Les moltes vides de Joan Francesc Mira assoleixen el cim acad¨¨mic

Joan Francesc Mira ha ofert aquest dijous un elogi als dos oficis als quals ha dedicat m¨¦s temps en la seva vida, els d'antrop¨°leg i escriptor, aix¨ª com a les connexions entre tots dos en rebre la medalla d'or de la Universitat de Val¨¨ncia.

Com ha quedat de manifest en l'acte celebrat al claustre de l'edifici de La Nau, Mira, nascut a Val¨¨ncia el 1939, s'ha dedicat a moltes m¨¦s coses. Com a ser un "hel¡¤lenista marginal, o m¨¦s exactament professor de grec". Per aquesta ra¨®, ¨¦s f¨¤cil entendre que Ulisses sigui el seu heroi favorit i que en rebre la condecoraci¨®, clarament emocionat, hagi assegurat que la medalla significa per a ell "una satisfacci¨® ¨ªntima i profunda, un sentiment de benestar i de pau despr¨¦s d'un cam¨ª llargu¨ªssim, un cam¨ª de m¨¦s de 50 anys des que passejava pel claustre cl¨¤ssic d'aquesta casa".

M¨¢s informaci¨®n

Entrevista: ¡°Pujol ha estat v¨ªctima de la seva fam¨ªlia. S¡¯ha autoimmolat pels fills¡±

El rector, Esteban Morcillo, ha recordat que el papa Alexandre VI, Roderic de Borja, va autoritzar mitjan?ant una butlla pontif¨ªcia els estudis de la Universitat de Val¨¨ncia el 1501. I ha destacat que Mira, a m¨¦s d'escriptor, antrop¨°leg i professor de grec, ¨¦s historiador i expert en la fam¨ªlia valenciana m¨¦s coneguda ¡ªi, segons l'autor, m¨¦s injustament difamada¡ªdel m¨®n.

La seva amiga, deixebla i catedr¨¤tica d'Antropologia Social, Josepa Pic¨®, ha repassat en la laudatio un grapat d'altres ocupacions de l'homenatjat. Professor universitari, vertebrador de l'espai cultural dels territoris de llengua catalana, articulista, president d'Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, candidat a les Corts valencianes, director de museu, investigador principal, restaurador de mobles, comprador d'andr¨°mines velles... Pic¨® ha recordat com, entre 1980 i 1982, van buscar infatigablement junts en furgonetes llogades el material que donaria cos al Museu Valenci¨¤ d'Etnologia.

Amb un pressupost de vuit milions de pessetes (48.000 euros) van reunir mitjan?ant la compra o la donaci¨® 3.000 peces entre taules, cadires, llits, eines del camp, carros, aixovars, cassoles, eines d'artesans i altres andr¨°mines que van portar a l'edifici de la Benefic¨¨ncia de Val¨¨ncia, on encara quedaven "algunes monges i uns quants vells asilats".

La literatura, ha dit Mira en el discurs d'acceptaci¨® de la medalla, ¨¦s l'art que millor interpreta "la vida o les vides de la gent". I ha posat com a exemple d'aix¨° l'autor cl¨¤ssic Hes¨ªode: "Font inesgotable per con¨¨ixer ara mateix els sentiments m¨¦s profunds d'un agricultor grec de fa prop de 30 segles".

A difer¨¨ncia d'altres cient¨ªfics socials, l'antrop¨°leg "viu o almenys intenta viure entre i en els personatges del drama: com si un cr¨ªtic teatral no estigu¨¦s assegut entre els espectadors sin¨® movent-se amb els actors dalt de l'escenari", ha esmentat Mira com un dels trets que aproximen aquest treball al d'escriptor.

A canvi, l'antrop¨°leg ha de fer un esfor? per "neutralitzar aquest subjectivisme de manera que no contamini el resultat del seu treball", ha dit. I mai podr¨¤, com fan els escriptors, "projectar-se en els seus personatges fins a afirmar, com Flaubert, que 'madame Bovary c'est moi".

Mira, que ha rebut una llarga llista de reconeixements ¡ªPremi 9 d'Octubre de les Lletres Valencianes, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Premi Nacional de la Cr¨ªtica en dues ocasions, Premi Sant Jordi de Narrativa i Premi Nacional de Traducci¨®, entre d'altres¡ª ha unit Julien Sorel, protagonista d'El roig i el negre de Stendhal, i un grup de miners asturians estudiats pel nord-americ¨¤ James W. Fern¨¢ndez per revelar la connexi¨® profunda entre la tasca de l'escriptor i la de l'antrop¨°leg.

El llibre de Stendhal i l'estudi de Fern¨¢ndez tracten, segons l'autor de La naci¨® dels valencians, "en el fons del fons, de la possibilitat i la dificultat de conciliar mons, temps i espais diferents, amb l'individu atrapat al mig". I tots dos, l'escriptor i l'antrop¨°leg, ha concl¨°s, permeten apuntar-se a "all¨° que s'insinua, all¨° que comen?a i no acaba, all¨° que no s'expressa de forma frontal i directa i un¨ªvoca: una mirada a la foscor al final de l'escala que hi ha al centre de l'experi¨¨ncia humana".