Construir teles, brodar edificis

?s indubtable que des del Modernisme el m¨®n de l¡¯art ha instaurat l¡¯estereotip de conducta del gran geni creatiu, i segueix consentit. Pintors, escultors i arquitectes fomenten el que podr¨ªem anomenar certa ¡°segregaci¨® ocupacional¡± per la qual certes ¨¤rees d¡¯activitat art¨ªstica, com ara pintar un fresc o fer un grafiti, modelar una escultura o dissenyar una catedral simf¨°nica s¨®n identificades com masculines, mentre que la moda, l¡¯art floral i el disseny de teles serien un ¡°treball de dones¡± tot i que estiguin dominats per homes. Sobre aquest ¨²ltim aspecte, hi ha un cas d¡¯all¨° m¨¦s excepcional que el nostre company en aquestes p¨¤gines, Josep Casamartina i Parassols, ha estudiat amb una commovedora actitud, ja que recupera el brodat tal com es considerava a l¡¯¨¨poca medieval: una forma elevada d¡¯art practicada tant per homes com per dones. Aquesta activitat textual era un mitj¨¤ per educar les dones en l¡¯¡°ideal femen¨ª¡± i alhora una arma de resist¨¨ncia i font plaent de creativitat. Tot aix¨° obliga a q¨¹estionar-nos el sistema de valors de les arts visuals, encara avui massa condicionat pel g¨¨nere.

La mostra De l¡¯amor ¨¦s lo jard¨ª, dedicada als dissenys t¨¨xtils de l¡¯arquitecte Rafael Mas¨®, dels m¨¤xims representants de l¡¯arquitectura modernista i noucentista, prova l¡¯extraordin¨¤ria i fecunda capacitat que t¨¦ l¡¯art de dinamitar les seves pr¨°pies categories essencialistes i convertir el que abans era marginal en alguna cosa absolutament actual per tal de provocar lectures noves i cr¨ªtiques dels objectes, i presentar-los dins d¡¯unes relacions socials i individuals. El treball de l¡¯historiador ha anat m¨¦s enll¨¤ d¡¯una an¨¤lisi formal dels seus dissenys per a interiors dom¨¨stics, vestits, senyeres i banderes: ha renegociat els brodats no com a categoria unificadora sin¨® com a part d¡¯un gran art, l¡¯arquitectura, de manera que les qualitats de la tela ¡ªla suavitat, la fragilitat, la comoditat, la sensualitat o la resist¨¨ncia¡ª poden ser tamb¨¦ les de l¡¯edifici. La mostra suposa, a m¨¦s, la possibilitat de crear un espai cr¨ªtic per al llenguatge arquitect¨°nic de principis del XX que ja els dissenyadors de les met¨¤polis postmodernes van encunyar amb diferents termes, aix¨° ¨¦s: ¡°blur¡± (un estat de la mirada, una sensibilitat que atorga lloc al dubte i que converteix l¡¯arquitectura en impermanent), ¡°collagear¡± (superposar captures i esdeveniments), ¡°plec/desplegament¡±, ¡°flexibilitat¡±, ¡°sint¨¨tic¡± o ¡°camuflatge¡±.

Rafael Mas¨® (Barcelona, 1880-1935) va ser un dels arquitectes m¨¦s singulars crescuts sota l¡¯ombra d¡¯aquest arbre del parad¨ªs que va ser Antoni Gaud¨ª. Va ser poeta abans que dissenyador i gran admirador de les arts aplicades centreeuropees, especialment de l¡¯escola vienesa, que van marcar l¡¯evoluci¨® i la sortida airosa del Modernisme. Per a ell una gran obra podia ser tant un edifici com un tapet o un coixinet d¡¯agulles. I aix¨° era precisament el que definia la seva grandesa: aprenia dels fistons per crear cer¨¤mica arquitect¨°nica; del ganxet per projectar reixes i conferir al ferro una qualitat et¨¨ria per m¨¦s que fos un element r¨ªgit i dur ¡ªla reixa de la casa Cendra, a Angl¨¨s (1914), n¡¯¨¦s un bon exemple¡ª, dels brodats i les inicials per fer sobreportes. Dibuixava coixineres i llen?ols, jocs de taula, estors, pantalles de llum, inicials per a mocadors i colls de vestit, que eren confeccionats al detall per la seva dona, Esperanza Bru, i les seves germanes, que seguien amb detall les instruccions que Mas¨® els escrivia per carta: ¡°Si poses els mocadors al teler ves amb cuidado de que no se estiraganyen les lletres. I procura de que m¨¦s aviat surtin primes que gruixudes¡±).

Les senyeres que li encarregaven congregacions, confraries i orfeons s¨®n estil¨ªsticament properes al simbolisme decorativista de Franz von Stuck i Gustav Klimt, models que l¡¯arquitecte interpretava o copiava de revistes alemanyes com Deutsche Kunst und Dekoration. El patr¨® per al motiu floral de la sobretaula titulada De l¡¯amor ¨¦s lo jard¨ª i els dissenys a aquarel¡¤la per al mobiliari del seu apartament s¨®n altres obres destacades que es poden veure ara a la Fundaci¨® Rafael Mas¨® de Girona, acurada i delicadament tancades en vitrines i marcs. Una exposici¨® brodada.