Geperuts

Llegir Josep Pla serveix per a m¨¦s d¡¯una cosa: per comprovar que la seva prosa reuneix tots els atributs d¡¯un catal¨¤ literari capa? de confluir plenament amb la tradici¨® liter¨¤ria europea, i per mirar-se el m¨®n amb el punt de vista que tra?a el seu estil, que ¨¦s el que passa sempre amb els grans escriptors. Tamb¨¦ serveix, en bona mesura, per con¨¨ixer la hist¨°ria de Catalunya; tant pel testimoni personal que pot oferir ell mateix dels anys que li va tocar viure, com per les refer¨¨ncies que dona i els comentaris que fa d¡¯historiadors, cronistes i pensadors, de vegades ben coneguts per¨° poc meditats, i de vegades oblidats o a penes difosos. Amb tot, les observacions que surten directament de la seva ploma solen ser les m¨¦s decisives. Per exemple, a Santiago Rusi?ol i el seu temps (1955), parla dels anys d¡¯inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia del seu biografiat, els anys de la Revoluci¨® de Setembre de 1868, de guerres, Rep¨²blica, cops d¡¯Estat, Restauraci¨®. Barcelona es troba posse?da per ¡°una nerviositat permanent¡±, abocada a la viol¨¨ncia dels extremismes. ¡°L¡¯¨¤nima de la ciutat ¡ªescriu Pla¡ª era l¡¯instint de protesta sistem¨¤tic, el ¡®no, no, no!¡¯, el ¡®mai, mai, mai!¡¯, el ¡®no em d¨®na la gana, no em d¨®na la gana, no em d¨®na la gana!¡¯... La prosperitat ¨¦s evident. El progr¨¦s, incessant. Hi ha feina per a tothom. Es guanyen diners. Per¨° l¡¯instint de protesta ¨¦s viv¨ªssim, i s¡¯aprofiten totes les ocasions per a protestar. Si la protesta ¨¦s insuficient, hom al?a una barricada i, en ¨²ltim cas, xiula un tret. Al capdavall la protesta es vulgaritza tant, que la pol¨ªtica es converteix en una successi¨® de focs d¡¯encenalls desprove?ts de la m¨¦s lleu transcend¨¨ncia. Els nostres avis no tingueren altra educaci¨® pol¨ªtica i nosaltres encara n¡¯anem geperuts¡±.

Malgrat que, com diu Pla, es vivien anys de prosperitat econ¨°mica per a la ind¨²stria i el comer? catalans, les desigualtats socials eren infinitament m¨¦s accentuades que en els nostres dies; hi havia feina, certament, per¨° no eren pocs els que havien de treballar moltes hores per obtenir salaris de mis¨¨ria. Ara b¨¦, les mobilitzacions populars, h¨¤bilment promogudes i custodiades per excel¡¤lents propagandistes, sempre han tingut molt poc a veure amb la mis¨¨ria, i molt, en canvi, amb els mites que conformen les ideologies. Pla escriu aquest text despr¨¦s de la guerra, i quan parla del pes que ens fa anar geperuts, pensa probablement en els desordres continus dels ¨²ltims cent anys, en els horrors que ha hagut de veure personalment, en els vuit mil assassinats produ?ts a Catalunya entre el 36 i el 39. Avui dia no patim una situaci¨® de viol¨¨ncia sistem¨¤tica, per¨° l¡¯imperi del ¡°no¡±, el ¡°mai¡± i el ¡°no em dona la gana¡± ha tornat a posar fonaments. I no el promou una sola ideologia: al segle XXI som, com els camells, doblement geperuts, i els geps que ens abonyeguen venen de lluny.