Pioners de la gesti¨® ciutadana

Dilluns passat, el dia que feia 40 anys que un grup de ve?ns va entrar a les naus de la f¨¤brica d¡¯asfalt que avui ¨¦s l¡¯Ateneu Popular 9barris, una delegaci¨® d¡¯una entitat coreana en visitava les instal¡¤lacions. Els visitants pretenien muntar, a Corea, un equipament cultural amb participaci¨® ciutadana en una antiga f¨¤brica i volien con¨¨ixer de prop el projecte de l¡¯Ateneu. Una mostra de com l¡¯Ateneu Popular 9barris ha arribat a ser un referent internacional de gesti¨® c¨ªvica d¡¯un equipament cultural p¨²blic. Un centre p¨²blic gestionat per la ciutadania, pel qual cada any passen centenars d¡¯alumnes, referent de creaci¨® i exhibici¨® pel circ, d¡¯on han sortit companyies i que programa espectacles que atrauen 20.000 persones de p¨²blic anual.

Un projecte que ¨¦s fruit d¡¯una protesta ¨¨pica, de la voluntat de crear un centre cultural a la perif¨¨ria oblidada per Barcelona, d¡¯anar ¡°fent i aprenent¡± amb passi¨® i milit¨¤ncia, sempre amb un funcionament assembleari, intentant mantenir l¡¯autonomia. I, cosa clau en la seva hist¨°ria, d¡¯anar per davant de l¡¯administraci¨®, que quan va entrar en escena ¡°va trobar un projecte fet i en condicions de posar condicions¡±, com diu l¡¯actual coordinadora, Judit Font. ¡°L¡¯Ateneu ¨¦s una escola pol¨ªtica, una escola de formaci¨® i una escola de cultura¡±, sintetitza Xavi Artal, un dels activistes del centre. ?s tamb¨¦ un referent per al circ i llavor de desenes d¡¯altres projectes de gesti¨® ciutadana d¡¯equipaments p¨²blics.

Per arribar fins aqu¨ª hi ha hagut debats, crisis i alguna ruptura

Aquella protesta de fa 40 anys tenia dos objectius: ¡°Desactivar la f¨¤brica d¡¯asfalt, sabotejar-la perqu¨¨ no segu¨ªs escopint fum als ve?ns, i demanar que els magatzems es convertissin en un centre cultural i per als joves, amb la idea dels ateneus de la Rep¨²blica¡±. Yoyi ?lvarez tenia 22 anys el dia de l¡¯ocupaci¨®. ¡°?rem un col¡¤lectiu heterogeni, per¨° gent mobilitzada, del centro social Roquetas i de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns¡±. Aleshores Nou Barris nom¨¦s en tenia una, d¡¯associaci¨®. A les assemblees preparat¨°ries tamb¨¦ hi havia ve?ns del pol¨ªgon d¡¯habitatges que hi ha a 40 metres de les antigues naus.

?s ?lvarez qui fa servir l¡¯expressi¨® ¡°hem anat fent i aprenent¡±. Diu que l¡¯Ateneu ¨¦s el que ¨¦s no perqu¨¨ tingu¨¦s un model o un full de ruta escrit, per¨° s¨ª gr¨¤cies a dues claus: ¡°Sempre hem fet pol¨ªtica no partidista; i sempre hem tingut clar que era un projecte col¡¤lectiu, amb participaci¨® activa: la gent de l¡¯assemblea sempre ha estat la que ha fet; no decidien uns i venien uns altres despr¨¦s a fer¡±.

Per¨° no tot han estat flors i violes. Per arribar fins aqu¨ª hi ha hagut debats, crisis i alguna ruptura. Per exemple, l¡¯escola de circ Rogelio Rivel, a uns metres de l¡¯antiga planta asf¨¤ltica, ja no est¨¤ vinculada a l¡¯Ateneu, d¡¯on va sortir. O crisis com la que el col¡¤lectiu va viure un parell d¡¯anys despr¨¦s de l¡¯ocupaci¨®, passada l¡¯efervesc¨¨ncia inicial. ¡°Fins al 1984 les condicions f¨ªsiques de l¡¯espai eren molt dures i la gent es va cansar¡±, recorda ?lvarez. O durant els anys de les obres, de 1991 a 1994: els de l¡¯Ateneu Ambulant, quan anaven amb l¡¯activitat amunt i avall.

