Un mort i una cr¨°nica

¡°Treballes?¡±. Quan rebo el missatge, agafo aire: ¨¦s diumenge 1 de gener a les deu de la nit, el meu ¨²ltim dia de vacances. Amb resignaci¨®, tanco l¡¯Ipad on veia la s¨¨rie The Oa. Al principi, la informaci¨® ¨¦s difusa: un tiroteig amb un o m¨¦s morts a l¡¯entrada de l¡¯avinguda Meridiana de Barcelona. El retorn a la feina ¨¦s atropellat, anticipat i amb deutes, entre ells aquesta cr¨°nica.

Hi ha qui parla d¡¯una baralla en un bar que acaba a trets. Per¨° la propiet¨¤ria de seguida ho nega. En poc m¨¦s d¡¯una hora, el m¨¦s b¨¤sic queda clar: un home de 32 anys ha estat assassinat, un altre d¡¯uns 30 est¨¤ ferit cr¨ªtic, i una jove de 22 ha rebut el rebot d¡¯una bala a la cama. Els han disparat quan anaven amb cotxe. S¨®n tots dominicans.

L¡¯endem¨¤ ¨¦s un dia de carrer. De l¡¯avinguda Meridiana, on dos joves em menteixen quan diuen que no coneixen les v¨ªctimes. Els altres s¨®n ve?ns que nom¨¦s van sentir crits o van veure una jove sagnant. Alguns expliquen com a propi el que s¡¯ha dit a la televisi¨®. Uns altres t¡¯animen que ho llegeixis en algun mitj¨¤ de la compet¨¨ncia, ¡°que ja ho explica tot¡±.

D¡¯all¨¤, a l¡¯Institut de Medicina Legal, on despr¨¦s de diversos intents, ning¨² et rep. Es prova sort esperant a la porta, per si alg¨² dels qui surt ¨¦s el metge forense. No tindrem pas aquesta sort. Als jutjats hi ha una fortuna similar. La jutgessa que estava de gu¨¤rdia el diumenge acaba d¡¯anar-se¡¯n. Bingo. Per no esmentar el del secret de sumari. A l¡¯hospital tampoc hi ha res: ni a urg¨¨ncies, ni al bar, ni a planta, ni a cap lloc hi ha rastre de fam¨ªlia, amics o coneguts de les v¨ªctimes.

Torno a la redacci¨® amb la llibreta plena de ¡°no tinc ni idea¡±; ¡°nom¨¦s passem per aqu¨ª¡±, ¡°no et puc dir res¡±, ¡°estic de vacances¡±¡­ Per¨° el diari viu ali¨¨ al meu frac¨¤s. Tot s¨®n felicitacions d¡¯any nou, petons, abra?ades i alguna not¨ªcia del meu inter¨¨s. En la meva abs¨¨ncia, des de Madrid han publicat un tema en el qual jo treballava. B¨¦. Tampoc es va tenir en compte un altre tema que havia d¡¯haver sortit. B¨¦ tamb¨¦.

El dimarts ho veig clar¨ªssim. Despr¨¦s de dos esmorzars, 12 converses telef¨°niques, i una suggeridora trucada del meu cap, ¡°quan puguis parlem dels temes de la setmana¡±, la cosa que necessito ¨¦s c¨®rrer. Em cal?o les vambes i baixo fins a la platja, on em creuo amb diversos grups que roden m¨¦s r¨¤pid i millor. Penso en Murakami, no que no li hagin donat el Nobel, sin¨® per qu¨¨ correm.

Torno disposada a rastrejar tots els dominicans de Barcelona, d¡¯Espanya i, perqu¨¨ no, de part de l¡¯estranger. Salto de la mort d¡¯El Turco, assassinat en una discoteca llatina el 22 d¡¯abril a Barcelona, al cas ¨Cal novembre¨C d¡¯un altre dominic¨¤, trobat mort amb diversos trets de bala dins d¡¯un cotxe a l¡¯Hospitalet. Els Mossos sospiten que el cas de la Meridiana ¨¦s una venjan?a.

Segueixo donant-li voltes. Penso en el v¨ªdeo amb els dos homes desplomats dins del cotxe, que alg¨² va penjar just despr¨¦s del crim. Decidim no publicar-lo. Trobo un altre v¨ªdeo en el qual surten les tres dones just despr¨¦s del tiroteig. Criden, ploren, truquen per tel¨¨fon¡­ Tampoc el difonem.

¡°Se¡¯t veu molt tranquil¡¤la, ja has de tenir escrita la cr¨°nica¡±, m¡¯interromp amb sornegueria un company. El miro per sobre de l¡¯ordinador i li somric pensant en aquella ja m¨ªtica frase de la Pantoja (¡°dientes, dientes¡±). Ja ¨¦s dimecres. No avan?o en el cas de la Meridiana. No avan?o en la cr¨°nica. No avan?o corrent. Agafo les coses i me¡¯n vaig. Cap a l¡¯ascensor, em trobo el meu mentor: ¡°Qu¨¨? Ja tens la cr¨°nica?¡±, em pregunta somrient. Clavo la mirada a terra i deixo que les portes es tanquin.

El dijous ¨¦s el dia. ¡°Tens una obertura esperant-te¡±, em recorda el meu cap. I no ¨¦s ni el crim de la Meridiana, ni ¨¦s la cr¨°nica, ni ¨¦s el tercer tema que creia que tenia lligat fins que vaig descobrir amb enrogiment que ja l¡¯havia publicat un altre mitj¨¤. Corro de nou. Aquesta vegada penso en els successos.

Quin ¨¦s el periodisme de successos? Una amiga molt avesada a barrejar gent heterog¨¨nia sempre fa servir la mateixa f¨®rmula per presentar-me, al seu entendre molt reeixida: ¡°?s periodista, escriu dels assassinats i desgr¨¤cies que passen. Pregunta-li el que vulguis, ho sap tot¡±. Jo preferia qualsevol altra presentaci¨®. Fins i tot que no em present¨¦s.

El periodisme de successos versa en realitat sobre el que mou l¡¯¨¦sser hum¨¤: l¡¯amor, els diners, el poder¡­ Darrere el que es titula ¡°Tiroteig a la Meridiana¡±, ¡°Macroperativa antidroga a la Mina¡± o ¡°Batuda contra la prostituci¨® a la Rambla¡± hi ha persones, amb una hist¨°ria passada que explica una realitat present. Un terreny inequ¨ªvocament rellisc¨®s, on ¨¦s possible una informaci¨® seriosa i rigorosa. Interessa el periodisme de successos? Si s¡¯ha de jutjar per les audi¨¨ncies (que no ho s¨®n tot), s¨ª.

I segueixo corrent, ja cap a la redacci¨®, amb les energies renovades i les preocupacions intactes. I la cr¨°nica? I l¡¯obertura? I Delmy? Qui ¨¦s en realitat Delmy? Per qu¨¨ ning¨² vol parlar-me d¡¯ell?