El MNAC avala amb informes el seu rebuig a retornar les pintures de Sixena

Pel Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya no hi ha dubte: moure les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena ¨¦s una temeritat i comportar¨¤ un ¡°risc tremendament alt i innecessari¡± i les pot danyar de ¡°forma irremeiable¡±. No ¨¦s que ho pensin, ¨¦s el que conclou l¡¯informe que ha encarregat i va presentar a la jutgessa d¡¯instrucci¨® d¡¯Osca el dijous com a resposta a la sol¡¤licitud que s¡¯executi la sent¨¨ncia que obliga el MNAC a lliurar les pintures rom¨¤niques que exposa des del 1960, tal com va explicar ahir Pepe Serra, director del MNAC. Segons l¡¯informe, alterar les condicions en les quals les pintures s¡¯han conservat en els ¨²ltims 70 anys pot ser letal. Segons va explicar Serra, el director del Prado, Miguel Zugaza li ha transm¨¨s la seva solidaritat ¡°en l¡¯¨¤mbit personal¡± per prioritzar la preservaci¨® de l¡¯obra. Serra tamb¨¦ va recordar que les seves decisions tenien el suport del patronat del museu ¡°en el qual la segona instituci¨® ¨¦s el Ministeri de Cultura, per sobre de l¡¯Ajuntament. Jos¨¦ Mar¨ªa Lasalle [secretari d¡¯Estat de Cultura], ¨¦s vicepresident del patronat¡±, va recordar.

Davant la contund¨¨ncia de l¡¯informe i tenint en compte que la mesura ¨¦s provisional, ja que est¨¤ recorreguda a l¡¯Audi¨¨ncia Provincial, el museu es nega a lliurar les obres del segle XIII. ?s com ¡°un malalt en coma que pot morir davant qualsevol vibraci¨®, manipulaci¨® o canvi de temperatura o humitat relativa¡±, va explicar Serra que va afegir que si ¡°la sent¨¨ncia fos revocada, resultaria impossible restituir les pintures al museu, sotmetent-les a un segon trasllat¡±.

Les pintures de Sixena van deixar de ser murals el 1936 despr¨¦s de patir l¡¯incendi que va assolar el monestir i que fossin arrencades per Josep Gudiol en una campanya de salvaguarda que va promoure la Generalitat de Catalunya, operaci¨® que des d¡¯Arag¨® qualifiquen d¡¯espoli. Despr¨¦s de suportar m¨¦s de 1.000 graus, es va perdre el 50% de les pintures, de la resta, el 32% ¨¦s una reintegraci¨® pict¨°rica completa i nom¨¦s el 18% s¨®n les originals alterades pels efectes de les altes temperatures. Als anys quaranta les pintures van ser traspassades a teles de cot¨® mitjan?ant un adhesiu de case?na procedent del formatge; unes teles que es van tibar en bastidors i plafons de fusta. Durant la restauraci¨® es va dur a terme una reintegraci¨® per completar les escenes i aix¨ª facilitar-ne la lectura.

Els informes, els ha realitzat el CSIC que ha analitzat l¡¯alteraci¨® i fragmentaci¨® de la fina capa de pintura ¡°de tot just mig mil¡¤l¨ªmetre¡±; la Universitat de Barcelona ha posat en evid¨¨ncia que les restes de cola que es van utilitzar en l¡¯arrencada ¨¦s molt reactiva als canvis d¡¯humitat relativa de l¡¯ambient; la Universitat Aut¨°noma de Barcelona ha analitzat el tipus i el nombre de bacteris latents trobats en les pintures i assegura que el canvi de condicions en facilitaria el creixement i la degradaci¨®; la Polit¨¨cnica de Catalunya ha realitzat dos treballs; en un ha estudiat els efectes del canvi de condicions en els fils de cot¨® de les teles en les quals estan traspassades les pintures que comportaria la inevitable p¨¨rdua de pintura original i com el morter on s¡¯adhereixen les pintures ¨¦s molt sensible.

