¡°El sector editorial practica el minifundi, i en assaig, el monocultiu de la cosa catalana¡±

El pis que acull la revista i editorial L¡¯Aven? ¨¦s entre dues depend¨¨ncies de la Biblioteca Ar¨²s, la primera p¨²blica de Barcelona, fruit de la donaci¨® de Rossend Ar¨²s. Una picada d¡¯ullet de l¡¯atzar perqu¨¨ l¡¯historiador Josep Maria Mu?oz (Barcelona, 1959) parla diverses vegades de la funci¨® p¨²blica d¡¯una cap?alera privada com ¨¦s la que dirigeix des de 2000 i de la qual ¨¦s accionista majoritari, amb N¨²ria Iceta, des de gener de 2013, publicaci¨® i segell que aquest 2017 compleixen 40 i 10 anys. I amb la idea prou clara dels seus responsables que nom¨¦s podran seguir si aprofiten l¡¯escletxa de la qualitat. I aix¨° vol dir, entre altres coses, no tenir por de la lletra impresa.

Pregunta. Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, mantenir la revista o editar llibres en catal¨¤?

Resposta. Podria semblar que els llibres, per¨° no, la revista, i molt m¨¦s. Ni que sigui per all¨° de la Santa Continu?tat que tant costa culturalment, sobretot a Catalunya. Un llibre ¨¦s un autor, una maqueta lineal i un preu de 15 euros; una revista s¨®n 15 autors i amb 15 maquetes i il¡¤lustracions... i es ven a sis euros.

P. Quatre d¨¨cades despr¨¦s, on ¨¦s L¡¯Aven??

R. El 2000 va madurar la idea que la publicaci¨® ja havia complert la funci¨® de quan es cre¨¤, el 1976, de recuperar la Hist¨°ria; ja no pod¨ªem fer el tercer dossier sobre les guerres carlines... I vam decidir obrir-la m¨¦s a les humanitats, l¡¯art i la literatura, sobretot, amb un punt m¨¦s period¨ªstic: amb entrevistes en profunditat, que els diaris havien abandonat, amb reportatges i donant veu a autors internacionals com Coetzee, de qui vam ser els primers editors a Espanya.

P. I quin p¨²blic t¨¦ aix¨°?

R. ?s un p¨²blic culte, que va a teatres i exposicions i compra llibres i que...

P. Els happy few, vaja...

Els aniversaris aniran acompanyats d¡¯un especial de la revista a l¡¯abril i d¡¯una exposici¨®, a finals d¡¯any, a la Biblioteca Jaume Fuster

R. Sempre ha estat una mica aix¨ª; no, no li dir¨¦ quants exemplars venem; s¨®n insuficients, per¨° suficients: ens adrecem a un p¨²blic m¨¦s ampli del que ens segueix i que potser es pensa que encara som a la lleixa de la Hist¨°ria quan els dels gremi es barallaven des de les nostres planes als anys vuitanta. O no ens t¨¦ ni controlats, encara. Busquem un relleu generacional d¡¯uns lectors castigats, a m¨¦s, per la precaritzaci¨®.

P. L¡¯edici¨® digital, internet, no els ajuda?

R. Els subscriptors per internet s¨®n una part ¨ªnfima: el nostre lector ¨¦s de paper; s¨ª, a L¡¯Aven? nedem contra corrent. A L¡¯Aven? hi ha lletra, volem deixar espai per escriure i temps per pensar... Ens mantindrem en el paper. I no devem anar gaire errats, perqu¨¨ The New York Times ha guanyat 40.000 subscriptors entre paper i digital des de la vict¨°ria de Trump. Volem defensar aquest model, per¨° em temo que ¨¦s imprescindible l¡¯ajut p¨²blic. O l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns mitjans impresos p¨²blics.

