El creixement de l¡¯aeroport del Prat xoca amb les seves limitacions

L¡¯aeroport de Barcelona-el Prat tancar¨¤ l¡¯any presumint de xifres. Els m¨¦s de 42 milions de viatgers que han passat per l¡¯aer¨°drom barcelon¨ª suposen un increment anual proper a l¡¯11%. AENA assegura que el marge de creixement ¨¦s encara ample perqu¨¨ el pla director fixa el sostre d¡¯activitat en els 55 milions de passatgers. Per¨° no tothom pensa el mateix. Les companyies lamenten que la poca versatilitat de la infraestructura en perjudica l¡¯operativitat i la Generalitat exigeix construir una terminal nova. Per la seva banda, els controladors manifesten que la instal¡¤laci¨® voreja la saturaci¨® i alerten que sense m¨¦s mitjans la seguretat de les operacions ¡°queda compromesa¡±.

El Prat no nom¨¦s guanya la comparativa amb Madrid-Barajas, on el creixement s¡¯atura en el 7% tot i continuar liderant el r¨¤nquing de tr¨¤nsit gr¨¤cies als n¨²meros totals, sin¨® que cap dels grans aeroports d¡¯Europa no ha registrat una progressi¨® similar. Nom¨¦s Dubl¨ªn s¡¯ha acostat al doble d¨ªgit. Fernando Echegaray ¨¦s el director de la xarxa d¡¯aeroports d¡¯Aena. Abans, va ser director de l¡¯aeroport del Prat. En una entrevista recent a l¡¯emissora RAC-1, Echegaray va assegurar que la infraestructura actual no limita el creixement del Prat i que queda marge per a la progressi¨®. El 2007, la veterana T2 va acollir m¨¦s de 32 milions de passatgers. Ara en rep la meitat perqu¨¨ la major part del tr¨¤nsit aeroportuari passa per la T1, una instal¡¤laci¨® inaugurada el 2009.

Tot i aix¨°, estimulat per la hiperactivitat que registra l¡¯aeroport barcelon¨ª, el departament de Territori de la Generalitat, amb el conseller Josep Rull al capdavant, advoca per la necessitat de construir una tercera terminal. La Generalitat aspira a construir un equipament que sigui capa? d¡¯impulsar el Prat fins als 70 milions de passatgers l¡¯any, un volum que l¡¯acostaria al que registra l¡¯aeroport angl¨¨s de Heathrow. L¡¯obra, segons c¨¤lculs d¡¯AENA, tindria un cost superior als 800 milions d¡¯euros i es presenta com a poc probable a curt i mitj¨¤ termini. L¡¯operador aeroportuari al¡¤lega que les instal¡¤lacions suporten b¨¦ el volum de tr¨¤nsit present i que les operacions encara poden pujar d¡¯intensitat abans d¡¯arribar al col¡¤lapse. Amb una mitjana de 68 maniobres per hora, entre la suma de sortides i arribades, AENA indica que queda cam¨ª per rec¨®rrer abans d¡¯arribar al l¨ªmit, fixat per sobre dels 80 moviments per hora. [<C

Alerta dels controlador

"?s f¨¤cil escriure la dada en un paper i tirar cap endavant. L¡¯estad¨ªstica ho aguanta tot¡±, opina Marc Garc¨ªa, portaveu de la Uni¨® Sindical de Controladors Aeris (USCA). Els controladors aeris s¨®n una de les veus m¨¦s actives a l¡¯hora de denunciar la falta de mitjans. Garc¨ªa assegura que no ¨¦s per caprici: ¡°La situaci¨® actual va en contra de la seguretat a¨¨ria¡±. El que explica t¨¦ a veure amb la falta de personal per gestionar l¡¯ingent flux de tr¨¤nsit que surt de les pistes o hi arriba. ¡°Fa 10 anys que no s¡¯incorpora cap controlador a la plantilla¡±, denuncia. L¡¯escassetat de nous professionals, indica, es compensa amb l¡¯allargament de torns. ¡°Te¨°ricament els nostres cicles enllacen cinc dies de feina amb tres de festa, per¨° s¡¯ha convertit en habitual aplicar la jornada irregular: sis dies de feina i dos de festa¡±.

M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s aturar l¡¯augment de la mitjana d¡¯edat dels qui estan al comandament de la torre de control. ¡°Ja estem gaireb¨¦ en els 50 anys de mitjana¡±, destaca. Enaire, empresa que dep¨¨n del Ministeri de Foment, ¨¦s l¡¯encarregada de gestionar les plantilles dels controladors de la majoria d¡¯aeroports espanyols. La companyia indica que hi ha una convocat¨°ria oberta per cobrir 39 noves places de controlador. Tot i aix¨°, admet que les incorporacions no seran immediates perqu¨¨ els que guanyin la pla?a hauran de disposar, tamb¨¦, de la llic¨¨ncia. Un perm¨ªs que exigeix aprovar un curs de no menys de 18 mesos. USCA considera esc¨¤s el contingent de refresc. El sindicat no concreta dades de Barcelona, per¨° assenyala que a tot Espanya s¡¯han jubilat 200 controladors els darrers quatre anys.

Fonts properes a les companyies a¨¨ries, per la seva banda, indiquen que seria possible treure m¨¦s profit del Prat. El sector posa com a exemple de dinamisme el Gatwick londinenc. Aquest aeroport ¨¦s la base d¡¯operacions de la companyia Easyjet i at¨¦n amb solv¨¨ncia 42 milions de passatgers anuals tot i disposar d¡¯un equipament auster i d¡¯una sola pista. El Prat t¨¦ tres pistes i hi ha hagut peticions, de la Cambra de Barcelona entre d¡¯altres, per construir-hi una de quarta o, en el seu cas, per adoptar l¡¯aeroport de Girona com una extensi¨® de les instal¡¤lacions barcelonines.

Els controladors neguen que hi hagi un problema d¡¯indol¨¨ncia al Prat i esgrimeixen les dades d¡¯impuntualitat per il¡¤lustrar el volum de saturaci¨® que suporta l¡¯aeroport. ¡°Durant el mes d¡¯agost es va acumular un retard de 7.000 minuts. A Europa, nom¨¦s els dos aeroports d¡¯Istanbul van acumular una demora m¨¦s gran¡±, indica Marc Garc¨ªa. Afegeix que les companyies s¨®n les primeres a complicar l¡¯operativitat de l¡¯aeroport. ¡°Totes volen volar a les mateixes franges hor¨¤ries¡±. El pic de primera hora del mat¨ª es converteix en un embut dif¨ªcil de gestionar. ¡°El creixement nom¨¦s ¨¦s possible si les companyies ofereixen vols de nit o de matinada. Que aix¨° no ven? Ja ho sabem, per¨° qu¨¨ hi farem¡±.