Macarrons a Can Mirandolina

Ning¨² no sospitava ahir, en entrar a l'assaig obert de L'hostalera, a la Biblioteca de Catalunya, que a quarts de set de la tarda es cruspiria un bon plat de macarrons. I que fins i tot repetiria...! La primera sorpresa que es van trobar els membres de l'associaci¨® d'espectadors de la companyia (AsSocPerla) va ser la disposici¨® de la sala: a l'escenari, la trattoria locanda Mirandolina, amb dues taules, uns fanalets, un aparador, per¨°... on s'acaba l'escenari? Tot el teatre ¨¦s ple de taules parades amb les cl¨¤ssiques i italian¨ªssimes estovalles de quadres blancs i vermells, plats, forquilles, gots i una gerra d'aigua. "Aneu ocupant les taules, ens interessa molt assajar algunes escenes amb p¨²blic", crida Pau Carri¨®, director i adaptador del cl¨¤ssic de Carlo Goldoni. Oferiran un sopar? A aquestes hores...?!

La Perla 29 sol fer aquesta mena d'assajos abans d'estrenar les obres. "Podeu fer fotos, si voleu, per¨°, si us plau, mantingueu els m¨°bils en silenci", adverteix Carri¨® abans de comen?ar. "De vegades us molestar¨¦, per¨° no em feu cas..." I es perd entre els espectadors, c¨°modament asseguts a taula. "Va, anem per feina!", crida. I a l'escenari, David Verdaguer (el cavaller de Ripafratta) tecleja en una Olivetti dels anys seixanta sense fer cas de Javier Beltr¨¢n (el marqu¨¨s de la Flor d'Albarrac¨ªn ¨Cde Forlipopoli, en l'original de Goldoni¨C) ni de Marc Rodr¨ªguez (el senyor Albafiorita), que entren en escena discutint sobre les dones, sobre els diners, sobre la classe de cadasc¨²... La versi¨® trasllada aquesta obra del segle XVIII a la It¨¤lia de La dolce vita, un ambient que a la Biblioteca ja han visitat m¨¦s d'una vegada.?

No es tracta d'un assaig general. "Acabem d'incorporar-hi els micros, cal comprovar que funcionin", diu el director. "No anem malament de temps, per¨° nom¨¦s queda una setmana per a l'estrena [estar¨¤ en cartell del 18 de gener al 26 de febrer] i no podem badar". I no bada. Tornen a repetir una vegada i una altra la mateixa escena: "Tornem des del moment en qu¨¨ diu 'em donar¨¤s un disgust'". I hi tornen: "Si no les acceptes, em donar¨¤s un disgust...", diu el senyor Albafiorita mostrant-li unes arracades car¨ªssimes a la Mirandolina (Laura Aubert). Carri¨® continua polint el quadre esc¨¨nic pujant cont¨ªnuament a l'escenari. "Dona-li m¨¦s temps, Laura", suggereix. "Ai, s¨ª, petit¨®", fa broma ella, acaronant-li el cap a Marc Rodr¨ªguez. Hi ha di¨¤legs en qu¨¨ els qui hagin vist els assajos (el d'ahir i el que es far¨¤ dem¨¤, dimecres) no podran evitar riure quan vegin l'obra. Se'ls han apr¨¨s de mem¨°ria.

Tot i la seva naturalitat, el teatre no deixa de ser un joc estudiat mil¡¤lim¨¨tricament. Res no pot quedar exposat a l'atzar. "En aquest moment, Laura, ¨¦s quan engegues el tocadiscos, entesos? Quedar¨¤ b¨¦", diu Carri¨®. I mira els companys de so, al fons de les butaques (¨¦s a dir, de les taules): "Ho apunteu, eh?" Ara David Verdaguer t¨¦ un problema: "No s¨¦ qu¨¨ fer amb la copa de vi. Tinc por que em caigui... O li tiro a la bragueta?", fa broma l'actor. El director t¨¦ recursos per a tot: es beu el vi i problema resolt. "Seguim..." Ara ¨¦s J¨²lia Barcel¨® qui s'accelera. "J¨²lia, no cal que vagis tan r¨¤pid..." "Heu de tenir en compte els copets a la m¨¤quina d'escriure just abans d'entrar, Marc i Javier..." "Aix¨° se sent b¨¦...?" "Tornem-hi una altra vegada, va..."

L'Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29, tampoc no es perd cap detall des de la taula de so i de llums. Ara cal fer que la llum de la sala sigui m¨¦s intensa. Hi ha un descans en qu¨¨ els t¨¨cnics agafen protagonisme i es barregen entre les taules amb uns grans perols de macarrons amb tom¨¤quet i alf¨¤brega. "Serviu-vos, que aix¨° ¨¦s una trattoria", i deixen la pasta calenta. Els espectadors, sorpresos, divertits, se serveixen. Una mica d'aigua... "No hi ha pa?", es queixa alg¨², en to de broma.

Mentre la gent menja macarrons, a l'escenari els actors han canviat de registre. La Laura toca el viol¨ª; el Jordi Oriol, el saxo; la J¨²lia, el piano; l'Alba Pujol, el baix, el Marc, una petita bateria; el David canta... I qui els dirigeix, ara, ¨¦s l'Arnau Vallv¨¦, membre dels Manel i responsable dels arranjaments musicals de l'obra. I aix¨° ¨¦s tot el que es pot dir. Actors i t¨¨cnics es queden a la Biblioteca acabant de lligar caps i el p¨²blic, amb la panxa plena, ¨¦s convidat a marxar. "Els macarrons estaran m¨¦s bons a partir del dia de l'estrena", ens asseguren els de La Perla. Han llogat uns fogons i cada dia de funci¨® escalfaran la pasta (subministrada envasada al buit pel restaurant amic Gat Blau). Els espectadors de l'assaig d'ahir han estat els conillets d'?ndies. Era molt bona, potser estava una mica passada ("per¨° poc"), segons un itali¨¤ que va gaudir de la festa teatral. Era un assaig. El dia 18 tot estar¨¤ al punt.