L¡¯enganyifa de la Il¡¤lustraci¨®

Una conversa tranquil¡¤la ¨¦s una suspensi¨® temporal del temps. M¨¦s encara si es desenvolupa en un ambient de penombra i refugi. Gonzalo Pont¨®n, editor, s¡¯hi prepara demanant un whisky, que sigui un Macallan amb gel, i despr¨¦s un altre. Andreu Miss¨¦, periodista, comen?a frugal amb una ampolla d¡¯aigua, tot i que m¨¦s tard ¡ªquan ja faci m¨¦s de tres hores que esmicolen el m¨®n, l¡¯economia, l¡¯estupidesa, el saber, la ideologia, la premsa, els llibres, la vida¡ª s¡¯animar¨¤ a triar una copa de vi negre. S¡¯han trobat, a petici¨® de Quadern, a l¡¯hotel Casa Fuster. Per¨° a l¡¯hora de quedar, se citen a l¡¯antiga Enher. ¡°Que no seria bonic fer seure aqu¨ª un jove redactor que no tingui ni 30 anys i explicar-li la hist¨°ria d¡¯un lloc com aquest?¡±, formula ret¨°ric qui va ser fundador, fa quatre d¨¨cades, de l¡¯editorial Cr¨ªtica i, en fa sis, de Pasado & Presente, amb dos mil llibres a l¡¯esquena. Miss¨¦, artes¨¤ del millor periodisme econ¨°mic que no porta el compte dels articles que ha escrit, i menys encara dels que ha inspirat, esmenat o arrodonit des d¡¯El Peri¨®dico de Catalunya, El Pa¨ªs o la revista que va cofundar fa quatre anys, Alternativas Econ¨®micas, respon amb un somriure. Ja comencen a desxifrar.

Aviat, el segle XXI no triga gaire estona a confondre¡¯s amb el XVIII. Pont¨®n, autor de La lucha por la desigualdad (Pasado & Presente), identifica els anys del 1700 amb la font d¡¯on brolla la desesperant i creixent manca d¡¯equitat del nostre temps. El rostre de les desigualtats s¡¯ha tornat m¨²ltiple i sovint es disfressa al darrere de nous problemes tan vells com l¡¯asimetria o el desequilibri de la informaci¨®. Miss¨¦ ho sap, ha despullat l¡¯estafa m¨¦s gran viscuda en la nostra hist¨°ria recent a trav¨¦s d¡¯un treball d¡¯investigaci¨® period¨ªstica, La gran estafa de las preferentes (Alternativas Econ¨®micas). L¡¯esc¨¤ndol ¨¦s una de tantes cares en qu¨¨ s¡¯expressa la desigualtat, que preocupa, i for?a, tots dos interlocutors. Els estranys paral¡¤lelismes, o m¨¦s ben dit, les derivades que sorgeixen en el di¨¤leg Pont¨®n-Miss¨¦, o Miss¨¦-Pont¨®n, reforcen la idea que som fills de la Il¡¤lustraci¨®. Encara que sota la claror d¡¯aquest terme trobem una realitat m¨¦s fosca del que hav¨ªem apr¨¨s.

Gonzalo Pont¨®n (Barcelona, 1944)
Editor des de fa cinc d¨¨cades
Fundador de Cr¨ªtica i Pasado & Presente
Autor de La lucha por la desigualdad
Una historia del mundo occidental en el
siglo XVIII. Pasado & Presente.
781 p¨¤gines. 29 euros

Quadern. Criden l¡¯atenci¨® els paral¡¤lelismes en molts camps entre els dos llibres...

Gonzalo Pont¨®n (G.P.). No s¨®n paral¡¤lelismes. La situaci¨® actual ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia for?osa de decisions que es van adoptar al XVIII.

Andreu Miss¨¦ (A.M.). M¡¯ha agradat com expliques com es produeix la concentraci¨® del poder en territori agrari. Els grans terratinents no existien de sempre.