De tots els debats interns viscuts a l¡¯Ateneu, el m¨¦s gran va coincidir amb la formalitzaci¨® de la relaci¨® amb l¡¯Ajuntament. Per signar el primer contracte va ser necessari crear (1989) un paraigua jur¨ªdic, l¡¯associaci¨® El Bid¨® de Nou Barris, que ¨¦s qui formalment gestiona l¡¯equipament. ¡°Hi va haver qui no volia tenir cap relaci¨® amb l¡¯Ajuntament, ni crear una associaci¨® o tenir un NIF; all¨° va representar el trencament de gent que havia estat des del comen?ament en el projecte¡±, evoca ?lvarez, que ¨¦s s¨°cia de l¡¯associaci¨®, activista de l¡¯Ateneu i tamb¨¦, des de 2004, una de les 15 persones que hi treballen. ¡°L¡¯Ajuntament volia que f¨®ssim un centre c¨ªvic i nosaltres no. Ten¨ªem clar que havia de ser l¡¯assemblea de ve?ns qui gestion¨¦s l¡¯equipament, tot i que en aquell moment no f¨¨iem servir expressions com gesti¨® ciutadana o c¨ªvica¡±.

L¡¯avui Comissionat de Participaci¨® del govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau, Fernando Tati Pindado, tamb¨¦ ¨¦s dels que va participar en l¡¯ocupaci¨®. La contextualitza ¡°en un moment en qu¨¨ estaven passant coses, s¡¯acabava de celebrar el refer¨¨ndum sobre la reforma pol¨ªtica, amb Adolfo Su¨¢rez de president del govern espanyol. Entrar a la planta va ser una mena d¡¯acte vand¨¤lic, per¨° no ens en van fer fora¡±, celebra. Passada l¡¯ocupaci¨®, Pindado evoca els debats de l¡¯assemblea sobre la f¨®rmula que havia d¡¯adoptar l¡¯Ateneu. Sobre la c¨¨lebre figura del centre c¨ªvic, recorda que la veien ¡°com si fossin ambaixades de la pla?a de Sant Jaume als districtes¡±.

Pindado reivindica el paper d¡¯algunes persones de l¡¯administraci¨®, que davant la idea de l¡¯autogesti¨®, en general, ensenyaven les ungles. ¡°Hi va haver gent del districte que hi va veure el potencial; a vegades val la pena admetre que no tot s¨®n vict¨°ries populars¡±. I cita el regidor del districte a comen?ament dels vuitanta, Juanjo Ferreiro, del PSC. D¡¯ell ¡ªque s¡¯ha estimat m¨¦s no parlar per a aquest reportatge¡ª s¡¯expliquen sucoses an¨¨cdotes, com que deia que la gent de l¡¯assemblea eren anarquistes, o que quan en una reuni¨® la cosa s¡¯escalfava, apagava el llum de la sala. Per¨° Pindado defensa ¡°que va obrir una nova etapa¡±. ¡°No es va posar de cul, ens va deixar fer i ens va deixar obrir el que havia estat la cuina de la f¨¤brica, que ens va permetre obrir un caf¨¨ teatre¡±.

Albert Recio, un altre hist¨°ric a les mil i una batalles de Nou Barris i membre de la Coordinadora d¡¯Associacions de Ve?ns i entitats del districte, tamb¨¦ recorda els que en algun moment ¡°van veure que la gesti¨® c¨ªvica tenia avantatges¡±. Quines? ¡°L¡¯autogesti¨® per part de les mateixes entitats i dels usuaris, ells decideixen el tipus d¡¯activitats, els horaris, etc. Tamb¨¦ avantatges econ¨°mics, perqu¨¨ tot i haver-hi treballadors assalariats, el pes de l¡¯activisme ¨¦s molt gran i es fan m¨¦s coses amb menys recursos. I en tercer lloc, la proximitat: les entitats de gesti¨® c¨ªvica s¨®n gent del barri connectada amb tot el teixit social¡±.

L¡¯Ateneu Popular 9barris va ser l¡¯embri¨® i el far de la resta d¡¯equipaments de gesti¨® ciutadana que hi ha al districte. El casal del barri de la Prosperitat, on viu Recio, ¡°va ser el pas seg¨¹ent¡±. L¡¯Ateneu, diu, ¡°per al districte representa tant un focus cabdal de dinamitzaci¨® cultural, com un espai que permet fer activitats col¡¤lectives de tota mena, l¨²diques i tamb¨¦ de debat i reflexi¨®¡±. El centre participa activament en tots els saraus del districte, com la campanya Nou Barris Cabrejada.

El circ ha estat un altre element clau per a l¡¯Ateneu. ¡°Va ser una cosa espont¨¤nia. Les naus tenien sostres alts, i els artistes que passaven el barret per la ciutat ho van sentir i van pujar per assajar, cosa que va apropar els nanos que jugaven al carrer¡±, relata Yoyi ?lvarez. ¡°Nosaltres ho vam veure com una oportunitat d¡¯activitat transversal i com una eina¡±. Avui el circ segueix sent un eix central de l¡¯Ateneu. D¡¯entrada, la sala de teatre ¨¦s apta per acollir espectacles amb els requeriments t¨¨cnics d¡¯aquesta disciplina. I per l¡¯escola, amb un projecte pedag¨°gic propi vinculat a la transformaci¨® social que tamb¨¦ ¨¦s referent, passen centenars de nens i joves del barri i la resta de la ciutat. Tot el projecte pedag¨°gic al voltant del circ est¨¤ recollit en un llibre que va editar l¡¯any passat El Bid¨® de Nou Barris ¡ªCirc, educaci¨® i transformaci¨® social¡ª, i que explica la vinculaci¨® entre l¡¯acci¨® comunit¨¤ria, l¡¯educaci¨® i les arts, i el circ com a eina d¡¯inclusi¨®.

