Negociar o suspendre?

Cada dia que passa creix la sospita que l'Operaci¨® Di¨¤leg a Catalunya, orquestrada pel PP, no t¨¦ cap m¨¦s objectiu que carregar-se de raons per a la suspensi¨® de l'autonomia, ja sigui en part o del tot. El Govern central segueix sense concretar cap oferta, ni de contingut ni de calendari, la pressi¨® judicial sobre el sobiranisme continua i la rotunda negativa a recon¨¨ixer l'independentisme segueix intacta. No es pot negociar b¨¦ amb alg¨² a qui s'exigeix com a condici¨® pr¨¨via que es rendeixi. El c¨¤lcul de Rajoy ¨Cen aplicaci¨® d'un dels seus principis preferits: de vegades, la urg¨¨ncia ¨¦s no fer res¨C es basava en el fet que el secessionisme s'ofegaria solet, pres de la frustraci¨®, en una societat que tendeix a pensar en termes de cost i benefici. El temps passa, per¨°, i l'independentisme segueix aqu¨ª.

I, no obstant aix¨°, el sobiranisme t¨¦ els seus l¨ªmits: les eleccions i les enquestes ho demostren. ?s el primer projecte pol¨ªtic de Catalunya, per¨° no aconsegueix una majoria indiscutible que li doni autoritat moral per exigir. No t¨¦ capacitat coercitiva, la seva ¨²nica for?a ¨¦s el vot i la mobilitzaci¨® popular. T¨¦ esc¨¤s reconeixement internacional i la independ¨¨ncia de Catalunya no est¨¤ en les agendes. En aquestes circumst¨¤ncies, el sobiranisme t¨¦ dues opcions: buscar la confrontaci¨®, encara que sigui a risc que la ciutadania s¡¯arronsi, especulant que al Govern espanyol se li escapi la m¨¤, per exemple, suspenent l'autonomia, i es desacrediti davant els governs europeus. O entrar en el joc del di¨¤leg, pr¨¨via acumulaci¨® de capital pol¨ªtic, que ¨¦s el sentit del pas enrere de Puigdemont: tornada al refer¨¨ndum pactat, amb la incorporaci¨® dels comuns.

?s possible en aquest context la negociaci¨®? S¨ª, si es compleixen dues condicions: reconeixement i desacralitzaci¨®. No fa falta citar els cl¨¤ssics per subratllar la import¨¤ncia del reconeixement per als humans. Res no of¨¨n tant com que alg¨² negui la teva condici¨®. Es pot comen?ar a parlar si el Govern espanyol reconeix l'independentisme com a tal i si el sobiranisme assumeix els seus l¨ªmits. El pas seg¨¹ent ¨¦s la desacralitzaci¨®: ni Espanya ni Catalunya s¨®n ens transcendentals. En una societat democr¨¤tica, els problemes historicoculturals enquistats durant segles primer es reconeixen i despr¨¦s s¡¯hi busquen solucions que no cal que siguin definitives, sin¨® simplement noves metamorfosis del conflicte. I aqu¨ª el Govern central pot guanyar-hi molt si ¨¦s capa? de recon¨¨ixer la condici¨® nacional de Catalunya i buscar un refer¨¨ndum pactat que estableixi una nova relaci¨® per uns quants anys. El jo faig i desfaig pot ser que satisfaci el PP, el PSOE i Ciutadans i, a curt termini, doni rendiment a Rajoy, per¨° la suspensi¨® de l'autonomia engrandiria la fractura i el ressentiment i b¨¦ podria acabar sent el cam¨ª m¨¦s directe a la ruptura.