L¡¯actiu Serra H¨²nter

La Generalitat, en col¡¤laboraci¨® amb les set universitats p¨²bliques catalanes, ha impulsat des del 2003 el Pla Serra H¨²nter (PSH), orientat a promoure la contractaci¨® de professorat de v¨¤lua contrastada i amb m¨¨rits homologables als est¨¤ndards internacionals. Aquest Pla ¨¦s una eina eficient pensada per refor?ar la qualitat del nostre sistema universitari.

Un professor Serra H¨²nter de mitjana capta un 20% m¨¦s de recursos que un professor no Serra H¨²nter i encap?ala projectes el doble de vegades. De les 75 noves incorporacions de professors a les universitats l¡¯any passat mitjan?ant el Pla Serra H¨²nter, la majoria tenen un perfil altament internacionalitzat, ja que la pr¨¤ctica totalitat, concretament el 92%, t¨¦ experi¨¨ncia docent i investigadora a l¡¯estranger. La selecci¨® del professorat va a c¨¤rrec de comissions avaluadores integrades per persones de prestigi internacional reconegut, aix¨ª com per almenys dues persones d¡¯universitats de fora del sistema catal¨¤.

Oferir una pla?a en el marc del PSH comporta per a la universitat acceptar tres condicions de contorn a canvi de cofinan?ament. Primer, un perfil no excessivament tancat. El perfil de la pla?a, tot i respondre a les necessitats docents de la universitat convocant, ha de ser prou obert perqu¨¨ el puguin satisfer altres candidats m¨¦s enll¨¤ dels possibles candidats locals de la universitat convocant. Segon, la difusi¨® internacional de la pla?a. Les places Serra H¨²nter s¡¯anuncien internacionalment per atreure els candidats m¨¦s bons que es puguin trobar. I tercer i ¨²ltim, els tribunals paritaris. Els membres dels tribunals es proposen de manera parit¨¤ria entre la universitat convocant i el PSH. El fet que els membres siguin proposats per dues inst¨¤ncies diferents augmenta la independ¨¨ncia i la diversitat dels tribunals.

Dit aix¨°, cal subratllar el fet que les universitats no tenen cap obligaci¨® d¡¯oferir places a trav¨¦s del PSH i, de fet, solen oferir-ne tamb¨¦ fora del Pla. L¡¯¨²nic que fa la Generalitat ¨¦s cofinan?ar el cost de les noves places que les universitats ofereixin en el marc del PSH, la qual cosa ¨¦s un incentiu per a elles. En concret, si es vol captar el millor professorat nou possible, el PSH ¨¦s una bona eina. Ara b¨¦, si una certa pla?a es treu amb la intenci¨® d¡¯estabilitzar un professor que ja es t¨¦, valdria m¨¦s treure-la fora del PSH. Cal remarcar que el pressupost anual del PSH per cofinan?ar noves places ¨¦s aproximadament el 0,1% del pressupost anual global de les universitats p¨²bliques, amb la qual cosa no ¨¦s imprescindible per a les universitats acollir-se al Pla.

Les causes de la precaritzaci¨® del professorat caldria buscar-les m¨¦s aviat en les restriccions que l¡¯Administraci¨® espanyola imposa en la contractaci¨® p¨²blica. El nombre de places permanents que es poden convocar ve restringit per la taxa de reposici¨® que imposa el Govern espanyol, no pas la Generalitat. En qualsevol cas, conv¨¦ aclarir que les places convocades pel Pla Serra H¨²nter no les generen els professors sin¨® que ¨¦s la universitat qui, d¡¯acord amb la taxa de reposici¨® permesa pel Govern espanyol, decideix a quins departaments les assigna. Entre els candidats acreditats que tenen els m¨ªnims requerits (han de disposar de l¡¯acreditaci¨® pr¨¨via d¡¯una ag¨¨ncia independent), el tribunal tria de manera sobirana, independent i transparent el millor candidat. Les tres condicions de contorn que abans he enumerat maximitzen la quantitat i la qualitat dels candidats entre els quals el tribunal fa la tria.

En un sistema universitari en el qual el finan?ament de les universitats depengu¨¦s substancialment de la qualitat del professorat que contracten, les condicions de contorn quedarien assegurades autom¨¤ticament i no caldria el PSH. Ara b¨¦, ¨¦s bastant evident que encara no som en aquesta situaci¨®.

El Pla Serra H¨²nter iniciat el 2003 va finalitzar la seva vig¨¨ncia legal el 31 de desembre del 2015. En aquest moment se n¡¯est¨¤ tramitant la pr¨°rroga al Parlament de Catalunya. L¡¯¨²nic efecte autom¨¤tic de la pr¨°rroga ser¨¤ garantir que les universitats rebran el cofinan?ament de les places Serra H¨²nter que s¡¯han anat adjudicant aquests darrers anys. En canvi, aprovar la pr¨°rroga no pressuposa aprovar cap nova convocat¨°ria ni cap format especial per als nous concursos: les noves convocat¨°ries i el seu format requereixen en cada moment l¡¯aprovaci¨® de les universitats en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya. Per tant, les universitats s¨®n les principals benefici¨¤ries d¡¯una pr¨°rroga i per aix¨° ¨¦s paradoxal l¡¯oposici¨® que hi fan determinats sectors universitaris.

S¨®c catedr¨¤tic d¡¯universitat en actiu no vinculat a cap partit pol¨ªtic i he acceptat la direcci¨® acad¨¨mica d¡¯aquest Pla Serra H¨²nter per la pol¨ªtica de captaci¨® i de retenci¨® de talent que suposa. Les pol¨ªtiques universit¨¤ries iniciades del 2003 en?¨¤, com l¡¯acreditaci¨® independent del professorat i el mateix Pla Serra H¨²nter, han consolidat les universitats catalanes com les millors de l¡¯Estat espanyol en els r¨¤nquings internacionals. Algunes d¡¯aquestes pol¨ªtiques han estat reprodu?des a l¡¯Estat, com l¡¯acreditaci¨® del professorat, i altres estan en proc¨¦s de ser copiades, com el mateix Pla Serra H¨²nter del qual els he parlat en aquest article. Avancem aix¨ª cap a una estructura docent m¨¦s flexible, m¨¦s competitiva i m¨¦s internacionalitzada.

Josep Domingo Ferrer ¨¦s director acad¨¨mic del Pla Serra H¨²nter i catedr¨¤tic distingit de la Universitat Rovira i Virgili.