¡°Evito ser previsible¡±

L¡¯escriptor i periodista Llu¨ªs Llort, que signa les seves novel¡¤les com Llort, t¨¦ una immensa capacitat per descol¡¤locar el personal. Cadascuna de les seves novel¡¤les negres ¨¦s completament diferent de les altres: ¡°Evito ser previsible¡±. ¡°Andreu Mart¨ªn em va dir fa temps que, en general, quan llegeix un autor ja sap per on va, per¨° que amb mi mai sap per on tiro, que dono uns cop de tim¨® que no sap cap a on porten¡±. Quanta ra¨®!?

No n¡¯estiguis tan segur, la seva darrera novel¡¤la, ens ha trencat el motlle. El sergent dels Mossos d¡¯Esquadra Jaume Fuentes i l¡¯agent Santi Planes investiguen l¡¯assassinat d¡¯un home. Una hist¨°ria polic¨ªaca d¡¯all¨° m¨¦s convencional, fins i tot sembla l¡¯inici d¡¯una s¨¨rie. Per¨° aviat fa un gir radical i ens embarca en una aventura de fugides i, encara sense respirar, ens trobem amb una orgia de sexe i mort. Tot molt ben lligat.

¡°Vol¨ªeu novel¡¤la polic¨ªaca? Doncs preneu novel¡¤la polic¨ªaca!¡±, fa broma l¡¯escriptor. Llort ¨¦s un bon exemple del mestissatge de g¨¨neres negres/polic¨ªacs i, de fet, aquest ¨¦s un dels reptes que es va plantejar amb No n¡¯estiguis tan segur. ¡°Volia fer un mostrari de tots els estereotips del g¨¨nere, des del poli bo a la femme fatale¡±.

A ¡®No n¡¯estiguis tan segur¡¯, Llort suggereix que qualsevol pot ser un assass¨ª

Hi ha confidents, infiltrats, m¨¤fies, corrupci¨®, persecucions, venjances, sexe i molta viol¨¨ncia, tanta que sembla que jugui a la par¨°dia. ¡°Reconec la influ¨¨ncia de Tarantino, en la seva est¨¨tica de la viol¨¨ncia¡±. Un altre repte era jugar amb els personatges i els lectors. ¡°M¡¯invento un personatge i conven?o el lector que ¨¦s el protagonista, per¨° despr¨¦s hi jugo: el salvo o no?¡±. A la novel¡¤la apareixen tipus fant¨¤stics: el mosso bon¨ªssim, l¡¯agent seductor, el jove immigrant, la negra catalana, la malvad¨ªssima pol¨ªtica i empres¨¤ria, el sicari colombi¨¤¡­ No us encapritxeu massa amb ells perqu¨¨ Llort se¡¯ls pot carregar en qualsevol moment. Potser el repte m¨¦s important per a en Llort ¨¦s gaudir de l¡¯escriptura. ¡°El primordial ¨¦s continuar passant-m¡¯ho b¨¦ escrivint, i ho he aconseguit¡±. No li ha estat gens f¨¤cil.

Llu¨ªs Llort (1966, va n¨¦ixer circumstancialment a Alacant per¨° viu a Barcelona des dels tres mesos) va comen?ar a treballar al diari Avui (ara El Punt Avui) fa 30 anys. Tamb¨¦ es volia dedicar a la m¨²sica, per¨° un problema d¡¯o?da el va obligar a deixar-ho c¨®rrer. El 1995 es va apuntar als contes. Un dia, el seu company de diari David Castillo el va engrescar perqu¨¨ s¡¯atrev¨ªs amb una novel¡¤la de ¡°sexe, drogues i rock-and-roll¡±: Tardor, de la qual ara nom¨¦s salvaria fragments. Va estar cinc anys donant voltes, d¡¯editorial en editorial.

Male?t Montju?c (2000), coral, ¡°amb 30 personatges fixos i 60 de secundaris i molt humor¡±, li va confirmar que s¨ª, que la novel¡¤la era per a ell. L¡¯humor ¨¦s un factor important a les novel¡¤les de Llort, negre, sarc¨¤stic i salvatge, de vegades.

Amb Camale¨® (2001), un thriller er¨°tic sobre el sexe i les difer¨¨ncies entre home i dona; a Trenta-dos morts i un home cansat (2004), el tema era ¡°la viol¨¨ncia, tractada d¡¯una manera hiperrealista, d¡¯una manera gaireb¨¦ quir¨²rgica¡±. ¡°Ho veiem cada dia a la televisi¨®, amb el drama d¡¯Alep, i seguim dinant¡±.

A La imperfecci¨® de les bombolles (2009), es fica en el m¨®n del llibre des de tots els angles: editors, escriptors, periodistes, cr¨ªtics¡­ Tan provocatiu com gaireb¨¦ totes les seves novel¡¤les, per¨° no va passar res. Cap repercussi¨®. Tip de rec¨®rrer editorials, va tocar fons¡­ per¨° el va salvar un assaig de Sebasti¨¤ Benassar, Pot semblar un accident. La novel¡¤la negra i el canvi social dels Pa?sos Catalans 1999-2010 (Meteora), un llibre imprescindible per con¨¨ixer els darrers 10 anys de la novel¡¤la negra en catal¨¤. Benassar hi va incloure Llort, i aix¨° li va obrir els ulls. ¡°A la literatura tot s¡¯hi val, per¨° necessito un ganxo, una pastanaga que m¡¯arrossegui i m¡¯aguanti la trama¡±. Escriur¨¦ novel¡¤la negra¡±, va decidir, i va comen?ar a publicar a la col¡¤lecci¨® La Negra de La Magrana.

Sota l¡¯etiqueta negra obre una etapa molt interessant que va comen?ar amb Si quan et donen per mort un dia tornes (2012). Per fi, el reconeixement d¡¯un escriptor molt notable. ?s una novel¡¤la inici¨¤tica: un noi fuig de casa i el que ¨¦s una gamberrada d¡¯adolescent es converteix en un viatge a l¡¯infern: droga, viol¨¨ncia, crim, pres¨®¡­

Her¨¨ncies col¡¤laterals (2014), sobre la venjan?a, la cobd¨ªcia, la violaci¨® i els maltractaments, es mou, com diu Llort, per ¡°petits motorets¡±, les hist¨°ries de dos fam¨ªlies que s¡¯entrecreuen. ¡°Volia escriure sobre vells, vells amb mala llet¡±. Encara que tracta de temes durs, ¨¦s potser la m¨¦s divertida de les seves novel¡¤les, amb un personatge inoblidable: la incombustible centen¨¤ria Francesca Puigmajor.

Sota l¡¯asfalt (2015) ¨¦s una bogeria, una nit de paranoia i deliri al metro de Barcelona, sense que el lector s¨¤piga ben b¨¦ qu¨¨ est¨¤ passant. Amb un ritme fren¨¨tic. ¡°Hi passa de tot, com a After Hours, de Martin Scorsese. ?s com si el protagonista port¨¦s una c¨¤mera subjectiva i tot ho vei¨¦ssim a trav¨¦s dels seus ulls¡±. Sota l¡¯asfalt recorre una mica el m¨®n al¡¤lucinant de John Franklin Bardin. No n¡¯estiguis tan segur ¨¦s un bon exemple de la narrativa negra de Llort: sorpreses, paranys, humor, sexe, viol¨¨ncia, refer¨¨ncies cinematogr¨¤fiques, finals ambigus, sensaci¨® d¡¯irrealitat, par¨°dies, sense for?ar la cr¨ªtica social directa per¨° convencent-nos que qualsevol pot ser un assass¨ª.