Cop d¡¯ull a una Barcelona singular

D'inter¨¨s per al barcelon¨ª que vol con¨¨ixer m¨¦s, per¨° tamb¨¦ per al turista que despr¨¦s de passejar pels llocs comuns que aconsellen les guies tur¨ªstiques ¡ªl'univers gaudini¨¤ i el modernisme de m¨¦s renom, a m¨¦s del g¨°tic, el veritable i el fabricat a finals del segle XIX i principis del passat¡ª li queda curiositat per saber m¨¦s coses. Com, per exemple, que la Torre del Rellotge, del Moll de Pescadors, es va dir la Torre de la Llanterna el 1772, quan es va construir com a far del port de Barcelona. I que va tenir un paper en el disseny de la trama de l'Eixample perqu¨¨ s'hi haurien trobat l'avinguda del Paral¡¤lel i la Meridiana si s'haguessin perllongat.

El llibre Barcelona espais singulars (Comanegra) de l'arquitecte Josep Maria Montaner ¡ªactualment regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona¡ª i l'antrop¨°loga Isabel Aparici destaca llocs de Barcelona per la seva arquitectura i per la seva activitat que escapen dels t¨°pics que pesen sobre la ciutat.

Una voluntat ja manifesta en la introducci¨® que critica la ¡°visi¨® simplificada que el turista, de la m¨¤ dels turoperadors especialment, s'end¨² de Barcelona i que, per desgr¨¤cia, estan incorporant els mateixos barcelonins¡±. El llibre, profusament il¡¤lustrat per imatges del fot¨°graf Pepe Navarro, no ¨¦s un inventari d'edificis, sin¨® m¨¦s aviat una explicaci¨® amb fotografies i els textos que les contextualitzen de diferents llocs claus de la ciutat i de la seva evoluci¨® i, sobretot, de la realitat i les activitats que han desenvolupat els seus habitants. Vol fugir de ¡°la ciutat bulliciosa i massificada¡± i busca llocs m¨¦s tranquils. Encara que no relega alguns d'aquests llocs del top ten tur¨ªstic, com la casa Batll¨® o la Pedrera, els aborda per explicar el pas del neoclassicisme ¡ªdels grans palaus com el de la Llotja o els Porxos d¡¯en Xifr¨¦¡ª a l'exuber¨¤ncia del modernisme.

Amb una voluntat tamb¨¦ manifesta d'evitar posar el focus en la Barcelona ¡°m¨¦s glamurosa i burgesa¡± i donar espai a la m¨¦s ¡°popular, obrera i ¨ªntima¡±. Com la que es pot apreciar en els safarejos d¡¯Horta, al carrer d'Aiguafreda, que van tenir plena activitat fins a l'aparici¨® de la rentadora ¡ªmeitats del segle passat ¡ªperqu¨¨ all¨¤ les dones es guanyaven la vida rentant la roba de desenes de fam¨ªlies acomodades de Barcelona on ¡°baixaven¡± una vegada a la setmana a recollir la roba. Encara queden sencers alguns d'aquells passatges formats per les cases i els safarejos.

Des de la ciutat romana, la medieval, la transici¨® des del renaixement ¡ªamb la construcci¨® d'importants edificis p¨²blics i institucionals com l'hospital de Sant Pau o el cementiri del Poblenou¡ª fins a la ciutat neocl¨¤ssica, la modernista, la Barcelona industrial i l'actual. El llibre aborda la ciutat que s'explica per la seva cultura i per l'aportaci¨® d'escriptors, artistes, arquitectes i dissenyadors, especialment des de finals del segle XIX fins a la segona Rep¨²blica i amb el per¨ªode que es va iniciar amb la democr¨¤cia. O la Barcelona que ¨¦s el resultat de l'impacte de l'evoluci¨® de la sanitat i les ci¨¨ncies.

Est¨¤ dividit en 12 cap¨ªtols que s'endinsen en aquesta mirada singular en els quals es poden trobar llocs i elements urbans coneguts i uns altres no tant. Com la placeta de Milans, que es va projectar el 1853 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina quan es va reformar l'antic Palau Reial Menor, a l'actual barri G¨°tic, que t¨¦ forma circular i la singularitat de la qual es descobreix en mirar cap al cel. O el pes que van tenir els diferents gremis de la ciutat fa segles com s'evidencia en alguns edificis que gaireb¨¦ miraculosament han arribat fins a l'actualitat. Com ¨¦s el cas de l'antiga casa del Gremi de Velers que es va construir a mitjans segle XVIII i va estar a punt de sucumbir a la piqueta en les obres de l'obertura de la Via Laietana ¡°perqu¨¨ els responsables de l'Orfe¨® Catal¨¤ volien eliminar-lo perqu¨¨ el Palau de la M¨²sica tingu¨¦s m¨¦s visibilitat¡±, apunta el llibre.

O que els primers assajos dels habitatges de l'Eixample van ser les ¡°cases de ve?ns¡± que es van construir a mitjans segle XIX enmig de Ciutat Vella, exactament darrere de la pla?a de Sant Miquel, dins d'una operaci¨® que va tenir com a promotora la comtessa de Sobradiel.