G.P. La destrucci¨® de l¡¯economia moral dels pagesos es produeix a tot Europa, per¨° per vies diferents. En el cas d¡¯Anglaterra, suposem que ets un terratinent amb 10.000 hect¨¤rees. Hi ha un pag¨¨s que no t¨¦ la propietat directa de la terra que cultiva, per¨° ¨¦s un copyholder de 10 hect¨¤rees. Aquest r¨¨gim implica que pot utilitzar-la per conrear com ho va fer el pare, l¡¯avi o el besavi. A m¨¦s, el pag¨¨s pot gaudir de drets comunals molt importants: anar al bosc a buscar llenya o disposar de pr¨¦stecs cooperatius. Per¨° a partir de cert moment molesten els senyors, perqu¨¨ aquests volen obtenir rendes diferencials de la terra, i necessiten l¡¯enclosure o tancament, l¡¯encerclament de terres. De sobte, 1,3 milions de pagesos es queden sense terres ni economia moral. Han de marxar a les ciutats, on els mestres artesans han viscut en paral¡¤lel com es destrueixen els gremis i les formes de treball que exigien una qualitat. Seran els nous proletaris.

A.M. Pensava que avui tamb¨¦ tenim un altre tipus de concentraci¨® de poder important. El poder financer concentrat condiciona el 99% dels estalvis, que s¨®n els esfor?os de tota una vida. Els expropia amb productes m¨¦s o menys sofisticats com les participacions preferents, i tamb¨¦ amb la manipulaci¨® dels tipus d¡¯inter¨¨s.

G.P. Tens m¨¦s ra¨® que un sant. La base del sistema consisteix a comprar al mercat m¨¦s barat i vendre al mercat m¨¦s car. I aix¨° els financers ho tenen clar¨ªssim. El mateix sistema d¡¯acumulaci¨® primitiva de capital que s¡¯aconsegueix fent fora els pagesos ¨¦s el que els financers fan avui amb els estalvis. Al juliol vaig preguntar al meu banc, i era un farol, qu¨¨ em donarien per un mili¨® d¡¯euros. Resposta: un 0,80%. Per¨° despr¨¦s he necessitat cal¨¦s per a una operaci¨® d¡¯ulls que costava 13.774 euros. I pago un inter¨¨s del 19% per tornar 20.000 euros en 72 mesos.

A.M. La concentraci¨® de poder i riquesa actuals em fan pensar en la famosa corba de Kuznets, que diu que com m¨¦s creix l¡¯economia, al principi hi ha m¨¦s desigualtat, per¨° que amb el temps la dist¨¤ncia es va escur?ant.

G.P. Ah, la U invertida de Kuznets es va utilitzar als Estats Units per contrarestar la propaganda sovi¨¨tica sobre la igualtat. Es deia: el capitalisme tamb¨¦ portar¨¤ la igualtat algun dia. Per¨° s¡¯ha demostrat que era una mentida. A l¡¯inici de la recessi¨®, 500 persones tenien tanta riquesa com 3.500 milions de persones. En deu anys, s¨®n poc m¨¦s de 50, per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, aquests 50 han guanyat mig bili¨® d¡¯euros. I els perdedors n¡¯han perdut un bili¨®. ?s admirable l¡¯ardor creatiu del capitalisme.

A.M. Un exemple clar d¡¯aquest ardor creatiu ha estat la creaci¨® de nous productes financers, que a m¨¦s sempre s¡¯han desenvolupat en tensi¨® permanent amb Hisenda, com una manera d¡¯enganyar el fisc.

Quadern. Per qu¨¨ despr¨¦s d¡¯una crisi tan brutal es poden eixamplar encara m¨¦s, i tant, les desigualtats?

G.P. Crec que ¨¦s clau el control del llenguatge. Quan penso en la manera com la nova burgesia fa seu l¡¯espai que pren als de l¡¯Antic R¨¨gim, que no vol l¡¯anarquia popular... Aix¨ª que aquesta burgesia, per aconseguir poder sense gaires revoltes, necessita controlar l¡¯opini¨® p¨²blica, i aix¨ª s¡¯inventa el llenguatge del progr¨¦s. Si vols una alternativa econ¨°mica, ¨¦s l¡¯anarquia. ?s el que jo anomeno llenguatge del trampantojo: l¡¯engany, l¡¯artifici.

Quadern. Potser els periodistes no fem prou b¨¦ la nostra feina.

G.P. Sovint el periodista no t¨¦ la informaci¨®. Reprodueix la ret¨°rica dels poderosos. Nom¨¦s es pot despullar la mentida amb el periodisme d¡¯investigaci¨®, per¨° est¨¤ desapareixent, perqu¨¨ no ¨¦s rendible.?

