Ve?ns contra ve?ns

Entrant a Germanetes per la porta de Comte Borrell hom rep una lli?¨® de filosofia urbana. A l¡¯esquerra hi ha una mica de bar i a la dreta una mitja esfera que protegeix un ¡°espai de la paraula¡±, com un miniauditori buit on fer assemblees o recitals o m¨²sica. ?s un espai polivalent, barat i auster. Un cartell de benvinguda promet biblioteca, ¡°hortes obertes¡±, cuina de barri, gimn¨¤stica popular. Per¨° no hi ha ning¨². ?s dissabte a la tarda i manca il¡¤luminaci¨®. Aix¨ª que creuo la filferrada cap al parc pr¨°piament dit, primer hort ¨Cendre?at, net, perfecte¡ªi despr¨¦s pistes esportives en ¨²s. L¡¯espai ¨¦s vast¨ªssim, perqu¨¨ en direcci¨® a mar es fon amb l¡¯interior d¡¯illa que ja funcionava fa anys, molt m¨¦s formalitzat, ara destinat a jocs infantils i que acull una columnata atractiva: de fet, s¨®n trossos de columnes agrupats, tots diferents, curiosos. Hi ha criatures jugant entre els intersticis. Una pancarta posa ¡°Pisos NO¡±. Fa olor de terra mullada, que ¨¦s una de les olors que valen la pena.

Aqu¨ª hi va haver un asil d¡¯ancians regentat per les monges de la Caritat, les ¡°germanetes¡±. Els qui tenen mem¨°ria llarga recorden que a la postguerra s¡¯hi formaven cues de pobres davant la porta, a l¡¯espera de l¡¯entrep¨¤ que s¡¯hi repartia. Avui ¨¦s evident que el recinte ¨¦s m¨¦s ¨²til com a espai vacant. Amb el canvi de segle, l¡¯asil va tancar i l¡¯espai va quedar tapiat, fins que Xavier Trias el va obrir al poble sense despendre gaire en l¡¯arranjament, perqu¨¨ ja feia anys que se li havia imposat un pla d¡¯equipaments. Quan els ¨²ltims alcaldes socialistes, el mantra era pisos socials, institut i biblioteca, i els ve?ns no paraven fins a aconseguir-ho, de manera que a qualsevol forat se li adjudicava aquest model, tamb¨¦ aqu¨ª, seguint un mapa d¡¯equipaments que havia de distribuir-los equitativament en tots els barris. Despr¨¦s la crisi va deixar el tema aturat i Germanetes va esdevenir un pulm¨®.

Cal convenir que la demanda d¡¯equipaments ¨¦s generosa: el parc l'aprofita tothom per¨° no tothom necessita un institut o una escola bressol, o una biblioteca sense anar m¨¦s lluny. Hi ha com una vocaci¨® col¡¤lectiva en la reivindicaci¨®: ho demano per a tu, no per a mi. El problema ¨¦s que han passat els anys i ara uns ve?ns s¡¯aferren al pla anterior i d¡¯altres defensen l¡¯espai verd, que volen millorat. Dir defensen ¨¦s dir poc. Un solar cantoner, sobre Viladomat, est¨¤ tancat i en el mur que el separa hi posa: ¡°l¡¯espai aqu¨ª dins tamb¨¦ ha de ser nostre¡±. Demanen els equipaments per¨° en un altre lloc. I insinuen una cosa que ¨¦s ben certa: en algun moment caldr¨¤ pensar que fer pisos socials no ¨¦s la millor soluci¨® si hi ha pisos a rehabilitar i pisos a socialitzar i altres alternatives. Per¨° un institut o una biblioteca no es poden improvisar en aquell auditori que han muntat a la cantonada. Tamb¨¦ ¨¦s cert que, passant el carrer, hi ha el jard¨ª de Paula Montal, on l¡¯institut cabria tot sencer, per¨° em temo que altres ve?ns sortirien cridant al carrer.

El conflicte ¨¦s complicat perqu¨¨ en aquesta apet¨¨ncia de zona verda absoluta es barregen moltes coses. Per exemple, recordar que l¡¯Eixample ¨¦s dens quan la densitat ¨¦s avui un element cobejat per la sostenibilitat urbana, sempre que estigui, precisament, equipada. Per exemple, reivindiquen a m¨¦s a m¨¦s la peatonalitzaci¨® de Consell de Cent ¡ªon hi ha un mercat popular els diumenges¡ª, amb una zona de jocs a la cru?lla, un disbarat que no fa cap falta si tenim mitja illa disponible. ?s com un moviment de colonitzaci¨®, intractable, que s¡¯ho vol quedar tot, negant el principi fonamental de la ciutat que ¨¦s compartir. Compartir usos, compartir interessos. All¨° que tenia en ment Ildefons Cerd¨¤ quan va fer la seva planificaci¨®: barreja i conviv¨¨ncia. Ara avancem amb la pancarta a la m¨¤ cap al verd absolut, la conversi¨® de la ciutat en poble, la demonitzaci¨® del totxo.

Excepte el del propi habitatge: els recordo que Oriol Bohigas proposava eliminar algunes illes senceres per fer jardins a l¡¯Eixample. A veure si els semblaria b¨¦ que els toqu¨¦s aquesta loteria. Jo, mirant com juguen les criatures a Germanetes, tendeixo a pensar que necessitaran l¡¯institut d¡¯aqu¨ª a quatre dies.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora