Estil i emoci¨®

L¡¯argument que trama Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) a Argelagues, la seva primera novel¡¤la, el lector ja el coneix: unes dones de poble veuen com la vida al camp ¨¦s cada dia m¨¦s dura i miserable i se¡¯n van a la ciutat per treballar a la ind¨²stria t¨¨xtil, per servir a les cases dels rics, per sobreviure de la manera m¨¦s plausible. El temps hist¨°ric tampoc li resultar¨¤ estrany: hi ha l¡¯euf¨°ria de la Rep¨²blica, hi ha el mal de la Guerra Civil, i hi ha la par¨¤lisi i la negror de la postguerra. Argelagues ¨¦s una saga familiar, ¨¦s la cr¨°nica de la mem¨°ria d¡¯un passat recent, i els lectors que han apr¨¨s a llegir segons els dictats dels Estudis de G¨¨nere hi trobaran un pou profund d¡¯alegria: podran constatar que no s¡¯equivoquen quan critiquen les atrocitats del masclisme, els abusos de poder dels amos, ni quan elogien la vida min¨²scula d¡¯unes dones sense habitaci¨® pr¨°pia.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que s¡¯ha de vigilar molt quan es comen?a a llegir Argelagues: ¨¦s com un casalot vetust, ple d¡¯ombres, i el lector hi pot entrar i no veure-hi res, nom¨¦s contorns difusos, moviments fugissers, angles grotescos, pols i runa sobre objectes desconjuntats. Per¨° de mica en mica, si no se¡¯n va de seguida, li semblar¨¤ que ja es percep una mica de llum, que la vista i l¡¯o?da s¡¯acostumen a l¡¯escenari, i aleshores comen?ar¨¤ a situar-se i a entreveure lleugerament el que l¡¯envolta. ?s per aix¨° que el lector imprudent, el lector amb pressa, corre el risc de xocar sense advertir-ho contra coses que despr¨¦s identificar¨¤ com infinitament belles.

A prop¨°sit d¡¯Argelagues, el lector pot recordar una observaci¨® de Louis-Ferdinand C¨¦line sobre la literatura de la seva ¨¨poca: considerava que la majoria de novel¡¤les eren in¨²tils perqu¨¨ ning¨² volia sotmetre¡¯s a l¡¯¨²nic que comptava de deb¨°, l¡¯estil. I despr¨¦s afegia que s¡¯havia de for?ar una mica el lector ¡ªnom¨¦s una mica¡ª, i que aquest objectiu nom¨¦s s¡¯assolia amb unes grans dosis de dist¨¤ncia i sensibilitat, coses dif¨ªcils d¡¯obtenir perqu¨¨ calia saber girar al voltant de l¡¯emoci¨®.

La gr¨¤cia liter¨¤ria d¡¯aquesta novel¡¤la prov¨¦ justament de l¡¯alta capacitat de Ruiz per dominar amb solv¨¨ncia l¡¯estil i per equilibrar amb versemblan?a les arg¨²cies necess¨¤ries per implicar el lector en el teixit argumental. El primer que sobta, doncs, ¨¦s que a Argelagues es treballi tan convincentment amb la materialitat de la llengua, que sigui una aposta tan forta a favor de la capacitat de la literatura per produir una significaci¨® potenciada per la manera en qu¨¨ es trama el text: aqu¨ª la creaci¨® i la recreaci¨® d¡¯un m¨®n i la creaci¨® i la recreaci¨® d¡¯un llenguatge es troben ¨ªntimament units. Ruiz s¡¯inventa una veu narradora que es confon amb la veu de les protagonistes ¡ªcom si, per comprendre el sentit del viscut, expos¨¦s a un oient culte i urb¨¤ el saber acumulat durant una dilatada experi¨¨ncia¡ª, i la parla oral, les expressions rec¨°ndites de la vida rural i la desfiguraci¨® pertina? del catal¨¤ culte es converteixen en una festa verbal organitzada amb un gran ordre r¨ªtmic. Les formes simples, els refranys, les frases fetes, una manera elemental de dir les coses amb aquell aire de ¡°ru?nes de narratives antigues¡± que Walter Benjamin considerava pr¨°pies dels narradors sedentaris, es combinen amb una multitud de casos i an¨¨cdotes, de fils secundaris, que reclamarien per si mateixos un protagonisme similar als avatars de la Remei, la Rosa i la Nina, les tres hero?nes de la novel¡¤la.

Plena d¡¯aud¨¤cies verbals, ling¨¹¨ªsticament densa, amb un exercici mil¡¤lim¨¨tric de la pros¨°dia, la intrepidesa i la perseveran?a po¨¨tica de l¡¯autora anul¡¤la qualsevol temptaci¨® de lectura regionalista, i si Victor Catal¨¤ o Raimon Casellas poden venir a la mem¨°ria ¨¦s perqu¨¨ a Argelagues no s¡¯estalvia cap brutalitat, o perqu¨¨ per fi hi ha alg¨² que agafa la prosa rural i la transforma en una altra cosa que no t¨¦ res a veure amb la recuperaci¨® arqueol¨°gica d¡¯un moment determinat de la hist¨°ria de la llengua.

D¡¯altra banda, el lector insensible a la m¨²sica de les paraules i entusiasta dels fets no s¡¯ha d¡¯amo?nar gens: Argelagues tamb¨¦ pot ser la seva novel¡¤la perqu¨¨ Ruiz ¨¦s simple i directa, flu?da i ¨¤gil, franca i natural en el desenrotllament narratiu, intensa a l¡¯hora de captivar l¡¯atenci¨® (despr¨¦s de cada episodi ¨¦s normal preguntar-se qu¨¨ m¨¦s passar¨¤), i prou s¨¤via per commoure amb cautela i no cansar mai el lector.