A.M. S¨ª; de fet, ara que vivim el debat sobre la pujada del salari m¨ªnim, parlem de salari m¨ªnim quan en realitat ¨¦s un salari m¨¤xim. Fixar-lo ¨¦s com dir: no pots cobrar m¨¦s que aquests diners. Un dels problemes que tenim ¨¦s que intentem que s¡¯apliqui a tot la l¨°gica econ¨°mica, que a m¨¦s sovint ¨¦s falsa. Qui no vol apujar el salari m¨ªnim diu que els que s¨ª que volen apujar-lo no calculen els llocs de treball que es perdran. En fi, que la vida no costa el doble a Fran?a, encara que el salari m¨ªnim sigui all¨¤ el doble que aqu¨ª. I el mateix podem dir d¡¯Alemanya. L¡¯important ¨¦s controlar el discurs. A mi m¡¯indigna especialment que el debat sobre el salari m¨ªnim es faci sense que es plantegi un debat sobre els salaris elevats. Quina l¨°gica econ¨°mica t¨¦ que un president d¡¯un banc guanyi quatre milions d¡¯euros? Jo considero que el senyor Goirigoizarri [president de la Bankia nacionalitzada] ¨¦s tan bo com la resta.?

G.P. El problema ¨¦s que els que decideixen quant ¨¦s el salari m¨ªnim s¨®n els que tenen els salaris m¨¤xims. Per¨° estic d¡¯acord que cal deixar d¡¯aplicar la l¨°gica econ¨°mica. Quina l¨°gica t¨¦ que una dona cobri un 30% per fer la mateixa feina que un home? Jo el que dic ¨¦s que les coses no passen perqu¨¨ s¨ª. Quan els brit¨¤nics decideixen fabricar objectes de consum per a les classes mitjanes amb una m¨¤ d¡¯obra de desgraciats, pensen a fer servir criatures i dones, perqu¨¨ cobren un 50% i un 30% menys, fins al punt que les m¨¤quines es dissenyen perqu¨¨ puguin ser utilitzades per nens d¡¯entre cinc i dotze anys.

Quadern. Es va generar una classe mitjana i ara tot el focus es posa en com s¡¯ha aprimat.

G.P. Classe mitjana? ?s un concepte antic. Avui, o ets benestant o ets puta mis¨¨ria. Millor encara: avui pots ser benestant i dem¨¤ pots ser a la puta mis¨¨ria. ?s un fenomen que li interessa molt al capitalisme. Que la gent estigui sobretot acollonida. Portem-nos b¨¦, que no m¡¯acomiadin. ?s el llenguatge del trampantojo. Si el ministre d¡¯Economia, Luis de Guindos, i el financer Isidre Fain¨¦ s¡¯asseguessin aqu¨ª i diguessin: ¡°Tenim un percentatge d¡¯impagats entre els pr¨¦stecs a pimes i aut¨°noms que ¨¦s massa elevat. No ens va b¨¦. Mirem de fusionar empreses i prestar als grans conglomerats perqu¨¨ seria m¨¦s segur per a nosaltres¡±, potser s¡¯explicaria que, per ra¨® dels nostres acords de la Uni¨® Europea, una expansi¨® del cr¨¨dit indiscriminada aniria contra els interessos dels ciutadans.

A.M. Vet aqu¨ª una altra gran falsedat: els bancs diuen que si els demanen m¨¦s capital, hauran de donar menys cr¨¨dit. Per¨° hi ha estudis que demostren que no ha de passar, aix¨°. Nom¨¦s cal mirar al Canad¨¤, que t¨¦ un sistema de banca mod¨¨lic.

G.P. ?s el que intento explicar al llibre: als inicis de la industrialitzaci¨®, la superestructura intel¡¤lectual que es crea no passa casualment. Tot est¨¤ pensat per controlar l¡¯opini¨® p¨²blica. En aix¨°, els anglesos saben fer b¨¦ les coses. Quan es fa fora els pagesos, no se¡¯ls fa fora i prou. Els anglesos fan una llei que permet al pag¨¨s apel¡¤lar. Van de progres. Qui construeix la llei sap que el pag¨¨s, que segurament no sap ni llegir ni escriure ni t¨¦ diners, no anir¨¤ a buscar un advocat, ni anir¨¤ a Londres ni s¡¯hi quedar¨¤ dos o tres mesos. La q¨¹esti¨® ¨¦s fer-los fora per¨° que sembli que marxen perqu¨¨ volen.

Quadern. Hem de tendir a la igualtat. De deb¨° creuen que ¨¦s possible l¡¯equitat real?