Tota aquella llavor inicial s¡¯hauria pogut quedar a la perif¨¨ria. Per¨°, com es va convertir l¡¯Ateneu en un equipament de ciutat? Ja el primer estiu de l¡¯ocupaci¨®, al juny, es van celebrar les exitoses 30 hores de cultura, el primer moment en qu¨¨ l¡¯assemblea va tenir clar que ¡°calia ensenyar que a la perif¨¨ria hi havia una bona idea¡±. ¡°Sempre hem tingut clar que en un equipament sorgit del barri es pot fer una bona gesti¨® i una bona programaci¨® d¡¯activitats, amb una oferta de qualitat a preus assequibles... Per aqu¨ª han passat Llu¨ªs Llach, Paco Ib¨¢?ez, Miguel Poveda, Ginesa Ortega, Georges Moustaki, La Cuadra de Sevilla...¡±. Primeres espases. I aix¨ª continua sent: el bolo que clour¨¤ el primer acte de celebraci¨® del 40¨¨ aniversari, el dia 11 de febrer, el far¨¤ Def Con Dos. Les 30 hores... es rememoraran a l¡¯octubre.

Val a dir que a l¡¯Ateneu els t¨¨cnics tamb¨¦ juguen un paper clau a l¡¯assemblea, on hi ha una comissi¨® que els agrupa. Les altres s¨®n les de programaci¨®, formaci¨®, circ i comunicaci¨®. A l¡¯equipament treballen 17 persones, entre l¡¯oficina, el bar i els t¨¨cnics. L¡¯equipament, que obt¨¦ fons del districte i de l¡¯Institut de Cultura, t¨¦ un pressupost que frega el mili¨® d¡¯euros, que es destinen meitat i meitat a l¡¯estructura (personal) i l¡¯activitat. ?s un dels mantres de l¡¯organitzaci¨®: ¡°Que l¡¯estructura no superi l¡¯activitat¡±. Que l¡¯activitat pr¨°pia generi m¨¦s ingressos que les subvencions. O que a l¡¯escola de circ el 60% dels alumnes siguin del barri i el 40% de la resta de la ciutat. Ho explica la Judit Font, la coordinadora.

Font subratlla que un aniversari tan sonat servir¨¤ per aturar-se, fer mem¨°ria i pensar. La celebraci¨® s¡¯allargar¨¤ durant tot l¡¯any amb una estructura com la de les narracions: inici (mem¨°ria), nus (celebraci¨®) i desenlla? (reflexi¨®). Est¨¤ per veure com s¡¯acaba materialitzant la mem¨°ria (si un llibre, una exposici¨®, un web...), per¨° els hi ajudar¨¤ el Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona. L¡¯Ateneu t¨¦ molt¨ªssima documentaci¨®, com t¨¦ molt¨ªssimes imatges la televisi¨® del districte. ¡°Es tracta de fer mem¨°ria amb dues mirades en paral¡¤lel: tant interna pel model de gesti¨® i organitzaci¨®, com des del punt de vista de la relaci¨® amb la ciutat. Des de la perspectiva de com la cultura cr¨ªtica no ha estat en el discurs central per¨° hi ha tingut un paper molt important¡±.

Pel que fa a la reflexi¨®, s¡¯afrontar¨¤ tamb¨¦ en dos vessants, continua Font: ¡°Sobre el paper cultural i sobre les pol¨ªtiques p¨²bliques de gesti¨® d¡¯equipaments com aquest en una ciutat com Barcelona¡±. La coordinadora explica que l¡¯assemblea t¨¦ molta cura de vetllar per l¡¯ess¨¨ncia del projecte. Fa sis anys, davant el temor que la in¨¨rcia convert¨ªs el funcionament diari en m¨¦s vertical, es van fer unes jornades en clau de futur en les quals es va situar ¡°l¡¯economia social i solid¨¤ria com a model en la cartera de serveis i la participaci¨® com a element central¡±. Tamb¨¦ treballen per garantir el relleu generacional del projecte i fan xarxa amb altres espais comunitaris, ¡°per treballar el contingut pol¨ªtic¡±.

Han passat 40 anys i moltes coses. Per¨° no fa tant que a Barcelona els ve?ns van ocupar una nau de Can Batll¨® ¡ªavui cedida¡ª per convertir-la en un equipament de gesti¨® comunit¨¤ria. ¡°L¡¯Administraci¨® no ha canviat tant¡±, opina Yoyi ?lvarez: ¡°Es continua tenint por que els projectes que surten dels barris es gestionin amb diners p¨²blics¡±.