¡°Si les pintures s¡¯han conservat ¨¦s gr¨¤cies a les mesures de conservaci¨® que t¨¦ el MNAC, un referent en la pintura mural rom¨¤nica a escala mundial¡±, va explicar Serra, que va intervenir en companyia de la responsable de conservaci¨® preventiva del museu Mireia Mestre i N¨²ria Oriols, qu¨ªmica del MNAC. ¡°La pregunta no ¨¦s si es pot o no es pot fer; la pir¨¤mide de Kheops es pot fer a Lloret, sin¨® si ¨¦s aconsellable fer-ho o no, i a la vista dels estudis sobre la mec¨¤nica, els pigments, la case?na o la microbiologia, la conclusi¨® ¨¦s que seria una temeritat traslladar-los, per¨° encara m¨¦s fer-ho provisionalment quan falten l¡¯Audi¨¨ncia Provincial i el Tribunal Suprem¡±, ha resumit el director.

La presentaci¨® de l¡¯informe es va realitzar a la sala contigua on s¡¯exhibeixen les pintures i mentre l¡¯experta italiana a escala mundial Simona Sajeva estava realitzant el seu estudi (que s¡¯afegir¨¤ al novembre als aportats a la jutgessa) sobre les conseq¨¹¨¨ncies i el risc de restituir les pintures. A m¨¦s, el museu t¨¦ l¡¯aval d¡¯un altre expert de fama mundial, Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina de Miquel ?ngel, que assegura que s¨®n ¡°inamovibles¡± per evitar ¡°greus problemes per a la seva conservaci¨®¡±. ¡°Em costa molt pensar que algun professional de l¡¯¨¤mbit de la restauraci¨® em posi per escrit que ¨¦s assenyat i oport¨² i una bona mesura moure aix¨° provisionalment, quin director de museu diu que li sembla una bona idea, tinc ganes de veure¡¯l¡±, va afirmar Serra.

Per la seva banda, Abel Garriga, l¡¯advocat del MNAC, va revelar que l¡¯¨²nic impediment que posa la llei d¡¯enjudiciament civil per executar la sent¨¨ncia ¨¦s ¡°la irreversibilitat de la situaci¨® creada per l¡¯execuci¨® provisional i en aquest cas ¨¦s m¨¦s que evident el perjudici que es pot crear¡±. El dimecres acaba el termini perqu¨¨ el govern d¡¯Arag¨® presenti arguments contraris a la resposta lliurada pel MNAC el dijous. Ser¨¤ llavors quan la jutgessa ¡°far¨¤ una avaluaci¨® dels danys i una ponderaci¨® entre els interessos de les dues parts¡±.

Pintures viatgeres?

Alfonso Salillas, alcalde de Sixena, va acusar el MNAC i la Generalitat d¡¯impedir que les pintures viatgin quan ja havien viatjat en diverses ocasions als Estats Units i Anglaterra. El conseller de Cultura, Santi Vila, ho va negar, per¨° ¨¦s veritat que alguns dels plafons s¨ª que van sortir a l¡¯estranger per participar en exposicions: el 1970 van viatjar set plafons (de 67 per 54 cent¨ªmetres cadascun) al Metropolitan de Nova York per participar en l¡¯exposici¨® ¡°The year 1200¡±; el 1984 a la Hayward Gallery de Londres per participar en l¡¯exposici¨® ¡°English Romanesque art 1066-1200¡±, tres plafons; els mateixos que el 1997 van tornar a anar al MoMA de Nova York per participar en la mostra ¡°The Glory of Bizantium. Art and Cultures of the Middle Bizantine Era. 843-1261¡±. ¡°Les pintures no han viatjat mai, nom¨¦s ho han fet un 0,0001 del conjunt¡±, va assegurar Serra que va matisar: ¡°Ara no passaria, per¨° la conservaci¨® preventiva d¡¯ara ¨¦s diferent de la de fa uns anys¡±.