G. P. Ja he dit algun cop que la desigualtat ¨¦s el pitjor delicte d¡¯odi. Doncs el cam¨ª cap a la igualtat ¨¦s el cam¨ª d¡¯una pol¨ªtica leg¨ªtima. Si dem¨¤ el govern reb¨¦s dos, tres milions de firmes exigint que la dona cobr¨¦s el mateix que l¡¯home, i quatre milions de persones sortissin al carrer per demanar-ho, no es podria estar sense fer res indefinidament.

A.M. Per mi ¨¦s important la separaci¨® entre els drets i la consci¨¨ncia que es pugui tenir sobre com es poden exercir. Quan planteges com els anglesos van fer fora els pagesos dels camp perqu¨¨ els interessats controlaven el parlament que feia les lleis, jo pensava en com han expulsat aqu¨ª 500.000 fam¨ªlies de casa perqu¨¨ la llei ho diu. El poder econ¨°mic controla el legislatiu. Una cosa ¨¦s el dret que reconeix la Constituci¨®, el dret a l¡¯habitatge, i una altra si no el puc exercir o si no el s¨¦ exercir. Un aturat t¨¦ dret al subsidi. Per¨° la meitat, dos milions, no en tenen. L¡¯asimetria ¨¦s m¨¦s b¨¨stia encara en la informaci¨® financera, i m¨¦s quan, per sobre dels drets, s¡¯est¨¤ sacralitzant l¡¯imperatiu de l¡¯estabilitat financera. En tot cas, el control del legislatiu ¨¦s tan essencial al XVIII com al XXI.

G.P. El control del legislatiu i el control del llenguatge. ?s una q¨¹esti¨® d¡¯acaparament d¡¯oportunitats. Escolteu, Voltaire es guanyava la vida prestant a reis i a pr¨ªnceps, al 20%. Estava podrit de diners, en part perqu¨¨ va tenir informaci¨® privilegiada...

A.M. Fixeu-vos en les cl¨¤usules s¨°l de les hipoteques. Els bancs les hi van incloure perqu¨¨ sabien que els tipus baixarien. Les autoritats no ho van transmetre a tothom i ara, quan la gent protesta, respon que no es pot desestabilitzar el sistema financer. Hi ha quatre milions de fam¨ªlies amb hipoteques que en tenen. No es desestabilitzaria res. Es poden tornar els diners de mil maneres, no cal fer-ho de cop. Potser en comptes de guanyar 12.000 milions, en guanyaran 9.000.

G.P. Ja passava al XVIII. A Anglaterra i a tot Europa ning¨² volia l¡¯educaci¨® del poble. Les classes benestants volien mantenir els pagesos portant una vida de b¨¨sties, i la millor manera d¡¯aconseguir-ho va ser garantint que fossin ignorants. L¡¯¨²nica manera de lluitar contra la desigualtat ¨¦s amb educaci¨®. I jo proposo que sigui ¨²nica, comuna, p¨²blica i gratu?ta.

La pobresa que arriba en vaixell

Quadern. La imatge que m¨¦s b¨¦ expressa el segle XVIII ¨¦s, per a Gonzalo Pont¨®n, el quadre L¡¯al¡¤legoria de la pobresa, d¡¯Adriaen van de Venne, no?

G.P. I tant! ?s el rostre social del segle, perqu¨¨ una aclaparadora majoria de gent, i parlo ara dels europeus, vivia en la mis¨¨ria.

Quadern. I la imatge que m¨¦s b¨¦ expressaria el nostre segle?

A.M. Jo ho tinc clar. Al XVIII ens centr¨¤vem en els pa?sos europeus. Ara, per¨°, vivim dins de la globalitzaci¨®. Avui, on hi ha m¨¦s dist¨¤ncia ¨¦s entre la ribera nord i sud de la Mediterr¨¤nia. La imatge que triaria del segle XXI per explicar la desigualtat ¨¦s la dels refugiats ofegats al mar.

G.P. S¨ª, especialment la dels nens ofegats.

A.M. Ara ¨¦s m¨¦s urgent que mai, no s¨¦ si dir un govern mundial, per¨° s¨ª que els organismes supranacionals funcionin m¨¦s que mai. Perqu¨¨ ens estem matant. La gent avui sap, o creu, que es pot viure d¡¯una manera diferent. Una persona d¡¯un pa¨ªs de l¡¯?frica subsahariana sap que si entra a Europa potser ser¨¤ una persona, vull dir amb drets. Europa ens ha donat molts disgustos, com l¡¯austeritat. Per¨° Europa encara ¨¦s un referent de drets. El concepte de drets i de com exercir-los.

