Massa metres per al sexe

1000 m de desig. Arquitectura i sexualitat ¨¦s una exposici¨® del CCCB que mostra l¡¯arquitectura des d¡¯aquest punt de vista, malgrat que, paradoxalment, no produeixi cap desig. Entre els materials de la mostra n¡¯hi ha que fan somriure, que ens connecten amb un passat ut¨°pic ¡ªels quals no tenen una connexi¨® amb l¡¯exposici¨® gaire justificada¡ª, els senzillament s¨°rdids i els mes imaginatius i singulars. Si prenem un tipus recurrent d¡¯exposici¨®, com ¨¦s la pensada com un llibre tridimensional, com sembla aquesta, podr¨ªem concloure que hauria estat millor tractar certs episodis senzillament com a notes al peu; en aquest cas, el cat¨¤leg ¨¦s millor i molt m¨¦s equilibrat.

Algunes exposicions del CCCB dels darrers temps, com la d¡¯El Paral¡¤lel, Pasolini Roma o Making Africa, juntament amb aquesta que les fa ressonar, construeixen un imaginari desinhibit, indecor¨®s i real, que ens permet fer-nos una idea de la import¨¤ncia que t¨¦ aquest centre com a excitador del pensament.

Aqu¨ª hi falta una manera de tractar l¡¯arquitectura, al cap i a la fi l¡¯ingredient tangible de la mostra, m¨¦s cre?ble, m¨¦s er¨°tica, m¨¦s ben argumentada i original. T¨¦ un cert aire de lli?¨® capficada a denunciar el control del poder mitjan?ant el sexe, amb un discurs professoral i poc motivador que s¡¯utilitza alguns cops a les escoles i facultats per sacsejar els estudiants. D¡¯altra banda, almenys a la confer¨¨ncia de Beatriz Colomina (penjada a la web), s¡¯exhibeix un discurs, amb el qual no hi estic m¨¦s que puntualment d¡¯acord, que sembla un producte d¡¯aquells que utilitzen la hist¨°ria per fer de policies del passat, assenyalant quins arquitectes eren pederastes, ped¨°fils, voyeurs o tenien altres vicis privats. Cal? Ens fa millors saber-ho? Ajuda a l¡¯exposici¨®? Doncs no.

La selecci¨® resulta en alguns moments previsible, i es troben a faltar en canvi peces que per si soles expressen la intimitat, com alguns boudoirs. En aquest sentit hi ha una constant en la mostra: els espais petits, com els que apareixen al film Les liaisons dangereuses, o a les fotos de Carlo Mollino, per¨° no s¡¯utilitza aquesta peculiaritat associada al sexe de manera impl¨ªcita. El t¨ªtol 1.000 m2 no hi ajuda! Peces com el recentment restaurat boudoir turc de Marie Antoinette i Josephine, probablement insuportables per als devots de les avantguardes, haurien aportat un element cada cop m¨¦s car de veure: bellesa. I al contrari, s¡¯escull mostrar un recull de plantes de backrooms a Barcelona o el Falansteri de Fourier, que no ¨¦s altra cosa que la versi¨® social de grans palaus com Versailles o Fontainebleau.

Objectes i peces d'una escala a mig cam¨ª entre el vestit i l'edifici ¨¦s el m¨¦s suggeridor

La dimensi¨®, la qualitat i la temperatura (literalment) d¡¯alguns dels espais interiors dels palaus, els seus alambinats i recargolats itineraris a trav¨¦s de passadissos i escales de cargol, plens de secrets i mecanismes per procurar mirades furtives sobre les peces p¨²bliques d¡¯aquests veritables precursors dels blocs d¡¯habitatges col¡¤lectius, s¨®n tota una recreaci¨® del cos ¡ªen pell i ¨°rgans¡ª i de la sexualitat, que aqu¨ª sembla no existir.

La part que m¡¯ha interessat m¨¦s est¨¤ relacionada amb aquesta dimensi¨® de l¡¯espai arquitect¨°nic i ¨¦s la que escenifiquen objectes i peces d¡¯una escala a mig cam¨ª entre el vestit i l¡¯edifici. Una mena d¡¯exploraci¨® d¡¯una arquitectura amb una espacialitat m¨ªnima, no pas els espais ofegats, com la pe?a Org¨®n, constru?da a partir del text de Wilhelm Reich (una al¡¤lucinaci¨® cient¨ªfica tan sols comparable a la de J. Posada, la Quarta Internacional i els extraterrestres) o les cabines per veure porno; sin¨® la que mostren les imatges del film Barbarella, una de les millors i m¨¦s l¨²diques peces, amb una clara connexi¨® amb els vestits inflables de David Green, la Casa del Futur, les c¨¤psules de la Coop Himmelblau o el llit rod¨® de H. Hefner.

Alguns d¡¯aquests espais, com la Suitaloon, fets amb pl¨¤stic transparent, fan pensar en el treball del fot¨°graf Valter Vinagre i la seva s¨¨rie Posto de trebalho, realitzada sobre els llocs on dones exerceixen la prostituci¨® en boscos propers a les carreteres de Portugal. Espais que, il¡¤luminats per Vinagre, ens fan tenir un sentiment que participa de la bellesa i la den¨²ncia. Butllofes d¡¯aire embolicat amb pl¨¤stic, com dilatats vestits de disfresses extravagants que procuren un rudimentari confort d¡¯estranya bellesa a aquests s¨°rdids instants.