Janet Sanz: ¡°Tampoc hi haur¨¤ nous hotels al Poblenou, Sant Antoni i Hostafrancs¡±

Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) porta el tim¨® de la macro¨¤rea d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. D'ella depenen carpetes com el pla d'hotels, el tramvia, les terrasses o la lluita contra la contaminaci¨®.

Pregunta.?Han d'aprovar abans del mar? el Pla Especial Urban¨ªstic d'Allotjaments Tur¨ªstics (PEUAT). Com van les negociacions amb els grups?

Resposta.?Estem parlant amb tothom, amb els grups, entitats, ve?ns, plataformes... Ning¨² q¨¹estiona que hi hagi un instrument de regulaci¨® dels allotjaments tur¨ªstics que garanteixi el dret a l'habitatge, al descans i un millor espai p¨²blic. Volem que el resultat sigui el millor PEUAT, que incorpori mirades compatibles entre elles.

P. El pla preveu zones de decreixement, zones de creixement zero i altres on hi podr¨¤ haver nous hotels. Les modificaran per fer-les m¨¦s flexibles o endurir-les?

R. Ho estem analitzant amb criteris t¨¨cnics, qualsevol canvi s¡¯ha de basar, no en intu?cions, sin¨® en densitats i percentatges que ho justifiquin. Molta gent est¨¤ mirant qu¨¨ fa Barcelona per gestionar el problema de la pressi¨® del turisme, hi ha una trentena de recursos de promotors, aquest pla ha de tenir una gran seguretat jur¨ªdica.

P. La CUP i ERC demanen ampliar el decreixement a nous barris, incloure Sant Antoni, Hostafrancs o el Poblenou en zones on ara es podrien fer hotels. Qu¨¨ contesten?

R. Tenim dos consensos: que a Barcelona ha d'haver-hi una distribuci¨® amb zones i que cal ampliar la zona de decreixement. I per aix¨°, tal com han demanat CUP i ERC, plantegem que tampoc hi podr¨¤ haver nous hotels a Poblenou, Hostafrancs i Sant Antoni. Necessitem un PEUAT que reguli i ens permeti governar el turisme per acabar amb la barra lliure.

P. Una altra demanda ¨¦s eliminar la disconformitat que impedeix als hotels del centre fer grans reformes. Com quedar¨¤?

R. ?s una de les peticions del gremi d'hotels i l¡¯han plantejada molts grups. ?s una q¨¹esti¨® del concepte: impedir que es pugui enderrocar un hotel i fer-lo de nou. Aviat concretarem.

P. El PEUAT parla de ni un pis tur¨ªstic m¨¦s. Es podria flexibilitzar i permetre'n en edificis no residencials?

R. El PEUAT deia que si recuper¨¤vem el r¨¨gim per atorgar i retirar llic¨¨ncies, que t¨¦ la Generalitat, podr¨ªem controlar-les i plantejar-nos l'obertura de nous Habitatges d'?s Tur¨ªstic a la zona 3 [la perif¨¨rica] sempre que no s¡¯ubiquessin en edificis residencials.

P. El tramvia ¨¦s un dels altres projectes que t¨¦ entre mans. El RACC s¡¯ha apuntat al carro del no i no tenen suport. Com ho faran?

R. Amb el tramvia cal la reflexi¨® pr¨¨via de la necessitat de tenir una ciutat m¨¦s saludable, garantint transport p¨²blic amb visi¨® metropolitana. No entenem per qu¨¨ hi ha tanta ideologia a defensar un transport que porta m¨¦s demanda, connecta millor i prioritza l'espai p¨²blic pel transport p¨²blic.

P. Els contraris els acusen a vost¨¨s d¡¯actuar per ideologia. I tamb¨¦ tenen estudis t¨¨cnics que s¨®n apocal¨ªptics.

R. Tamb¨¦ hi havia estudis contraris amb el Trambes¨°s. En el tr¨¤nsit hi haur¨¤ punts complexos de gesti¨® per¨° quan al 2020 fem efectiva la restricci¨® de tr¨¤nsit a la ciutat hem de poder tenir transport per captar tota la demanda metropolitana.

P. Les seves mesures contra la contaminaci¨® van per llarg, superilles, tramvia, xarxa de carrils bici... Altres ciutats ja apliquen restriccions. No estan sent tous?

R. No. A partir d'abril, en casos d'episodi, no podran circular els vehicles de benzina anteriors a 2000 i els di¨¨sel d'abans del 2006. Madrid ha plantejat restriccions per¨° tenen m¨¦s dies de contaminaci¨®. I all¨¤ quan restringeixen matr¨ªcules parells o senars no distingeixen les emissions dels vehicles

P. Poden garantir la segona fase del t¨²nel de Gl¨°ries?

R. Estem en fase de decisi¨®. Som sensibles a la reivindicaci¨® hist¨°rica dels ve?ns. Qualsevol decisi¨® s'haur¨¤ de fer des del consens. Ara per ara est¨¤ prevista.

P. Fa un any van denegar l'ampliaci¨® de la Maquinista. En quin punt est¨¤ el tema?

R. No complia la normativa. Des d'aleshores hem fet 40 reunions per desencallar aquesta situaci¨®. Ens hem aproximat per¨° ens preocupa la mobilitat: amb l'actual superf¨ªcie comercial hi ha un col.lapse circulatori cada setmana que l'ampliaci¨® incrementaria. Estem encallats.

P. Tenen sol.licitud per fer obres al Deutsche Bank?

R. L'han presentat per fer pisos. L'estem estudiant.

P. I Torre Agbar per l'hotel?

R. ?s un edifici molt singular i complex a l'hora d'establir habitacions. Ho estem gestionant.

P. L'ordenan?a de terrasses de l'anterior executiu ha resultat un nyap. Tenen a punt un nou esborrany?

R. El tindrem aquest semestre. La idea ¨¦s diferenciar les zones on hi ha pressi¨® sobre l'espai p¨²blic d'on no n'hi ha. N'hi haur¨¤ una de sola, per¨° flexible.

P. Quan comen?ar¨¤ a pagar llic¨¨ncia d'obres la Sagrada Fam¨ªlia?

R. Hem fet dues reunions. En falta una tercera. El que ens preocupa ¨¦s l'encaix del temple a l'entorn.

P. Gl¨°ries, la Sagrada Fam¨ªlia o l'hotel de Drassanes els han enfrontat amb el PSC. Com ¨¦s la seva relaci¨® amb el regidor Daniel M¨°dol?

R. M¨°dol forma part d'un grup que forma part d'un govern. La relaci¨® en general es positiva i els desacords que hi ha s¨®n pol¨ªtics. ?s normal que en un govern de coalici¨® cadasc¨² tingui una proposta.

P. Qu¨¨ ha guanyat la seva ¨¤rea amb la incorporaci¨® del PSC?

R. L'impuls a la recuperaci¨® i visualitzaci¨® del patrimoni de la ciutat. Per mi era dif¨ªcil dedicar-me a temes de paisatge urb¨¤ i patrimoni, que s¨®n les seves responsabilitats. Est¨¤ fent una bona feina des d'una perspectiva de la qualitat de l'arquitectura de la ciutat i tamb¨¦ del patrimoni de la ciutadania, m¨¦s enll¨¤ dels edificis, ho s¨®n tamb¨¦ una pla?a, espais verds o altres q¨¹estions intangibles que fan que la ciutat sigui el que ¨¦s.