L¡¯imperi de la llei

Pocs discuteixen que a la vida en societat no tot est¨¤ perm¨¨s ¨Centre altres coses perqu¨¨ el l¨ªmit de la llibertat de cadasc¨² est¨¤ en la dels altres¨C i que cal delimitar l¡¯espai del que es pot fer. En democr¨¤cia, el terreny de joc el defineix una llei que ha de ser compartida i assumida per tots com a marc de conviv¨¨ncia. Per¨° la llei no ¨¦s anterior a la societat, ¨¦s fruit d¡¯aquesta. I per tant ha d¡¯estar al seu servei, no pot convertir-se en arma llanc¨ªvola dels uns contra els altres i la seva virtut est¨¤ en la capacitat d¡¯ampliar l¡¯espai del possible. La qualitat de la democr¨¤cia consisteix en el fet que la funci¨® repressora no s¡¯imposi a la funci¨® integradora. I per aix¨° ¨¦s important distingir entre pol¨ªtica i legalitat, entre altres coses perqu¨¨ ¨¦s en la pol¨ªtica que es fonamenta la legitimitat de les normes compartides.

At¨¨s que sense l¨ªmits no hi ha societat, on falla la llei, on l¡¯Estat no arriba, immediatament apareixen altres formes de dominaci¨®, com veiem en estats fallits sotmesos a les regles de la m¨¤fia o del narcotr¨¤fic. D¡¯aqu¨ª, la import¨¤ncia d¡¯un estat de dret digne d¡¯aquest nom. Per¨°, al seu torn, la sacralitzaci¨® de la legalitat la converteix en un horitz¨® absolut ¨Cque dona lloc a expressions amena?adores com l¡¯imperi de la llei¨C que res t¨¦ a veure amb la cultura democr¨¤tica. Hi ha algunes actituds molt esteses que tenen a veure amb aix¨°.

La primera ¨¦s el que, utilitzant una vella expressi¨® de Louis Althusser, podr¨ªem anomenar la filosofia espont¨¤nia dels juristes. Tots tendim a encunyar una visi¨® del m¨®n a partir dels nostres coneixements i de les nostres inclinacions i ¨¦s evident que cadascuna de les disciplines del saber genera el seu estil i els seus prejudicis propis. Sovint en els juristes s¡¯aprecia una tend¨¨ncia a confondre la llei amb la realitat. I, no obstant aix¨°, ¨¦s innegable que la pr¨°pia llei es configura a partir de les tensions entre ella i la societat i ¨¦s evident que hi ha una din¨¤mica entre l¡¯interior i l¡¯exterior de la llei, entre el dins i el fora, que ¨¦s molt determinant de l¡¯evoluci¨® de la societat. Al cap i a la fi el proc¨¦s emancipatori (apropar-nos a una societat en qu¨¨ cadasc¨² sigui capa? de pensar i decidir per si mateix) consisteix en successives ampliacions de l¡¯espai del possible, dels drets i capacitats de les persones, ¨¦s a dir, de la conversi¨® del prohibit en perm¨¨s. La legalitat ¨¦s un marc de conviv¨¨ncia, mai pot ser una fortalesa.

La segona actitud, pr¨°pia de temps en qu¨¨ l¡¯economia campa amb esc¨¤s respecte per la pol¨ªtica, ¨¦s la que pret¨¦n confondre llei i moral. Tot all¨° que ¨¦s legal ¨¦s moral. Un discurs avantatgista que pret¨¦n excloure els conflictes morals de l¡¯espai p¨²blic, per tancar-los en l¡¯¨¤mbit del privat. Hi ha molts comportaments immorals que s¨®n legals, com hi ha comportaments morals que s¨®n il¡¤legals. Certes formes d¡¯explotaci¨® laboral, per exemple, poden ser legals, per¨° no per aix¨° deixen de ser immorals i el mateix podr¨ªem dir dels salaris astron¨°mics que desafien tot sentit de l¡¯equitat i de la mesura. I al seu torn hi ha comportaments de gran valor moral, com per exemple assistir i ajudar refugiats, que poden ser il¡¤legals per les normes restrictives dels governs.

En fi, la tercera figura formaria part de les tend¨¨ncies espont¨¤nies de la pr¨¤ctica pol¨ªtica. Emparar-se en la llei ¨¦s, sovint, una coartada per eludir responsabilitats en q¨¹estions pol¨ªtiques de maneig molt complicat. El recurs permanent als tribunals davant el sobiranisme catal¨¤ ¨¦s un exemple d¡¯aix¨°. Negar-se a recon¨¨ixer les aspiracions d¡¯una part molt significativa d¡¯una poblaci¨® simplement perqu¨¨ la llei no les empara i transferir el problema als tribunals ¨¦s una claudicaci¨® de la pol¨ªtica. Posar la llei com a barrera, per davant de qualsevol forma de reconeixement i negociaci¨® ¨¦s negar a la democr¨¤cia una de les virtuts que l¡¯hauria de diferenciar dels r¨¨gims autoritaris: la flexibilitat per fer evolucionar la legalitat en funci¨® de les demandes socials pac¨ªfiques i respectuoses amb els drets b¨¤sics.