Nadal a la ciutat

Ada Colau ha fet una excel¡¤lent gesti¨® del capital simb¨°lic de les festes nadalenques. Hi va haver una petita pol¨¨mica quan va deixar d¡¯assistir a la missa de la Merc¨¨, que ¨¦s una celebraci¨® religiosa sense pal¡¤liatius ¡ªICV tampoc no hi assistia en governs anteriors¡ª, encara que el gest ¨¦s correcte perqu¨¨ el la?cisme ¨¦s un valor democr¨¤tic en les societats complexes i ja desenganxades de la tutela religiosa. En algun moment caldr¨¤ plantejar la sobrerepresentaci¨® de l¡¯Esgl¨¦sia en les formalitats del calendari civil. Per¨° el Nadal ¨¦s una altra cosa.

El pols amb els comerciants, que ocupen el lloc central de la festa urbana, s¡¯ha anat modulant amb intel¡¤lig¨¨ncia. No ha tornat la pista de gel a la pla?a central, que era una aberraci¨® ecol¨°gica i ha estat substitu?da per una fira de bones intencions bastant banal, per¨° l¡¯alcaldessa s¡¯ha desdit del seu primer impuls de restringir la il¡¤luminaci¨® dels carrers. Una ciutat sense llums, acostumats com estem a aquella simp¨¤tica llu?ssor, seria d¡¯una tristesa insuportable. De manera que s¡¯ha mantingut el r¨¨gim llumin¨®s i fins i tot s¡¯ha instaurat una festa (suprimible) per celebrar la primera encesa. I que corri el consum.

Aquests lleus vaivens simb¨°lics demostren la intel¡¤lig¨¨ncia amb qu¨¨ Ada Colau estructura els seus moviments quan aquests experimenten el contacte amb la gent. Mai massa lluny, mai massa absent, mai massa exigent. La mateixa estrat¨¨gia es fa palesa en altres ordres m¨¦s pol¨ªtics, per¨° continua sense ser present en la dif¨ªcil relaci¨® amb els grups de l¡¯oposici¨®. Governar ¨¦s saber trobar equilibris. Per¨° ¨¦s Nadal i toca anar a veure el pessebre. Dic d¡¯entrada que m¡¯agrada molt.

M¡¯encanta la divertida pol¨¨mica anual sobre aquesta construcci¨® art¨ªstica. Aix¨° ¨¦s Barcelona, aquesta discussi¨® perp¨¨tua sobre l¡¯obra p¨²blica.Aquest pessebre culte i literari a la pla?a m¨¦s representativa de la ciutat. Un dels autors, Quim Domene, va ser ja un rupturista quan va comen?ar a pintar a Olot ¡ªi firmava Kim¡ª unes teles hiperrealistes que deixaven enrere qualsevol vincle amb l¡¯escola olotina de paisatges mansos. L¡¯¨²nic que se li podria retreure al pessebre ¨¦s que les figures s¨®n massa dures per encarnar l¡¯esperit on¨ªric del mestre Foix. Per¨° el conjunt ¨¦s preci¨®s.

Vaig anar a estudiar la recepci¨® del pessebre en dos moments diferents i em vaig quedar fascinada per la barreja de desconcert i incomprensi¨® que provocava un dissabte cap al tard, aglomerada la multitud que havia arribat al centre des dels barris i les perif¨¨ries, sense refer¨¨ncies de Foix o d¡¯aventures art¨ªstiques presents o remotes. Els comentaris eren per emmarcar-los. Fins i tot hi havia un jove catal¨¤ que intentava traduir el poema a una noia castellana i no trobava les paraules, ni les coneixia: anys enrere, aquesta poesia s¡¯hauria apr¨¨s de mem¨°ria a l¡¯escola.

Per¨° en un altre moment, amb la pla?a buida, matrimonis de bona voluntat intentaven desxifrar la complexitat semi¨°tica de cada escena i entenien a la seva manera que una cosa diferent i bona ocupava aquella pla?a que ¨¦s de tothom. Per cert, a la cantonada hi ha una exposici¨® de pessebres tradicionals, bonics i treballats. Al centre, una espl¨¨ndida maqueta d¡¯una proposta desestimada que hauria estat un ¨¨xit: unes ru?nes de l¡¯Orient Mitj¨¤, desertes, la parella protagonista absolutament sola ¡ªsense bou ni mula¡ª i a l¡¯altra punta un grup de turistes que avan?a m¨°bil en m¨¤.

Berl¨ªn ens ha recordat tr¨¤gicament que hi ha mercats nadalencs a totes les ciutats europees, per¨° la fira de Santa Ll¨²cia ¨¦s la nostra tradici¨® m¨¦s entranyable. Tamb¨¦ multitudin¨¤ria per moments, continua sent aut¨¨ntica, aquella barreja s¨¤via d¡¯artesania i mercat, de tradici¨® i fam¨ªlia, que ens diu com som, qu¨¨ celebrem, qu¨¨ ens uneix.

Jordi Montll¨® li ha dedicat la seva tesi doctoral, de la qual ha posat a la xarxa un resum interessant¨ªssim, Nadal a cel obert, on explica la subtil evoluci¨® d¡¯una celebraci¨® espont¨¤nia i natural, que no s¡¯ha desvirtuat mai, ni tan sols sota la pressi¨® tur¨ªstica. Si tota la ciutat pogu¨¦s resistir en la seva veritat com ha resistit la fira de Santa Ll¨²cia una altra cara far¨ªem. Significa que modular la celebraci¨® urbana del Nadal no ¨¦s f¨¤cil, encara que s¡¯hi poden incorporar nous valors ¡ªfraternitat, ecologia, solidaritat¡ª sense que trenqui l¡¯¨¤nima profunda d¡¯all¨° que vivim i en qu¨¨ ens reconeixem.