An¨°nims

Quina obsessi¨®, amb els noms! Amb els noms propis. Mire una pel¡¤l¨ªcula antiga en blanc i negre i veig, als cr¨¨dits que retarden l¡¯inici, una tirallonga de noms, un rere l¡¯altre, una relaci¨® infinita que em recorda els llistats de caiguts en una guerra. Qui s¨®n, els que hi figuren? Morts, segurament. Exindividus. Importa a alg¨², qui van ser? Qu¨¨ aporten, aquests noms, a qui veu la pel¡¤l¨ªcula? La milloren? No, s¨®n herba que dificulta el pas, destorb innecessari. La pel¡¤l¨ªcula existeix, sens dubte, gr¨¤cies a ells, per¨° tamb¨¦ el paviment que xafem, la tele on veiem els films, i, en definitiva, tot el que ens envolta i ens fa la vida m¨¦s agradable existeix gr¨¤cies a individus que tenien un nom. I ning¨² no ens ho refrega per la cara.

Tants carrers amb noms d¡¯individus, tantes avingudes, tants edificis, tantes empreses i tantes marques de productes. El meu cotxe, per exemple, ¨¦s un cognom. Fins i tot ciutats, tenen nom de persona, posat en homenatge d¡¯alg¨² o posat, directament, per aquest mateix alg¨². Qu¨¨ es pot esperar de qui, aprofitant el seu poder ef¨ªmer, posa ¡ªimposa¡ª el seu nom a una ciutat? Res a veure amb el carrer del Mig, amb el carrer de la Figuera, amb el carrer Ample, noms que diuen, que expliquen, que recorden. Massa noms propis. Qu¨¨ en trauen, els difunts, de la perviv¨¨ncia del seu nom en una pel¡¤l¨ªcula, en un carrer, en una empresa? Qu¨¨ en traiem, els qui encara som vius? Quina d¨¨ria, aquesta de signar-ho tot, de voler deixar rastre en tot el que fem. Quina vanitat tan na?f.

Qu¨¨ ¨¦s, en definitiva, un nom? Una arbitrarietat que diu poc o no res sobre l¡¯individu, producte d¡¯una combinaci¨® de casualitats. Ja ho som cada parella, cada fam¨ªlia, una carambola de casualitats. Ja ho s¨®n els fills i la seua composici¨® gen¨¨tica. I els llocs on vivim. Qu¨¨ ens diu un nom? Poca cosa. Diuen m¨¦s, molt m¨¦s, una mirada, una veu, un gest. Per¨° els gestos, les veus i les mirades s¡¯esfumen r¨¤pid, nom¨¦s en queda l¡¯eco en una fotografia, en un v¨ªdeo, en una gravaci¨®. Nom¨¦s un eco. El gest original, la veu i la mirada, acaben quan acaba l¡¯individu i r¨¤pidament ¡ªmolt m¨¦s r¨¤pid del que volem creure¡ª s¡¯estimben a l¡¯oblit. Hi queden, per¨°, els noms: a les l¨¤pides, als llibres, als carrers... A les pel¡¤l¨ªcules. Andr¨°mines que, llevat d¡¯escass¨ªssimes excepcions, perden color, nitidesa i sentit amb els lustres successius.

Massa noms. Massa egopres¨¨ncia. La vida sembla una competici¨® de noms propis, a veure quin s¡¯imposa, quin llueix per damunt dels altres. Ja nom¨¦s faltaven internet i les xarxes socials, m¨¤quines de l¡¯exc¨¦s, brolladors d¡¯all¨° superflu, perqu¨¨ multiplicaren fins a l¡¯infinit els noms que ens entren al cap. L¡¯exc¨¦s de noms, com qualsevol exc¨¦s, banalitza, i ara els noms, tots els noms, resulten m¨¦s insignificants i m¨¦s prescindibles que mai. Voldria signar aquest escrit amb un eixut An¨°nim, i no amb el nom que arrossegue des del dia que vaig n¨¤ixer. Aix¨° seria absurd, per¨°: d¡¯an¨°nims, ho som tots, en realitat. Tots. El nom ¨¦s una m¨¤scara.