Com saber el que ha passat

Escenaris antit¨¨tics anuncien un 2017 que ser¨¤ decisiu pel que s¡¯ha anat virtualitzant com a ¡°proc¨¦s¡± i que ara mateix se centra en la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum que uns dies ¨Csegons el mateix president de la Generalitat¨C ¨¦s de ¡°o s¨ª o s¨ª¡±, o b¨¦ pactat, amb la meitat m¨¦s un dels vots com a aval o b¨¦ en el reconeixement que no existeix una majoria prou ¨¤mplia per plantejar la gran pregunta. L¡¯any s¡¯inicia amb un desplegament aparat¨®s d¡¯antipol¨ªtica. L¡¯antipol¨ªtica ¨¦s la negaci¨® de la societat civil, una cosa de la qual tant es parla a Catalunya i que, no obstant aix¨°, camina molt dilu?t, desconcertat, sense lideratges. Amb la temptaci¨® de negar la pol¨ªtica s¡¯acaba desestimant l¡¯ordre legal que ¨¦s el sine qua non de la democr¨¤cia. Sense una pol¨ªtica adulta, sembla com si en definitiva la tesi d¡¯un refer¨¨ndum per a la secessi¨® fos una nova ocasi¨® per a dues o tres selfies m¨¦s, o per a ¨Ccom s¡¯ha vist¨C una carta als Reis d¡¯Orient.

Un dels aspectes m¨¦s puerils de tota la ideologia del proc¨¦s secessionista haur¨¤ estat ¨Cde manera casual o deliberada¨C l¡¯absurda presumpci¨® de preservar Catalunya del que est¨¤ passant en un m¨®n de sinergies i disfuncions. ?s com si amb el somni catalano-c¨¨ntric, d¡¯altra banda, res nou en la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya, fos possible descontaminar-se de Trump, Alep, els mercats de deute, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, el nou paisatge pol¨ªtic espanyol o l¡¯incipient declivi de la cuina d¡¯autor. ?s com un envasament al buit: concentrem-nos a anar-nos-en d¡¯Espanya i solucionarem tots els problemes que ens lliguen al m¨®n real. En aquest m¨®n real en el qual els imponderables superen tota previsi¨® racional, el secessionisme catal¨¤ ha decidit jugar-s¡¯ho tot al ¡°si o s¨ª¡±, o aix¨° diu, almenys. Ni el refer¨¨ndum escoc¨¨s ni la complexitat del Brexit sembla que serveixin, no ja de lli?¨®, sin¨® d¡¯element comparatiu. Potser ¨¦s que es dona per fet que la ruptura amb Espanya mantindr¨¤ Catalunya al marge dels conflictes del nostre temps quan, en realitat, tal ruptura pot incrementar els riscos que genera situar-se a la intemp¨¨rie, sense un sistema legal consistent, amb perill d¡¯inseguretat jur¨ªdica, sense un marc de garanties raonables per a la inversi¨®, amb descohesi¨® civil. Aqu¨ª ¨¦s on s¡¯est¨¤ produint una esquerda profunda perqu¨¨ mentre la pol¨ªtica secessionista viu en un n¨²vol, la societat catalana ¨C l¡¯emprenedora, les classes mitjanes, l¡¯aut¨°nom¨C viu al dia les din¨¤miques que s¨®n el xoc del present.

Si a tot arreu fan falta l¨ªders assenyats per a temps vertiginosos, la impressi¨® ¨¦s que el secessionisme no est¨¤ en mans de la sensatesa sin¨® de la improvisaci¨®, m¨¦s proper a l¡¯il¡¤lusionisme ret¨°ric que a la pol¨ªtica de realitats. En fi, m¨¦s propens a la il¡¤legalitat que a les responsabilitats del b¨¦ com¨² i de l¡¯estat de dret en una societat pluralista. Algun dia potser aconseguirem explicar-nos com la societat catalana ha arribat a aquest atzucac. Ara, el 2017 pot significar una erosi¨® d¡¯efectes molt duradors. L¡¯hiperactivisme independentista s¡¯autolesiona amb els seus extrems caricaturescos. Com va dir Michael Oakeshott: intentar fer una cosa que sigui inherentment impossible sempre ¨¦s una obstinaci¨® que corromp.

Actualment, un dels escenaris que es consideren amb m¨¦s probabilitats per al 2017 t¨¦ format d¡¯eleccions auton¨°miques anticipades ¨C una m¨¦s¨C amb prioritat respecte al refer¨¨ndum sobre la secessi¨®. Mentre Carles Puigdemont, en mans de la CUP, practica un tacticisme estr¨¤bic, l¡¯ERC d¡¯Oriol Junqueras s¡¯ha assegut a la porta de casa per veure passar el cad¨¤ver de Converg¨¨ncia. El 2017 seguir¨¤ la demag¨°gia de fractura. Caldr¨¤ veure quins elements barreja el Govern de Mariano Rajoy per articular un llenguatge de cohesi¨® entre Catalunya i el conjunt d¡¯Espanya. Segons els c¨¤lculs demosc¨°pics, unes eleccions anticipades desemboquen en un nou tripartit, amb ERC al capdavant. Qu¨¨ far¨¤ el nou partit d¡¯Ada Colau? Encara que estigui intentant abastar-ho tot, les seves claus no s¨®n identit¨¤ries sin¨® socials. En poc temps tindrem robots humanoides a l¡¯ascensor de casa. Poc t¨¦ a veure el clix¨¦ d¡¯una Espanya depredadora que roba a Catalunya amb la crisi europea o el bitcoin. Trigarem menys a saber el que passar¨¤ que a entendre el que ha passat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.