El laberint sobre l¡¯art de Sixena

Als jutjats de primera inst¨¤ncia n¨²mero 1 i 2 d¡¯Osca, a petici¨® de la Comunitat d¡¯Arag¨® i de l¡¯Ajuntament de Villanueva de Sixena, es tramiten els dos processos contra la Generalitat i el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), amb sent¨¨ncies de l¡¯abril del 2015 i el juliol del 2016, que condemnen, en la primera, a tornar les obres d¡¯art comprades per la Generalitat i el MNAC el 1983, 1992 i 1994 a l¡¯Ordre de Sant Joan del monestir de Sixena i, en la segona, s¡¯ordenava al MNAC restituir les pintures murals de la sala capitular d¡¯aquest monestir declarant extingida la prec¨¤ria tinen?a sobre les aquestes pel museu.

En el primer proc¨¦s, l¡¯11 de juny del 2015, es va acordar l¡¯execuci¨® provisional sobre els objectes, mentre que en el segon, el 24 d¡¯octubre, es va decidir aquesta execuci¨® condicionant-ne l¡¯efectivitat al compliment de certs requisits que mereixen ser qualificats de prudents.

Entre els aspectes discutibles d¡¯aquestes resolucions, a les quals espera un llarg recorregut processal, destaquen: la legitimaci¨® de les administracions demandants quan no han estat mai propiet¨¤ries dels b¨¦ns, encara que no es pot defugir que el 2012 el Constitucional va declarar la prevalen?a de Catalunya sobre els b¨¦ns en ser en el seu territori i complir una funci¨® de preservaci¨®; l¡¯atorgament de la titularitat a una persona juridicoreligiosa que no ho va sol¡¤licitar mai i que va ser declarada en rebel¡¤lia en el proc¨¦s; el fet de no obligar a abonar el preu pagat pels b¨¦ns i els interessos abans de tornar-los; la naturalesa contradict¨°ria dels b¨¦ns, qualificats d¡¯immobles en resoldre¡¯s la compet¨¨ncia territorial en favor dels jutjats d¡¯Osca, i de mobles en ordenar-se¡¯n la devoluci¨® i la qualificaci¨® de precari de la tinen?a de les pintures murals per part del MNAC malgrat l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un contracte de dip¨°sit.

No est¨¤ acreditat que la condici¨® d¡¯¡°aragoneses de tota la vida¡± de les magistrades n¡¯afect¨¦s la imparcialitat, per¨° no ¨¦s impensable suposar que aquests processos, decidits en un escenari hist¨°ric ben conegut, no s¡¯hagin vist afectats per aix¨° encara que sigui sense concurr¨¨ncia de la mateixa voluntat.

Aix¨ª, sembla que seria oport¨² reflexionar sobre l¡¯execuci¨® provisional acordada dictada en aquells processos, especialment, en el tramitat en el Jutjat n¨²mero 1 d¡¯Osca, m¨¦s radical i per trobar-se en un estat m¨¦s avan?at de tramitaci¨®.

L¡¯esperit d¡¯una execuci¨® provisional, com l¡¯acordada pel Jutjat n¨²mero 1, no ¨¦s cap altre que evitar el risc que es frustri el que s¡¯ha acordat per sent¨¨ncia, una cosa que sembla que no existeix ja que es tracta de b¨¦ns dipositats en museus p¨²blics la cust¨°dia dels quals va a c¨¤rrec de la Generalitat i el MNAC.

Les mesures adoptades han de ser conformes al sentit de la norma i subjectes al principi de proporcionalitat, com seria suavitzar l¡¯ordre de devoluci¨® per una altra per la qual se¡¯n man¨¦s la guarda i cust¨°dia a Catalunya en concepte de dip¨°sit sota el control compartit del jutjat d¡¯Osca. Amb aquesta f¨®rmula els drets dels demandants quedarien sans i estalvis. Tot serien beneficis i alleujaria la tensi¨® actual. Si una part de l¡¯esfor? fet servir en els enfrontaments es fes servir en la conc¨°rdia, sense ren¨²ncia essencial, aix¨° seria una altra hist¨°ria. En l¡¯interregne, l¡¯Audi¨¨ncia Provincial d¡¯Osca podria resoldre l¡¯apel¡¤laci¨® pendent en el primer proc¨¦s des del 2015. A Barcelona, l¡¯Audi¨¨ncia, amb una c¨¤rrega anual d¡¯apel¡¤lacions superior a la d¡¯Osca, triga al voltant d¡¯un any per dictar sent¨¨ncia. Qui tingui orelles que hi senti.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.