¡®Operaci¨® Di¨¤leg¡¯

Ara toca di¨¤leg. Despr¨¦s de quatre anys donant un cop de porta a qualsevol demanda de di¨¤leg des de Catalunya, Rajoy posa despatx als seus ministres a la Delegaci¨® del Govern i els ordena que ocupin lloc en el paisatge pol¨ªtic catal¨¤, en una suspensi¨®, de fet, del PP catal¨¤. En pol¨ªtica imposar el llenguatge ¨¦s tan important com prendre decisions concretes. Estem, doncs, en la fase d'expansi¨® del missatge: dialogar. Rajoy confia que la propagaci¨® de la paraula: a) obligui les altres parts a acceptar un marc de joc; b) imposi gradualment la idea que la negociaci¨® avan?a encara que no arribi enlloc; c) forci un canvi en els calendaris pol¨ªtics abans que es concreti en resultats.

Dialogar t¨¦ bona reputaci¨®. Els t¨°pics pol¨ªtics pugen i baixen a la borsa de l'opini¨® p¨²blica, per¨° el di¨¤leg roman, perqu¨¨ la seva resson¨¤ncia ¨¦s conciliadora. Parlant la gent s'ent¨¦n. El di¨¤leg, per ser digne d'aquest nom, requereix algunes condicions: que hi hagi els protocols de comunicaci¨® compartits necessaris per entendre's, sense que una part vulgui imposar el seu codi a l'altra; que els interlocutors s'atorguin mutu reconeixement, i que s'actu? amb l'obertura mental necess¨¤ria per incorporar la paraula de l'altre, acceptar les seves raons. Un di¨¤leg comen?a malament si les parts marquen l¨ªnies vermelles abans d'asseure's a parlar.

La pol¨ªtica ¨¦s el regne del poder, per¨°, i, per tant, de l'arbitrarietat, i les l¨ªnies vermelles estan a l'ordre del dia perqu¨¨ no s¨®n funci¨® de cap veritat sin¨® de les relacions de forces. Per aix¨° parlar de di¨¤leg ¨¦s equ¨ªvoc quan del que es tracta ¨¦s de negociar. La paraula di¨¤leg embelleix la negociaci¨®, que sempre ¨¦s m¨¦s s¨°rdida perqu¨¨ ve determinada per les desiguals forces en pres¨¨ncia. El di¨¤leg ¨¦s una actitud, la negociaci¨® nom¨¦s t¨¦ sentit si ¨¦s concreta, si serveix per aconseguir resultats. Per aix¨° es parla d'operaci¨® Di¨¤leg, no d'operaci¨® Negociaci¨®. El di¨¤leg no compromet a res m¨¦s que parlar i permet jugar amb els temps previs, entretenint sense arribar enlloc.

Rajoy ha salvat la presid¨¨ncia per¨° est¨¤ en situaci¨® de depend¨¨ncia d'altres forces. Abans decidia el que volia, ara necessita integrar els socialistes en els seus plans per a Catalunya. Rajoy t¨¦ almenys quatre raons per llan?ar la campanya del di¨¤leg. Primer de tot, el curs dels processos judicials contra personalitats de l'independentisme i el desenvolupament del pla de ruta sobiranista amenacen amb moments de xoc i alta tensi¨® abans de l'estiu. El president confia que l'altra part estigui interessada a trobar una sortida per ajornar un calendari inviable. En segon lloc, canviar el rictus d¡¯emprenyament per alguns somriures i estar m¨¦s present a Catalunya li podria donar alguns r¨¨dits en l'espai conservador, abandonat pel nacionalisme moderat des de la crisi de Converg¨¨ncia, i li podria servir per prendre alguns vots a Ciutadans, que s'ha anat apagant a l'ombra del PP. En tercer lloc, el president pensa que guanyar temps afebleix un independentisme catal¨¤ que tard o d'hora acabar¨¤ notant la frustraci¨® de la falta de resultats. I, en quart lloc, no hi ha convocat¨°ria electoral en un futur pr¨°xim, o sigui que Rajoy no ha d'estar pendent de les emprenyades del seu electorat de l'Espanya profunda.

A les mans de l'independentisme i dels comuns estar¨¤ posar a prova les intencions del president espanyol. El devessall medi¨¤tic pro di¨¤leg requerir¨¤ una resposta del Govern si no vol trobar-se en posici¨® de debilitat a l'hora d'asseure's a la taula. El primer pas de Carles Puigdemont ha estat convocar una cimera sobre el refer¨¨ndum. ?s cert que una negociaci¨® alleujaria l'independentisme, que coneix les seves dificultats per complir el calendari. Tamb¨¦ ¨¦s cert, per¨°, que, o la negociaci¨® cont¨¦ un reconeixement del sobiranisme, o ¨¦s enormement dif¨ªcil d'assumir per Junts pel S¨ª.

Pot ser que Rajoy pensi en un pacte que a?lli les forces sobiranistes, per¨° l'independentisme est¨¤ aqu¨ª, segueix sent el primer projecte pol¨ªtic, i costa imaginar la viabilitat d'un acord que l¡¯exclogui. Amb quina majoria? Els comuns mai entrarien en aquest joc. De moment, estem en la fase de soroll medi¨¤tic: l'operaci¨® Di¨¤leg. I correspon als altres partits evitar que el PP guanyi per endavant la batalla de la propaganda.