Un pres agonitza durant 13 minuts en la seva execuci¨® a Alabama

Ronald Bert Smith Jr. va experimentar la nit de dijous en persona les creixents dificultats en l'aplicaci¨® de la pena capital als Estats Units. Smith, de 45 anys, va tenir una mort dram¨¤tica per injecci¨® letal a Alabama, fet que exhibeix de nou les dificultats en l'acc¨¦s a f¨¤rmacs que garanteixin una execuci¨® digna. Abans de morir, el pres va agonitzar durant 13 minuts, en els quals va patir arcades i va tenir problemes de respiraci¨®, segons el relat de testimonis presents.

El cas era pol¨¨mic per endavant perqu¨¨ l'execuci¨® es va efectuar despr¨¦s que la permet¨¦s, poques hores abans, un dividit Tribunal Suprem que va rebutjar els recursos de la defensa.

Les autoritats d'Alabama van matar legalment Smith ¡ªcondemnat a mort per l'assassinat d'un empleat d'un supermercat el 1994¡ª amb una combinaci¨® de tres subst¨¤ncies. En administrar-li la primera, va comen?ar a panteixar, a tossir intensament i a retor?ar la seva m¨¤ esquerra, segons una informaci¨® d'un periodista del portal AL.com, que va presenciar l'execuci¨®.

Un oficial va supervisar dues vegades si el pres mantenia la consci¨¨ncia abans de subministrar-li les altres dues drogues que el matarien. Tot el proc¨¦s va durar 34 minuts. El departament penitenciari d'Alabama va anunciar que va seguir el protocol habitual i que s'efectuar¨¤ una aut¨°psia al mort, que determinar¨¤ si va haver-hi irregularitats.

Un portaveu va explicar al diari The Washington Post que una de les subst¨¤ncies subministrades ¨¦s midazolam, un sedant que suposadament ¨¦s la benzodiacepina d'efecte m¨¦s r¨¤pid del mercat, per¨° que ha provocat altres execucions ag¨°niques en el passat.

El 2014, un pres a Oklahoma va convulsionar i murmurar mitja hora despr¨¦s d'administrar-li la injecci¨® letal amb aquesta subst¨¤ncia. Aquest mateix any es van registrar complicacions similars en dos Estats m¨¦s. L'any seg¨¹ent, el Suprem va avalar l'¨²s del midazolam a Oklahoma.

Oposici¨® farmac¨¨utica

Els 32 Estats que permeten la pena de mort s'han vist obligats en els ¨²ltims anys a rec¨®rrer a f¨¤rmacs en mercats alternatius o a l'estranger per cometre les execucions davant els creixents problemes d'acc¨¦s. L'oposici¨® de les farmac¨¨utiques europees al subministrament de subst¨¤ncies ha estat un factor clau.

El maig passat, Pfizer, el major fabricant nord-americ¨¤, va anunciar la prohibici¨® de l'¨²s dels seus medicaments per a la pena de mort, la qual cosa va tancar encara m¨¦s el mercat autoritzat d'acc¨¦s a f¨¤rmacs mortals.

Smith va ser la vintena persona, la segona a Alabama, executada aquest any als EUA, que en els ¨²ltims anys experimenta un descens en l'aplicaci¨® de la pena de mort per problemes legals i log¨ªstics.

Estats Units ¨¦s el cinqu¨¨ pa¨ªs del m¨®n en nombre d'execucions, per darrere de la Xina, l'Iran, Pakistan i Ar¨¤bia Saudita, segons dades del 2015 d'Amnistia Internacional. La pena de mort, reinstaurada el 1976, fa d'aquest pa¨ªs una anomalia al m¨®n desenvolupat i democr¨¤tic.

Al marge de les dificultats que va patir Smith, la pena capital ¨¦s pol¨¨mica a Alabama perqu¨¨ permet que sigui un jutge i no un jurat el que decreti una condemna a execuci¨®. En aquest cas, la majoria del jurat va apostar per condemnar a Smith a cadena perp¨¨tua, per¨° el magistrat va optar per la pena capital. A comen?aments d'any, el Suprem va considerar il¡¤legal que Florida antepos¨¦s el criteri d'un jutge i des de llavors estudia si invalidar el sistema d'Alabama.