Mor M¨¢rio Soares, expresident de Portugal

L'expresident de Portugal M¨¢rio Soares ha mort aquest dissabte en un hospital de Lisboa a l'edat de 92 anys. Soares,?fundador tamb¨¦ del Partit Socialista lusit¨¤, es trobava en estat cr¨ªtic des que va ingressar en el centre m¨¨dic el passat 13 de desembre. ?s impossible comprendre l'¨²ltim mig segle de Portugal sense M¨¢rio Soares. Noranta-dos anys donen per a molt, m¨¦s encara en un home inquiet des de jove, escriptor infatigable (deia que havia escrit m¨¦s d'un centenar de llibres), de car¨¤cter fort, per aguantar les presons de la dictadura i tamb¨¦ per alentir la deriva comunista de la revoluci¨® dels clavells.

Soares (Lisboa, 1924) va ser el primer ministre del primer Govern Constitucional, entre uns altres (1976-78 i 1983-1985), sota el seu mandat es va crear la seguretat social i es va ampliar l'escola p¨²blica per tots i es va entrar en la Uni¨® Europea. El gran patr¨® del socialisme portugu¨¨s es va afiliar al PC amb prou feines amb 18 anys, a la universitat, perqu¨¨ veia que era l'¨²nica bona organitzaci¨® per lluitar contra la dictadura de Salazar. Li va durar sis anys, quan es va cansar de tantes regles i reunions, segons explica en un dels seus nombrosos llibres.

En 1964 va ser un dels fundadors d'Acci¨® Socialista, germen del PS. Advocat de professi¨®, va entaular amistat amb el general Humberto Delgado, posteriorment assassinat per la PIDE, policia pol¨ªtica de Salazar. Soares es va encarregar de recuperar les seves restes mortals a Extremadura, i a partir d'aqu¨ª va entrar en la llista negra del r¨¨gim.

En 12 ocasions va ser a la pres¨®, complint, en total tres anys de pres¨®, vuit d'ells a Sao Tom¨¦ i Principe, una de les col¨°nies portugueses en les quals Salazar enviava els presos pol¨ªtics. All¨¤ es va assabentar que el dictador havia caigut d'una cadira, deixant-lo inhabilitat fins a la seva mort.

Soares sempre va conjugar la lluita amb el pragmatisme. Aprofitava cada esquerda que li deixaven, per aix¨° no va desistir de presentar-se a les eleccions legislatives convocades per Marcelo Caetano, el successor de Salazar, en 1969. La seva organitzaci¨®, la Comissi¨® Electoral d'Unitat Democr¨¤tica (CEUD), es va presentar a Lisboa, Porto i Braga, acompanyat de la seva, no menys combativa, esposa, Maria Barroso, morta fa un any als 90 anys d'edat. Van fracassar, clar, i Soares es va exiliar a Par¨ªs, on va contactar amb la intel¡¤lectualitat socialista internacional i comunistes fugits, com l'espanyol Santiago Carrillo, amb qui va travar una forta amistat.

All¨¤ va viure fins que va esclatar la Revoluci¨® dels Clavells al seu pa¨ªs; per¨° aquell 25 d'abril de 1974, la revoluci¨® el va agafar a Alemanya. La seva obsessi¨® va ser arribar el primer a Lisboa; va volar a Par¨ªs i d'all¨¤ amb tren a Espanya i despr¨¦s a Lisboa; van ser dos dies de viatge, on, per a la seva sorpresa, anava recollint el suport de la gent i dels revisors, que se li quadraven. Soares va aconseguir el seu objectiu: va arribar el dia 28, dos abans que el secretari general del Partit Comunista, ?lvaro Cunhal, el seu company-rival pol¨ªtic durant tota la transici¨® de la dictadura a la democr¨¤cia.

Fidel a la seva m¨¤xima d'aprofitar les oportunitats, Soares va acceptar entrar al Govern Provisional del general Sp¨ªnola. Va ser la primera discrep¨¤ncia amb Cunhal i tamb¨¦ amb el seu propi partit, que no volia tanta implicaci¨®.