G.P. D¡¯acord, t¡¯entenc, tot i que Europa tamb¨¦ s¨®n uns altres deguindos i fain¨¦s.RESIGNACI? I POL?TICA

Quadern. Per qu¨¨ creuen que no hi ha m¨¦s revoltes socials, m¨¦s estripades?

A.M. Hist¨°ricament, veiem que nom¨¦s amb lluita s¡¯han aconseguit drets.

G.P. L¡¯¨²nica etapa en qu¨¨ la desigualtat va recular, per la for?a dels sindicats, va ser del 1945 al 1973... per aix¨° als EUA els van arrasar. El capital encara estava disposat a cedir mentre existia la Uni¨® Sovi¨¨tica. Per¨° a partir dels anys noranta... res de res. Quina por han de tenir? S¨®n al final de la hist¨°ria. Em sembla que t¨¦ tota la ra¨® Warren Buffet [empresari i tercer home m¨¦s ric del m¨®n]. Un periodista li va preguntar si creia en la lluita de classes. Ell va dir: ¡°?s clar que hi ha lluita de classes. I anem guanyant nosaltres¡±.

A.M. Crec que l¡¯1% no sap de deb¨° com viu la gent. Penso en Roosevelt. Quan trobava resist¨¨ncia en la pol¨ªtica contra la pobresa que volia aplicar, enviava un equip de gent a voltar pels barris pobres perqu¨¨ ho entenguessin. Hem de portar el debat a la realitat. El 2010 va sorgir el moviment del 15-M. Ha estat important¨ªssim. Que d¡¯un moviment sorgeixi un partit que de cop obtingui prop de 70 diputats... s¨ª que passen coses.

Quadern. Entre els treballadors s¡¯escampa el populisme de dretes.

A.M. Si ho diu per Trump, cal analitzar b¨¦ el que ha passat als EUA. No ¨¦s que hagi guanyat la dreta, ¨¦s que ha fallat l¡¯esquerra. La majoria de lleis s¡¯han aprovat amb la complicitat dels dos grans partits. Ho saben els que han perdut els estalvis i la casa. O la feina i la casa. No els han defensat partits i sindicats, sin¨® moviments socials com la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH).

G.P. Per mi ¨¦s un ab¨²s incloure el PSOE o el PSC dins dels partits d¡¯esquerres. El PSOE fa molts anys que practica una pol¨ªtica de taller de reparaci¨® del capitalisme. Va fer una feina reparadora important en les tres d¨¨cades posteriors a la Segona Guerra Mundial, perqu¨¨ l¡¯URSS i els sindicats feien por. El drama dels socialistes ¨¦s que la gent del carrer no t¨¦ gens clar que els defensi. No s¡¯adona que ¨¦s un residu. Els comuns, les classes subalternes, han de construir una alternativa que de deb¨° els representi.

Quadern. Per aix¨° se suposa que va n¨¦ixer Podem.

G.P. Als subalterns els ha de representar alg¨² nou, per¨° tampoc estic segur que aquest nou sigui Podem. S¡¯est¨¤ acostant tant al forat negre de la pol¨ªtica que corre el risc que se l¡¯empassi. ?s el drama de sempre. La realpolitik. Com quan la gent es fa gran, que se sol fer m¨¦s conservadora.

Quadern. L¡¯FMI alerta ja, fins i tot, contra els efectes de la desigualtat.

G.P. Ho fa perqu¨¨ ¨¦s per al negoci, per al sistema. La gent no consumeix. No ¨¦s que ara tingui una actitud ¨¨tica. La desigualtat ¨¦s fruit d¡¯una construcci¨® pol¨ªtica. I estic conven?ut que se¡¯n surt amb mesures pol¨ªtiques. I per cert, no amb paraules gastades com ¡°democr¨¤cia¡±. Trump ¨¦s democr¨¤cia, no? L¡¯han votat. Vull parlar d¡¯estafats de preferents, d¡¯aturats, de desnonats, dels que guanyen 700 i acaben de rellevar els que en guanyaven 3.000. Vull parlar d¡¯igualitarisme. Crec que qualsevol for?a pol¨ªtica que de deb¨° batalli pels drets dels aturats, per l¡¯educaci¨® igualit¨¤ria o per les dones guanyar¨¤ de carrer.