La restauraci¨® maragalliana
El que distingeix el ¡°toc Maragall¡± en el ¡°nou municipalisme¡± d'Ada Colau ¨¦s la dimensi¨® moral del discurs en qu¨¨ es justifica
Es veia venir. Primer va ser la pres¨¨ncia d'ICV-EUiA en la gestaci¨® de Barcelona en Com¨²; despr¨¦s, la incorporaci¨® de Jordi Borja a la llista electoral; despr¨¦s, l'elecci¨® de Jordi Mart¨ª com a gerent; m¨¦s tard, els ditirambes d'Ada Colau al ¡°millor alcalde de la ciutat¡±, i finalment la incorporaci¨® del PSC al govern municipal. Es confirmava el que ja s'anunciava: Pasqual Maragall havia tornat i amb ell l'esperit que va marcar el seu mandat: el maragallisme i el seu prist¨ª ¡°model Barcelona¡±.
I aqu¨ª tenim les evid¨¨ncies. Fa uns dies s'elevaven a la categoria de patrimoni exemples de l'arquitecturitzaci¨® d'espais p¨²blics propis dels anys vuitanta, aquell disseny urb¨¤ que va donar a Barcelona reputaci¨® universal: la pla?a dels Pa?sos Catalans, el parc de la Creueta del Coll i el moll de la Fusta. Gaireb¨¦ alhora, es presentava un Pla de barris del qual apareixien com a responsables Marta Grabulosa, que va ser cap de gabinet de Maragall, i Oriol Nel¡¤lo, impulsor de la Llei de Barris de l'etapa maragallista. Per a aquesta iniciativa s'han escollit el Bes¨°s i el Maresme, completant la reforma de Pere IV com a prolongaci¨® del 22@ i la zona Diagonal-Bes¨°s, i Bon Pastor-Bar¨® de Viver, pocs dies despr¨¦s que l'Ajuntament inst¨¦s el Ministeri de Foment a agilitar les obres de la terminal de l'AVE de la Sagrera i decid¨ªs injectar milions d'euros a les obres no ferrovi¨¤ries de l'entorn. En un mapa es pot constatar la congru¨¨ncia d'aquestes intervencions ¡°socials¡± amb els plans en marxa de transformaci¨® urbana de clar signe rendista i especulador.
Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s que converteix el ¡°nou municipalisme¡± d'Ada Colau en restauraci¨® de la Barcelona imaginada per Pasqual Maragall. El que distingeix el ¡°toc Maragall¡± ¨¦s la dimensi¨® moral del discurs en qu¨¨ es justifica, aquesta voluntat de ¡°distribuir just¨ªcia als abandonats¡±, de sembrar des de dalt ¡°empoderament¡± als de baix, tota aquesta ret¨°rica pr¨°pia del despotisme il¡¤lustrat dels qui van manar a Barcelona en els vuitanta i els noranta. En aix¨° es diferencia el model Barcelona?de la marca Barcelona: en la profunda vocaci¨® moralitzadora i c¨ªvica del primer, el seu llenguatge carregat de bones intencions socials, encara que sigui al servei de la mera conversi¨® de la ciutat en font de beneficis per a uns pocs. Vet aqu¨ª un capitalisme enrotllat, afable, participatiu i, sobretot, paternalista en l'¨¤mbit social, encara que ara potser caldria dir m¨¦s aviat maternal.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
