Per a hebraistes, comunistes i bibli¨°fils

Rarament es troba al mercat un llibre que pugui resultar interessant per a tants col¡¤lectius, perqu¨¨ els bibli¨°fils no solen ser comunistes i els comunistes no solen ser hebraistes; per contra, els hebraistes van poder ser, al segle XX, tamb¨¦ les altres dues coses.

Com una novetat de les m¨¦s substancioses dels darrers mesos, Perif¨¦rica ha editat un llibre que cap de les tres subesp¨¨cies humanes esmentades no podr¨¤ ignorar: Sasha Abramsky, La casa de los veinte mil libros, traducci¨® d¡¯?ngeles de los Santos (C¨¤ceres, 2016). L¡¯autor d¡¯aquest llibre ¨¦s un freelance angl¨¨s traslladat als Estats Units que, essent com ¨¦s net d¡¯un erudit, bibli¨°fil, jueu i durant molt de temps addicte al comunisme, Chimen Abramsky, va decidir fa tres o quatre anys escriure la vida i les circumst¨¤ncies del seu avi.

Abramsky no hauria passat a la hist¨°ria sense aquest llibre; l¡¯obra un cop escrita, molt poca gent podr¨¤ oblidar el seu perfil. Havia nascut el 1916 a Minsk i va passar l¡¯adolesc¨¨ncia a Moscou; despr¨¦s va emigrar a Londres, i a l¡¯endemig va estudiar uns quants anys a la Universitat Hebrea de Jerusalem, sense arribar a obtenir cap t¨ªtol. Establert a Londres, Abramsky no va poder ingressar a la universitat fins molt tard, gr¨¤cies als bons oficis d¡¯Isaiah Berlin, amic seu entre una pl¨¨iade. A Londres es va dedicar a petits oficis i grans assemblees, a casa seva: tenia una fe tan gran en el comunisme d¡¯arrels marxianes, que es va convertir en un dels l¨ªders intel¡¤lectuals del moviment estramb¨°tic ¡ªllavors menys que ara, certament, com es va veure en el cas de les Brigades Internacionals a la nostra darrera contesa¡ª dels filorussos de l¡¯Anglaterra dels anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial.

Tothom animat per la cuina excel¡¤lent de la seva dona, els contertulians d¡¯Abramsky passaven cont¨ªnuament a casa seva, a Hillway, per menjar les del¨ªcies preparades per l¡¯esposa de Chimen i submergir-se en debats interminables (es feien les tres de la matinada) a l¡¯entorn de la legitimitat de l¡¯estalinisme. Com a home de fermes conviccions, a Abramsky li va costar abjurar de la fe comunista (com als catalans del PSUC: encara en tenen tics), per¨° aix¨ª ho va fer, ja entrats els anys seixanta. No s¡¯ha de perdre de vista que els jueus centreeuropeus, incloent-hi els de la R¨²ssia occidental, m¨¦s encara els d¡¯Alemanya, posse?en aquella mateixa doble fe que trobem en Walter Benjamin: admiraven Marx i les seq¨¹eles del marxisme, i eren, al mateix temps, jueus fins al moll de l¡¯os, tant si anaven a la sinagoga com si no: coses del messianisme.

D¡¯una manera misteriosa que el llibre no aclareix, Abramsky, que estimava els llibres com tots els jueus de deb¨° ¡ªla seva religi¨® continua essent una religi¨® del llibre, com la musulmana; no, en canvi, la cristiana, que en alguna ¨¨poca moderna va prohibir fins i tot la lectura de la B¨ªblia, a m¨¦s de les novel¡¤les¡ª, va comen?ar a col¡¤leccionar llibres valuosos, en dues etapes: primer, comunista de pro, llibres sobre el socialisme i la seva hist¨°ria, incl¨°s l¡¯original del carnet de la Internacional Socialista, de Marx; despr¨¦s, quan l¡¯amistat amb homes i dones liberals el va fer renegar de la fe estalinista, llibres a l¡¯entorn del judaisme: B¨ªblies de molt de valor, Talmuds, tractats de la Haggad¨¤h, manuscrits trobats a l¡¯atzar, corresponents a la secular di¨¤spora jueva per terres d¡¯Europa, i tot el que es vulgui. Els primers ja no deuen valer gran cosa. En canvi, com que els jueus s¨®n un poble que dona grans fortunes, a m¨¦s de patir grans desgr¨¤cies, els segons van arribar a constituir una de les biblioteques m¨¦s riques del continent en la mat¨¨ria. Tant, que Sotheby¡¯s, la casa de subhastes, el va contractar, amb molt bon sou, perqu¨¨ inform¨¦s sobre troballes que feien ells, o ell mateix sense poder-les comprar a causa dels preus cada cop m¨¦s desorbitats.

La seva fama va ser tan gran, i la mem¨°ria seva tan prodigiosa, que el visitaven d¡¯arreu per demanar-li opini¨® tant sobre la primera etapa (comunisme i socialisme), com sobre la segona (sabers d¡¯un matmidim, ¨¦s a dir, d¡¯un estudiant perpetu del judaisme). Va sobreviure a la seva dona, i al final va ser honorat per diverses universitats. El que no diu el llibre ¨¦s on va anar a parar la seva biblioteca, llevat d¡¯unes desenes d¡¯exemplars, de poc preu, que es van quedar els nets i la fillada.

Per posar un exemple de les caracter¨ªstiques d¡¯aquesta gran biografia, nom¨¦s se m¡¯acut esmentar Stefan Zweig i les seves biografies. Aquesta ¨¦s amena, instructiva, cr¨ªtica amb Stalin i amb el sionisme, intel¡¤ligent i, sobretot, deliciosa per a tot amant dels llibres.