L¡¯oasi impossible de Manuel Brunet

En uns articles a La Veu de Catalunya, la primavera de 1936, Manuel Brunet Sol¨¤ (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va emprar una de les expressions que han fet m¨¦s fortuna en la hist¨°ria del periodisme catal¨¤ i que en ocasions torna al debat pol¨ªtic: ¡°L¡¯oasi catal¨¤¡±. ?s a dir, el que hauria pogut ser la Catalunya estatut¨¤ria enmig de les tribulacions de la Segona Rep¨²blica, si el president Companys i el seu govern no s¡¯haguessin llan?at a l¡¯aventura fallida de l¡¯Estat catal¨¤ proclamat el 6 d¡¯octubre de 1934.

Brunet era el m¨¦s ben pagat dels periodistes catalans ¡ª1.000 pessetes al mes¡ª, amb l¡¯excepci¨® del director de La Vanguardia, Agust¨ª Calvet, Gaziel, els honoraris del qual eren cinc vegades m¨¦s alts. Era l¡¯home, a m¨¦s, en qui confiava la Lliga Catalana de Francesc Camb¨® per redre?ar el rumb de La Veu de Catalunya, de la direcci¨® de la qual s¡¯havia de fer c¨¤rrec passat l¡¯estiu de 1936.

Aquell estiu comen?¨¤ la Guerra Civil a Espanya i una revoluci¨® anarcosindicalista a Catalunya. Brunet, com el mateix Gaziel, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra i fins i tot el conseller de Cultura Ventura Gassol, van passar la frontera fugint d¡¯un terror roig del qual fou testimoni d¡¯excepci¨® l¡¯escriptor franc¨¨s Antoine de Saint-Exup¨¦ry, abans d¡¯escriure El petit pr¨ªncep. En va ser v¨ªctima, entre els periodistes, el jove i prometedor Josep Maria Planes.

El dest¨ª de Brunet com a futur director de La Veu de Catalunya ¨¦s una de les m¨²ltiples revelacions de Manuel Brunet. El periodisme d¡¯idees a l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤ (Editorial Afers, 2016), llibre excel¡¤lent degut a Francesc Montero, de la Universitat de Girona. Una biografia pol¨ªtica i intel¡¤lectual d¡¯aquest articulista culte, brillant i pol¨¨mic, per¨° tamb¨¦ contradictori en la seva vida i obra. Un llibre que cal posar en la mateixa lleixa de la llibreria que Gaziel. Vida, periodisme i literatura, la biografia d¡¯Agust¨ª Calvet Pascual deguda a Manuel Llanas.

?S¨®n Gaziel i Brunet els dos periodistes catalans m¨¦s importants de la primera meitat del segle XX? Ens caldrien altres biografies per estar-ne segurs, per¨° si atenem a la seva plenitud com a periodistes de ploma alhora que com a periodistes de direcci¨®, ¨¦s una hip¨°tesi plausible. No hi ha dubtes sobre la primacia del periodisme escrit de Josep Pla, ni sobre la ploma f¨¤cil i brillant de Sagarra, o el comentari elegant de Carles Soldevila. En sabem molt menys de l¡¯agut corresponsal Eugeni Xammar, m¨¦s glossat que no pas estudiat. Per citar nom¨¦s els m¨¦s brillants de la seva generaci¨®.

Estrenat com a analista de la Primera Guerra Mundial a Las Noticias i La Publicidad, Brunet va ser redactor en cap de La Publicitat i director del setmanari Mirador, els dos grans ¨°rgans d¡¯Acci¨® Catalana i les tribunes m¨¦s prestigiades, amb La Veu de Catalunya, del catalanisme pol¨ªtic i cultural. Seva va ser la idea de la s¨¨rie M¨²rcia, exportadora d¡¯homes, m¨¦s coneguda pel t¨ªtol d¡¯un dels seus cap¨ªtols, Viatge en el Transmiseri¨¤, escrita per un jove Carles Sent¨ªs.

Des d¡¯aquesta posici¨® privilegiada, Brunet va compartir la decepci¨® del nacionalisme republic¨¤ davant del protagonisme inesperat i abassegador d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya des de l¡¯abril de 1931 i va tenir la seva pr¨°pia decepci¨® pel suport a la legislaci¨® laica d¡¯un r¨¨gim del qual aviat detect¨¤ les febleses.

Format al seminari de Vic, Brunet havia abra?at per poc temps l¡¯anarcosindicalisme del seu amic Andreu Nin, company a Las Noticias i a l¡¯Ag¨¨ncia Havas, i ara es refugiava en el catolicisme originari i ingressava volunt¨¤riament a la Lliga per defensar la versi¨® m¨¦s tradicional del catalanisme.

Val a dir que el periodisme catal¨¤ vivia dies d¡¯apassionaments i tensions virulentes, com la mateixa pol¨ªtica republicana, que des de les p¨¤gines d¡¯El Be Negre, tamb¨¦ d¡¯Acci¨® Catalana, es retratava amb particular sarcasme i crueltat. La matinada del 4 de febrer de 1932, Brunet va ser apallissat per uns desconeguts a la porta de casa seva per un article en qu¨¨ havia atacat durament Llu¨ªs Companys, diputat a Corts i director de La Humanitat, a prop¨°sit d¡¯un cas de corrupci¨® que no es demostr¨¤. M¨¦s tard, ja passat a la Lliga, Peer Gynt, pseud¨°nim de Xammar, li dedic¨¤ uns mots virulents i amena?adors des d¡¯El Be Negre.