Al desembre de 1974, al primer congr¨¦s del PS en la legalitat, Soares va haver de mostrar tot el seu coratge per imposar-se als corrents proclius a la uni¨® amb les forces comunistes. Eren dies molt regirats, amb governs multicolors que queien en setmanes, amb els carrers plens de protestes protagonitzades per algun dels m¨²ltiples partits marxistes. Soares va guanyar i el seu seg¨¹ent va passar va ser posar dist¨¤ncia amb el PC, la qual cosa no era f¨¤cil en aquells temps, on et marcaven r¨¤pid amb la creu de contrarrevolucionari.

Soares va aguantar, tamb¨¦ es va oposar a la unitat sindical ¡ªentorn del PC¡ª. Les forces comunistes m¨¦s heterog¨¨nies dominaven el carrer i, en aquests dies, el carrer era tot, fins i tot va envoltar l'Assemblea de la Rep¨²blica que havia de redactar la Constituci¨® i no va deixar sortir als seus diputats.

Per¨° una cosa era omplir el carrer i una altra omplir les urnes. Les eleccions constituents del 25 d'abril de 1975 li van donar la vict¨°ria al Partit Socialista (38% dels vots), quedant el PCP amb prou feines amb el 12,5%. El resultat no va acabar amb les disputes, doncs amb l'ajuda de les forces armades es va instal¡¤lar al pa¨ªs?el PREC?(el Proc¨¦s Revolucionari en Curs) ¡ªespecialment durant l'estiu de 1975, el "estiu calent"¡ª?un any durant el qual es va nacionalitzar des de la banca la cervesa, i amb uns Governs d'unitat nacional sota la vigil¨¤ncia de les Forces Armades.

Aquell primer Primer de Maig sota un r¨¨gim democr¨¤tic despr¨¦s de mig segle va ser la ruptura absoluta amb les forces a l'esquerra del PS. Soares i el seu partit van ser vetats en els actes sindicals unitaris. Soares va fer un pas que seria decisiu: sortir al carrer nom¨¦s el PS, sense suport de m¨¦s forces pol¨ªtiques o sindicals. La seva primera manifestaci¨®, la de la Fuente Luminosa, va quedar en la mem¨°ria de la seva transici¨®. ¡°Va marcar el punt de viratge de la l¨ªnia revolucion¨¤ria insensata que, si no hagu¨¦s estat aturada com va passar, hagu¨¦s arrossegat a Portugal a l'abisme¡±, recordava Soares en un dels seus llibres de mem¨°ries.

Les eleccions de mesos despr¨¦s, van confirmar el canvi de rumb de Soares. Nova vict¨°ria del PS (35%), seguit dels partits conservadors PPD (24%) i CDS (16%) i, en quart lloc, el PC (14%). ?dhuc en minoria, Soares va formar els primers governs en solitari (1976-78).

Soares va assentar Portugal en la democr¨¤cia, la va dotar de les infraestructures b¨¤siques (del Servei de Salut Universal a l'entrada en la Uni¨® Europea) i va permetre que comencessin a succeir-se governs d'un i un altre color. Va ser president de Portugal (1986-1996), eurodiputat, i es va retirar de la primera l¨ªnia pol¨ªtica despr¨¦s del frac¨¤s en 2006 de la seva tercera candidatura a la presid¨¨ncia del pa¨ªs, ja amb 82 anys d'edat. Retirat dels c¨¤rrecs, no significava estar retirat de la pol¨ªtica. Per les coses de la hist¨°ria, en l'¨²ltim any va veure el que havia protagonitzat 40 anys enrere, un Govern socialista gr¨¤cies al suport de comunistes cl¨¤ssics i neocl¨¤ssics. Des de la seva Fundaci¨®, Soares no es va espantar, tot el contrari, li va semblar correcte. M¨¢rio Soares ha estat fins a l'¨²ltim dia l'oracle de Portugal i del socialisme, en definitiva del soarisme portugu¨¨s.