P. Com la tele p¨²blica?

R. Per qu¨¨ no? Aquest debat ja el va posar sobre la taula J¨¹rgen Habermas... The Guardian, per exemple, ¨¦s avui insostenible; no s¨¦ per qu¨¨ no pot assumir-ho una fundaci¨® p¨²blica. No fan els diaris una tasca brutal en democr¨¤cia? En el cas catal¨¤, encara ¨¦s m¨¦s evident, pel fet de ser un mercat limitat amb una llengua minorit¨¤ria; sense un suport p¨²blic enorme, per exemple, a Noruega llegirien diaris en dan¨¨s, no tindrien premsa pr¨°pia. Si la cultura catalana vol formar part d¡¯un di¨¤leg global, haur¨¤ de ser aix¨ª.

P. L¡¯exist¨¨ncia de L¡¯Aven? sembla irreal...

R. L¡¯Aven? ¨¦s fill de la Transici¨®, d¡¯unes expectatives i una energia que avui no s¨¦ veure; la cultura ha patit un proc¨¦s d¡¯institucionalitzaci¨® notable en 40 anys i, alhora, s¡¯ha desacreditat, sembla que no valgui per a res. L¡¯Aven? va ser fundat per quatre estudiants de la Universitat de Barcelona amb el suport d¡¯un personatge com Oriol Reg¨¤s, que els va donar un mili¨® de pessetes i un local... Abans tot era m¨¦s dif¨ªcil i, alhora, m¨¦s f¨¤cil. Avui, ni hi ha un Oriol Reg¨¤s tan altruista ni amb un mili¨® de pessetes fas res.

P. Al web parlen de la revista com un instrument per fer ¡°una contribuci¨® cr¨ªtica al debat cultural del pa¨ªs¡±. ¡°Contribuci¨® cr¨ªtica¡±? ¡°Debat cultural¡±?

R. Ho haurem de canviar... No dir¨¦ que hem abandonat, per¨° s¨ª refredat la idea de crear debat, com vam fer amb la Hist¨°ria als anys vuitanta; no tenim les condicions per repetir-ho: ens fa por el debat avui, amb l¡¯exist¨¨ncia de la xarxa, on generalment acostuma a ser molt pobre i fregant l¡¯insult, tot emparant-se en l¡¯anonimat. A m¨¦s, tot debat avui, a Catalunya, t¨¦ una lectura pol¨ªtica immediata, molt curta de mires...

Si la cultura catalana vol formar part d¡¯un di¨¤leg global, necessita l¡¯ajut p¨²blic¡±

P. Quines condicions falten?

R. El paper dels historiadors ja no ¨¦s socialment el de la Transici¨®; hem perdut pes en el debat p¨²blic, en part per la mateixa evoluci¨® de la universitat, que demana curr¨ªculums a partir de la publicaci¨® en revistes anglosaxones indexades; escriure a L¡¯Aven? no dona punts. D¡¯altra banda, no hi ha relleu generacional: als setanta van arribar a la universitat historiadors molt joves i ara tot just es comencen a jubilar.

P. Hi ha tamb¨¦ una volguda amn¨¨sia pol¨ªtica?

R. No tant aix¨° com que el sistema social imperant est¨¤ marcat avui per la immediatesa... Per aix¨° ara m¨¦s que mai fan falta revistes com L¡¯Aven?.

P. Hi ha debat cultural a Catalunya, m¨¦s enll¨¤ de si calia l¡¯escultura eq¨¹estre de Franco al Born?

R. ?s totalment inexistent, cert. La crisi ha afectat seriosament la cultura, on tot ¨¦s nom¨¦s balan? econ¨°mic i audi¨¨ncia. La cultura ja no ¨¦s cap prioritat: ho hem vist en els darrers debats pol¨ªtics, on ni ha aparegut. I aix¨° es reflecteix en els perfils dels pol¨ªtics que estan al capdavant en aquestes ¨¤rees... Aquest ¨¦s un altre element diferenciador amb el catalanisme pol¨ªtic del passat, on la cultura era central.