El llibre de Montero ens mostra l¡¯evoluci¨® de la ploma i el pensament de Brunet amb una an¨¤lisi acurada dels seus articles. Un periodista ¨¦s all¨° que escriu, i Brunet va escriure molt i de tot, amb un estil molt solt, brillant i contundent, com sembla que era el personatge en el tracte personal i en comentaris en tert¨²lies i redaccions.

Poca cosa m¨¦s que els seus articles ¡ªi ¨¦s prou¡ª ha quedat del Brunet anterior a la Guerra Civil. El seu pis de Barcelona va ser saquejat i buidat, amb tota la biblioteca i l¡¯arxiu que despr¨¦s trobaria a faltar per seguir treballant. Tampoc hi ha materials que documentin gaire la seva activitat a l¡¯exili des de 1936, protegit per Camb¨®, com altres col¡¤legues, a canvi de diverses col¡¤laboracions, com ara les emissions en catal¨¤ de la profranquista Radio Verdad, a mitjanit, des de Roma.

L¡¯aportaci¨® documental m¨¦s important del llibre de Montero ¨¦s a la segona part, quan Brunet sobreviu a Castell¨® d¡¯Emp¨²ries i a Figueres, amb una precarietat material de la qual hi ha const¨¤ncia en la correspond¨¨ncia amb els amics que, com Sent¨ªs, l¡¯ajuden a publicar articles amb els quals guanyar-se la vida.

Com Pla i altres, Brunet forma part dels ¡°vencedors ven?uts¡±, afortunada expressi¨® de Montero aplicada a un ampli sector social i cat¨°lic que agra?a el franquisme per l¡¯ordre i la seguretat que els proporcionava, per¨° que s¡¯hi sentia a disgust pel no-reconeixement de la cultura catalana i la prohibici¨® de l¡¯¨²s de la seva llengua.

La resist¨¨ncia a escriure en castell¨¤ no el podia portar gaire lluny. Romano, el pseud¨°nim amb qu¨¨ firma les seves cr¨°niques de pol¨ªtica internacional a Destino, evoca la seva fidelitat a l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, en la qual troba un veritable oasi personal i espiritual. I tamb¨¦ literari, amb obres com Cada dia ¨¦s festa (1948), Salteri de la Mare de D¨¦u de Montserrat (1948) i el projecte inacabat d¡¯una Vida de Jesucrist, del qual han quedat unes P¨¤gines de la vida de Jesucrist (1961), publicades poc despr¨¦s de la seva mort.

L¡¯Empord¨¤ va ser un refugi emocionalment confortable, que ja havia adoptat en casar-se i formar una fam¨ªlia, el 1924, amb la castellonina Maria Teresa Mayor i de Pag¨¨s, que havia conegut per mitj¨¤ del seu director a l¡¯Ag¨¨ncia Havas de Barcelona, Claudi Ametlla. L¡¯obra amb qu¨¨ s¡¯havia comprom¨¨s liter¨¤riament amb la comarca, El meravell¨®s desembarcament dels grecs a Emp¨²ries (1925), va ser reeditada el 1951 en la seva voluntat irreductible com a escriptor en llengua catalana.

Brunet no s¡¯estalvi¨¤ les dures cr¨ªtiques de l¡¯exili catal¨¤ republic¨¤, com no se l¡¯estalvi¨¤ cap dels col¡¤laboradors de Destino, revista fundada per falangistes catalans a Burgos, en la reorientaci¨® de la qual a la postguerra van tenir un paper decisiu antics periodistes de la Lliga, com ell mateix, Pla o Sagarra.

Montero atorga una atenci¨® especial a l¡¯estudi i l¡¯an¨¤lisi dels articles de Brunet sobre la Segona Guerra Mundial i remarca l¡¯inter¨¨s del seu punt de vista. Un punt de vista tan allunyat de les posicions de les pot¨¨ncies totalit¨¤ries com li podia permetre la censura pronazi del franquisme, gr¨¤cies a la seva identificaci¨® expressa amb el Vatic¨¤, altrament respectat per un r¨¨gim per al qual l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica havia bene?t la guerra com una croada.

Certament, la de Brunet va ser una traject¨°ria vital i professional atzarosa, pol¨¨mica i contradict¨°ria, a m¨¦s de brillant. En la seva etapa m¨¦s genu?na de periodista pol¨ªtic a La Veu de Catalunya, es comport¨¤ n¨ªtidament com un periodista de partit, que parlava sempre de la gent de la Lliga en primera persona del plural: ¡°Hem guanyat¡±, ¡°Hem de votar...¡±. No era pas l¡¯excepci¨®.

L¡¯oportunitat que va tenir de comentar les dues grans guerres europees i mundials de la primera part del segle XX donen a la seva obra period¨ªstica un inter¨¨s afegit. Per si no fos prou l¡¯inter¨¨s per aquesta vida de gran periodista que ha biografiat amb tant d¡¯encert Montero.