Tocant el cel des d¡¯Horta

Com a m¨ªnim en el camp de la m¨²sica la frontera que separa el record de la nost¨¤lgia sol ser una l¨ªnia molt fina que es travessa amb excessiva facilitat convertint el que podien ser bones sensacions en malenconia pura i malaltissa.

Maria del Mar Bonet iniciava la celebraci¨® dels seus ¡°50 anys d¡¯escenaris¡± al barri en el qual va donar els seus primers passos professionals, primer com a ceramista i despr¨¦s com a cantant, a pocs metres de la seva primera casa barcelonina, en un local, els Llu?sos d¡¯Horta, on havia actuat en diverses ocasions durant el franquisme i envoltada d¡¯amics, incloent-hi alguns que ja eren al seu costat fa mig segle. A m¨¦s, havia confeccionat un programa molt especial allunyant-se de l¡¯actualitat i centrant-se exclusivament en les can?ons que cantava o va compondre durant els anys en qu¨¨ vivia al n¨²mero 15 del carrer Ven¨¨cia, les can?ons d¡¯Horta, concert que no est¨¤ previst tornar a repetir.

Un terreny adobat per pensar que tot temps passat va ser millor i acabar plorant per la joventut perduda. Res m¨¦s lluny de la realitat. La mallorquina va saber esquivar els mals esperits (si van existir) des del primer moment i va convertir els seus records i els de la majoria d¡¯assistents en una arma carregada de present i, per descomptat, de futur.

Va ser un concert superb en el qual a la sorpresa pel repertori escollit es va unir la for?a i el profund i contagi¨®s sentiment d¡¯una Bonet que, a punt de complir els setanta (molt ben portats, per cert), conserva una forma vocal magn¨ªfica, fins i tot en aquells temes creats per a una veu de vint anys que desbordava euf¨°ria i energia. Amb el discret i, tal vegada per aix¨°, summament efica? acompanyament de quatre m¨²sics la cantant va repassar aquestes primeres can?ons desbordant encara euf¨°ria i energia i va incloure un record per a Ovidi Montllor cantant a duo amb Borja Penalba el seu inoblidable Homenatge a Teresa.

Va comen?ar en solitari amb algunes melodies de treball menorquines i va prosseguir, ja en grup, amb un grapat de can?ons que des de fa d¨¨cades no solen apar¨¨ixer en els seus concerts. Temes entranyables que van sonar aquesta nit amb una for?a inusitada, frescos, directes i despullats de qualsevol afectaci¨®. Entre ells: Aigo, Me n¡¯anir¨¦ de casa, Can?¨® de Na Rauxa-mantells, No voldria res m¨¦s ara, Jo em donaria a qui em volgu¨¦s, Em dius que el nostre amor, Merc¨¨, Dona¡¯m sa m¨¤, Petita estan?a i, per descomptat Qu¨¨ volen aquesta gent?

Una pan¨°plia de sensacions i sentiments d¡¯alt voltatge que es va completar en la tanda de bisos amb El noi de la mare, El cant de la Sibil¡¤la, una jota marinera picada de mans per tots els presents i una balanguera cantada enmig del p¨²blic entre abra?ades i fotografies de record.

Maria del Mar Bonet no va poder comen?ar millor les celebracions del seu mig segle professional: des d¡¯Horta va tocar el cel.