Forma i subst¨¤ncia de la llengua parlada

Encara que tamb¨¦ va crear personatges alegres, els herois d¡¯Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) solen ser molt infeli?os. Alguns perqu¨¨, amb resignaci¨® o sense, viuen enfonsats en la mis¨¨ria; altres perqu¨¨ es consumeixen en un matrimoni en qu¨¨ cada membre de la parella t¨¦ el seu c¨°njuge per enemic. Els fills es troben inapel¡¤lablement sotmesos a l¡¯arbitrarietat de les decisions paternes. Les mares acompanyen les noies a buscar parella a casa d¡¯un senyor que concerta matrimonis per compte propi. Les ve?nes dediquen la major part del dia a la cr¨ªtica de les altres ve?nes, els homes rondinen, els botiguers se les han de veure amb clients malcarats, i els pobres desgraciats que busquen feina van a parar a una ag¨¨ncia de col¡¤locaci¨® l¡¯amo de la qual ¨¦s un professional de l¡¯ab¨²s i la trampa. En molts casos, el relat parteix d¡¯una situaci¨® tranquil¡¤la: una persona que es fica en una botiga o un despatx i sol¡¤licita un determinat servei; per¨° de seguida entren en escena nous personatges que, tan aviat com obren la boca, enrareixen l¡¯ambient: homes i dones que fan cua perqu¨¨ els atenguin o que treuen un moment el cap per preguntar una cosa o altra. En general, aquests parroquians tendeixen a l¡¯exabrupte i la queixa, s¡¯ofenen cont¨ªnuament, s¡¯insulten els uns als altres o s¡¯encaren de mala manera amb qui els ha d¡¯atendre, i, quan la confusi¨® de causes pendents arriba a un determinat nivell, de vegades hi han d¡¯acabar intervenint els agents de l¡¯ordre.

Sovint no hi ha res m¨¦s que aix¨°, per¨° en mans de Vilanova la llengua amb qu¨¨ es construeixen els di¨¤legs s¡¯imposa a aquesta estructura de sainet per transcendir el simple divertiment i penetrar, amb una incisi¨® m¨¦s profunda del que pot semblar d¡¯entrada, en les interioritats dels personatges. Extraient literatura dels motllos i els estereotips de la parla vulgar, imitant la l¨°gica de les expressions i els procediments de la conversa ordin¨¤ria, Vilanova aconsegueix que els lectors es quedin amb la impressi¨® d¡¯haver assistit personalment a un intercanvi de fluxos verbals capa?os per si sols de donar compte dels recels, els orgulls, les penes, les ires, els temors i les indignacions de menestrals, perdularis, ve?nes de repl¨¤, homes de barri i altres figures de la vida barcelonina del vuit-cents. Cap altre autor del XIX en llengua catalana (a excepci¨® de Robert Robert, que ¨¦s el seu mestre, i del mallorqu¨ª Gabriel Maura, autor dels insuperables Aigoforts) aconsegueix arribar tan lluny en aquest prop¨°sit.

No ¨¦s casual que sigui aix¨ª. Vilanova no va ser un simple observador de la realitat que l¡¯envoltava; sabem que tamb¨¦ va ser un lector constant de les principals obres de la tradici¨® europea, molt particularment del barroc castell¨¤ i la novel¡¤la francesa contempor¨¤nia. En els millors moments dels seus passatges descriptius ressonen certes maneres de fer de Quevedo, Balzac o Flaubert, i alguns dels seus quadros de costums s¡¯eleven decididament per damunt del g¨¨nere; llegint Un perdulari, En Parlad¨¦ o La sopera gran, es t¨¦ la sensaci¨® que no s¡¯est¨¤ gaire lluny d¡¯un Maupassant.

Eugeni d¡¯Ors, dominat potser pel vici de la hip¨¨rbole, es va esfor?ar a comparar-lo amb Dickens de manera que hi sort¨ªs perdent m¨¦s el novel¡¤lista angl¨¨s que el costumista barcelon¨ª. Podem compartir aquest entusiasme, per¨° tamb¨¦ ¨¦s convenient mirar-se les coses en les seves justes proporcions, i si b¨¦ ¨¦s veritat que l¡¯obra de Vilanova perdura perqu¨¨ posseeix bona part dels atributs de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia liter¨¤ria, tamb¨¦ ho ¨¦s que, en una certa mesura, alguns dels seus escrits no deixen d¡¯estar contaminats pel moralisme de la literatura popular del XIX i de tot all¨°, sensibleria, graciositat, casticisme, que fa que determinats autors de l¡¯¨¨poca ens caiguin irremissiblement de les mans. Ara b¨¦, a ¨²ltima hora, el que preval per sobre de qualsevol altra consideraci¨® ¨¦s aquest prodigi verbal que ens crea la il¡¤lusi¨® de veure ren¨¦ixer intacta la Barcelona vella del seu temps. Tornem, doncs, a llegir Vilanova i agra?m a Enric Cassany, no tan sols l¡¯espl¨¨ndida antologia que acaba de posar al mercat, sin¨® tamb¨¦ la contribuci¨® de tota la seva obra cr¨ªtica al coneixement prec¨ªs del costumisme.