Claus del postmodel Barcelona

La Barcelona actual aspira a convertir-se en un referent com a ciutat dels drets i les oportunitats. Per¨°, com aconseguir que aquest ¨¨mfasi en la just¨ªcia social comenci a reflectir-se en els aspectes f¨ªsics i urbans?

Per a aix¨° ha estat prioritari prendre decisions dr¨¤stiques. Si tota ciutat est¨¤ formada per parts essencials ¨Cmobilitat, espai p¨²blic/espai verd, habitatge, treball, equipaments (salut, educaci¨®, esport, cultura...) i comer?¨C la interfer¨¨ncia del turisme massiu posa en perill aquests elements del sistema urb¨¤. On aix¨° ja succeeix la qualitat de vida dels seus habitants queda condicionada. De fet, la ciutadania ja el considera el segon problema m¨¦s important. Per posar ordre a l¡¯empremta expansiva de la ind¨²stria tur¨ªstica es va dictar la morat¨°ria d¡¯allotjaments tur¨ªstics i s¡¯ha redactat el PEUAT (Pla Espacial Urban¨ªstic d¡¯Allotjaments Tur¨ªstics), que atura la realitzaci¨® d¡¯alguns hotels, encara que altres ja havien iniciat els tr¨¤mits, han obtingut la llic¨¨ncia i s¡¯estan realitzant.

Aquest monocultiu del turisme, un dels efectes de la Barcelona postol¨ªmpica d¡¯¨¨xit, amb la posterior perversi¨® dels apartaments tur¨ªstics, est¨¤ condicionant molt negativament el dret a l¡¯habitatge.

I ¨¦s que el model actual ¨¦s ben diferent del model Barcelona, en el qual no es va prioritzar l¡¯habitatge social; no es va millorar el transport p¨²blic i es va prevaler la construcci¨® de les rondes; no va haver-hi cap criteri de sostenibilitat; no es va respectar el patrimoni industrial; i la relaci¨® p¨²blic-privat es va basar en una alian?a en la qual es considerava l¨ªcit facilitar s¨°l p¨²blic als inversors.

El que s¨ª que t¨¦ continu?tat i es multiplica, en relaci¨® amb els ¨²ltims mandats, ¨¦s la voluntat de ser una ciutat ecol¨°gica, pensada per al vianant, que ha d¡¯anar conquistant asfalt a l¡¯autom¨°bil: des dels interiors d¡¯illa, els nous bulevards com el passeig de Sant Joan o els murs verds, juntament amb els parcs pendents a Gl¨°ries i a la Sagrera, fins a la pacificaci¨® de la Meridiana, la reestructuraci¨® de Pere IV i el gran nombre de vies verdes, noves o remodelades, que es van a iniciar per fer una ciutat m¨¦s saludable i menys contaminada.

En posar els drets com a centre de la ciutat s¡¯ha rescatat el dret a l¡¯habitatge. I no nom¨¦s la pol¨ªtica d¡¯habitatge assequible s¡¯ha convertit en priorit¨¤ria, sin¨® que la ciutat es comen?a a pensar i reestructurar a partir de la redistribuci¨® de l¡¯habitatge social. Resulta incre?ble que, enfront d¡¯una emerg¨¨ncia habitacional que ja t¨¦ anys, en l¡¯anterior mandat es decid¨ªs deixar de fer habitatge p¨²blic. Avui s¡¯afronten els diversos problemes de la vulnerabilitat habitacional amb la creaci¨® d¡¯equips com la UCER (unitat contra l¡¯exclusi¨® residencial); es defensa el bon ¨²s de l¡¯habitatge en iniciar l¡¯inventari de pisos buits, se n¡¯incorpora una part al fons de lloguer assequible i s¡¯aplica la disciplina de l¡¯habitatge; es promouen cooperatives; s¡¯argumenta la regulaci¨® necess¨¤ria dels preus de lloguer; es crea l¡¯Observatori de l¡¯Habitatge, etc¨¨tera. I en la promoci¨® d¡¯obra nova destaca el concurs internacional de m¨¦s de 300 habitatges a Gl¨°ries, al qual s¡¯han presentat 95 equips d¡¯arquitectes.

Dins del terreny del dret a l¡¯habitatge una rehabilitaci¨® proactiva ha de ser clau, que m¨¦s que subvencions estableix convenis i que es dirigeix a aquells barris i edificis que m¨¦s la necessiten. A trav¨¦s de la rehabilitaci¨® energ¨¨tica i del Pla de Barris es poden millorar els espais de vida de les persones i es pot aconseguir l¡¯urbanisme redistributiu que es planteja. Aquest Pla de Barris, que ha comen?at per la gran franja del Bes¨°s, est¨¤ activat de manera transversal, per refor?ar la millora d¡¯aquelles ¨¤rees de Barcelona amb problemes de desigualtat i que m¨¦s necessiten enriquir la seva estructura urbana, millorant l¡¯espai p¨²blic i refor?ant els seus equipaments, especialment els educatius.

El que avui s¡¯est¨¤ desenvolupant no ¨¦s un model tancat i imposat de ciutat, sin¨® un postmodel, que tendeix cap a una manera nova d¡¯entendre l¡¯urbanisme; un urbanisme que deixa de plantejar com a objectiu les grans obres i que reclama la renovaci¨® de plans i lleis, per fer-lo m¨¦s vers¨¤til i ¨¤gil; un urbanisme t¨¤ctic, de pluja fina; un model de canvi i en continu debat i revisi¨®.

Josep Maria Montaner ¨¦s arquitecte i regidor d¡¯Habitatge i regidor del districte de Sant Mart¨ª.