P. Entre 2006 i 2012, L¡¯Aven? va tenir l¡¯aixopluc del grup RBA, que tenia el 50% de les accions. Per qu¨¨ van trencar? Va sobtar la separaci¨®, quan part del sector reclama grups editorials potents a Catalunya...

R. La difer¨¨ncia de cultura empresarial i de projecte cultural eren molt grans; en qualsevol cas, estic d¡¯acord que l¡¯edici¨® en catal¨¤ necessita una classe mitjana m¨¦s forta, li cal m¨²scul; nosaltres ho hem intentat despr¨¦s, hem tingut converses, fins i tot per all¨° d¡¯una fundaci¨® p¨²blica, per¨° poder tenir el privilegi de fer tu el que vulguis pesa massa. Des del 2013 estem a Llibres en Catal¨¤, associaci¨® d¡¯editorials independents, que respira aquesta filosofia... Per¨° s¨ª, caldrien grups intermedis, el sector editorial catal¨¤ cultiva el minifundi, i a sobre, en assaig, el monocultiu: el monotema del cas catal¨¤... ?s especialment greu si tenim present que, per mercat, el camp de l¡¯assaig ja ¨¦s limitad¨ªssim...

P. La limitaci¨® en l¡¯assaig ha estat perqu¨¨ s¡¯ha editat poc o perqu¨¨ el que s¡¯ha fet ha estat elitista?

R. M¨¦s per elitisme, per¨° un elitisme no volgut. En catal¨¤ ha costat arribar a certs sectors populars.

P. Els llibres de L¡¯Aven?, on s¡¯ubiquen?

R. Potser s¨®n un punt minoritaris, per¨° no s¨®n elitistes, com demostra per exemple La vida de Tx¨¦khov, d¡¯Ir¨¨ne N¨¦mirovsky. Ens hem centrat a omplir buits, tot recuperant autors del XIX i, cada vegada m¨¦s, gent del XX; o sigui, de Conrad, Balzac o Zola a Perec... I autors d¡¯ara i d¡¯aqu¨ª que ens han vingut per la via de col¡¤laborar a la revista, com Jordi Punt¨ª. Tampoc ¨¦s esteticisme. En el fons, el sector editorial en catal¨¤ ha d¡¯aprofitar les escletxes i nom¨¦s pots competir en qualitat perqu¨¨ per quantitat i preu sempre perdr¨¤s en relaci¨® amb el castell¨¤.

P. Vost¨¨ ¨¦s autor d¡¯un llibre d¡¯entrevistes a quatre presidents: Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla... Quina lectura en fa, set anys despr¨¦s?

R. Que la cosa va decreixent absolutament. Abans els pol¨ªtics catalans no eren nom¨¦s universitaris, sin¨® que eren professors d¡¯universitat. Podrem dir el que vulguem de Pujol, per¨° tenia una idea de pa¨ªs, i si no havia llegit els quatre volums de la hist¨°ria de Pierre Vilar, almenys la introducci¨® s¨ª; els d¡¯avui no saben ni qui era Vilar. Ha passat, per¨°, arreu del m¨®n.

P. Com a bi¨°graf de Jaume Vicen? Vives, creu que es va equivocar molt?

R. La Hist¨°ria li dona la ra¨®: com deia ell, Catalunya ha invertit m¨¦s d¡¯un segle a ¡°afai?onar¡± Espanya a la manera de Catalunya, que ¨¦s la manera d¡¯Europa. El problema ¨¦s el topall de la construcci¨® de l¡¯Estat espanyol, que ha seguit el franc¨¨s: monoling¨¹e, capital molt forta...; ¨¦s dif¨ªcil desconstruir Espanya, no hi ha lloc per a dues metr¨°polis... I aquesta l¨°gica porta Catalunya a sentir-se residual, cosa que explica les mobilitzacions dels darrers anys. La Constituci¨® de 1978 ¨¦s la dels catalans, que la van votar m¨¦s que a Madrid, cosa que pocs recorden.

Per aix¨° hi s¨®n els historiadors i els textos llargs...