En un formiguer destrossat

Ezra Pound (1885-1972) va n¨¦ixer als Estats Units, per¨° va desenvolupar la seva activitat liter¨¤ria a Europa. Com a cr¨ªtic va encoratjar les avantguardes, i com a intel¡¤lectual es va comprometre amb el feixisme, fins al punt d¡¯emetre des d¡¯It¨¤lia un programa radiof¨°nic de propaganda contra els aliats, que li va comportar una acusaci¨® de tra?ci¨® al seu pa¨ªs natal. Considerava que la majoria dels escriptors del seu temps eren uns ganduls perqu¨¨ es mantenien fidels a ¡°maneres d¡¯expressi¨® i disposici¨® verbal sorgides de la l¨°gica escol¨¤stica¡±. Innovar era la seva obsessi¨® constant; per¨° de cap manera aix¨° volia dir fer taula rasa del passat sin¨® incorporar tot el que encara fos v¨¤lid. Prova d¡¯aix¨° ¨¦s el seu inter¨¨s constant per una gran diversitat d¡¯autors, des dels trobadors occitans fins als poetes xinesos.

En la seva recerca d¡¯una manera nova de dir les coses, adequada a la seva ¨¨poca, sempre va voler evitar caure en el caos o l¡¯arbitrarietat: ¡°No crec que s¡¯hagi d¡¯escriure en vers lliure si no ¨¦s que hom es veu obligat a fer-ho, ¨¦s a dir quan la cosa sola agafi un ritme m¨¦s bell que el de la m¨¨trica establerta¡±. Aix¨°, en teoria; fins a quin punt ho va aconseguir a la pr¨¤ctica, ¨¦s discutible. La seva obra principal, de dimensions extraordin¨¤ries en tots els sentits, ¨¦s The Cantos; va comen?ar-hi a treballar entorn del 1915, i no va deixar de fer-ho tota la vida, ampliant, concentrant i revisant cont¨ªnuament els seus textos. Es tractava de fer ¡°un poema sense fi¡± que ho abast¨¦s ¡°tot sobre totes les coses¡±. El seu bi¨°graf, Noel Stock, afirma: ¡°Alguns cants i alguns fragments contenen poesia excel¡¤lent, i tamb¨¦ hi ha coses amb humor o interessants en algun sentit, per¨° en la mesura en qu¨¨ l¡¯obra vol ser presa com un tot, voreja el bluf¡±. Va arribar a compondre 109 Cantos ¡ªde l¡¯itali¨¤ canto: cap¨ªtol d¡¯un llarg poema¡ª, i se¡¯n conserven fragments de vuit m¨¦s.

Una de les seccions m¨¦s celebrades en s¨®n els onze Pisan Cantos, escrits, en condicions prec¨¤ries, al final de la Segona Guerra Mundial i publicats a Nova York el 1948. Pound va ser empresonat, a Pisa, per l¡¯ex¨¨rcit nord-americ¨¤ a causa les seves activitats a favor de les pot¨¨ncies de l¡¯Eix, i m¨¦s endavant fou condu?t als Estats Units, on va ser recl¨°s en una cl¨ªnica psiqui¨¤trica, fins al 1958. Un testimoni que el va visitar en un primer moment el descrivia aix¨ª: ¡°Encara que la seva manera de parlar ¨¦s del tot racional, salta d¡¯una idea a una altra i ¨¦s incapa? de concentrar-se fins al punt de no poder contestar una sola pregunta sense canviar immediatament de tema¡±. Aquest diagn¨°stic superficial sobre el seu estat an¨ªmic es pot aplicar tamb¨¦ a la seva manera d¡¯escriure. Aquests Cantos pisans ens presenten el soliloqui d¡¯un home de 60 anys que ha estat tancat, acusat de tra?ci¨®; nom¨¦s t¨¦ la seva hist¨°ria personal i el seu bagatge de coneixements per lluitar contra la desesperaci¨®. El lector no pot evitar un punt de commoci¨® davant el seu estat. Malgrat aix¨°, no ¨¦s f¨¤cil sentir-se gaire implicat en els fets que ens explica, sobretot per la manera com ens els explica: aplegats a l¡¯atzar del seu record, juxtaposats sense arribar a compondre una argumentaci¨®. Hi apareixen an¨¨cdotes ara del present, en reclusi¨®; ara del passat, tot evocant amics, ciutats, obres d¡¯art o projectes literaris. Aboca tamb¨¦ reflexions, superficials o poc rigoroses, sobre pol¨ªtica o economia. Fa refer¨¨ncies mitol¨°giques remotes i citacions en diverses lleng¨¹es, entre les quals, un grapat d¡¯ideogrames xinesos. Quan tothom el considera un desequilibrat, excepte els seus amics escriptors, que posen el seu talent per sobre de tot, vindica la traject¨°ria que l¡¯ha dut all¨¤ on ¨¦s i es referma en la bondat de les seves idees.

Francesc Parcerisas, que ja havia tradu?t Cathai (1985) ¡ªversi¨® po¨¨tica de Pound, editada el 1915, d¡¯una traducci¨® d¡¯un recull de poemes cl¨¤ssics xinesos¡ª i Un esborrany de XXX Cantos (2000) ¡ªconjunt publicat per l¡¯autor el 1930¡ª, fa un esfor? notable per endinsar-nos en el laberint de l¡¯escriptura poundiana, amb un aparat de notes m¨¦s aviat esc¨¤s, ja que degut a la manera d¡¯escriure de Pound, volunt¨¤riament dispersa i acumulativa, ¨¦s impossible llegir-lo sense rec¨®rrer a l¡¯exegesi dels estudiosos. En els Cantos de Pisa ¨¦s on m¨¦s b¨¦ es pot percebre el do l¨ªric de Pound, sense dubte per la implicaci¨® ¨ªntima que tenen; per¨° per trobar passatges realment brillants, cal apartar tota la ganga ideol¨°gica o d¡¯inter¨¨s merament biogr¨¤fic que els envolta. Llavors ¨¦s quan: ¡°Com una formiga solit¨¤ria en un formiguer destrossat entre les ru?nes d¡¯Europa, ego scriptor¡±.