Alfons Quint¨¤, l¡¯ogre del president

Ja havia decidit que no escriuria una sola l¨ªnia sobre el cas inaudit d¡¯Alfons Quint¨¤, quan certs articles apareguts a la premsa amb motiu de l¡¯espant¨®s desenlla? amb qu¨¨ es va coronar una vida plena d¡¯absurdes malvestats m¡¯han inclinat a donar el meu punt de vista sobre un home a les ordres del qual vaig treballar en els inicis de TV-3, i de qui vaig rebre, amb prolongada insist¨¨ncia, tota classe d¡¯insults i amenaces de mort per haver defensat una aspirant a locutora que ell acabava d¡¯acomiadar amb falses justificacions. Per¨° el que vull posar de manifest en aquesta columna no ¨¦s una experi¨¨ncia personal, sin¨® les circumst¨¤ncies en qu¨¨ Alfons Quint¨¤ va exercir el poder que li confiava i li protegia la presid¨¨ncia de la Generalitat.

Com el lector no deu ignorar, Quint¨¤ va ser nomenat director de TV-3 poc despr¨¦s d¡¯haver publicat en aquest diari un seguit de cr¨°niques pol¨ªtiques en qu¨¨ atacava el govern de Converg¨¨ncia i Uni¨® i al¡¤ludia a les presumptes irregularitats comeses en la gesti¨® de Banca Catalana, l¡¯entitat financera fundada i presidida per la fam¨ªlia Pujol, i la bancarrota de la qual va costar a l¡¯Estat 345.000 milions de pessetes. L¡¯episodi va tenir els seus punts forts en la presentaci¨® d¡¯una querella contra el president de la Generalitat, la retirada posterior d¡¯aquesta querella i l¡¯adhesi¨® d¡¯una multitud enorme de catalans a un president en qui el fantasma de la naci¨® catalana ja s¡¯havia encarnat de forma solemne i duradora. L¡¯oposici¨® no es va interessar mai pels motius que van conduir Jordi Pujol a confiar el seu principal aparell de propaganda a l¡¯home que, quatre dies abans, era el seu enemic n¨²mero u.

Havent pres possessi¨® del despatx, Quint¨¤, amb la indifer¨¨ncia o el concurs d¡¯altres c¨¤rrecs directius, no tardaria a humiliar i assetjar sense treva els seus atemorits subordinats. Per la manera que tenia de mirar i gesticular, pels seus canvis constants d¡¯humor i els seus comentaris despectius, proca?os, intimidadors, ja comprenies de seguida que et trobaves davant d¡¯una ment pertorbada. I quan no et tocava m¨¦s remei que dinar amb ell, ja sabies que tota aquesta personalitat l¡¯escenificaria amb la boca plena del menjar que, directament amb els dits, aniria prenent del teu plat. Que era un psic¨°pata, no ho dubtava quasi ning¨², per¨° tothom procurava dissimular-ho. Ho vaig advertir a un alt c¨¤rrec dels mitjans de comunicaci¨® de la Generalitat ¡ªactualment imputat en un cas de corrupci¨®¡ª i, en el m¨¦s pur estil convergent, em va contestar que em faria el favor de fer veure que no m¡¯havia sentit. Nomenant-lo director de TV-3, Pujol va comprar el silenci de Quint¨¤ i, pel mateix preu, va adquirir un ogre al seu servei. Ara, els que durant anys van fer del pujolisme la seva unitat de dest¨ª es pregunten com pot ser que tot aix¨° no ho denunci¨¦s ning¨².