No deixem el circ sense xarxa

Proven¨ªem d¡¯¨¤mbits diferents, amb inquietuds art¨ªstiques els uns, amb curiositat per aprendre, amb desitjos de llibertat tots plegats i ganes de compartir-ho. Aquest era el combustible d¡¯aquells que f¨¨iem malabars, acrob¨¤cia i trapezi a les estances d¡¯aquell ateneu popular a Nou Barris que des de la seva ocupaci¨® oferia a la zona un lloc de possibilitat social en aquell extrem perif¨¨ric de la gran ciutat de Barcelona.

A finals dels vuitanta organitz¨¤vem trobades de malabaristes a la pla?a del Sol, al barri de Gr¨¤cia, per¨° en arribar la tardor i el fred vam traslladar el punt de trobada a l¡¯Ateneu. Amb el temps, els dimarts i els dijous a la tarda, l¡¯Ateneu Popular 9barris es va convertir en un lloc clau on tothom que fes circ o hi estigu¨¦s interessat podia entrenar, compartir, trobar-se, actuar, esdevenint aix¨ª un espai de refer¨¨ncia local i internacional, perqu¨¨ per Europa tamb¨¦ corria la brama del que passava aqu¨ª.

Amb aquest bullir d¡¯encontres i trobades, entre joves, artistes, afamats amants del circ i artistes consolidats que venien per compartir els seus coneixents o per curiositat, es va fundar l¡¯Associaci¨® de Circ de Catalunya (ACC). D¡¯una manera org¨¤nica s¡¯articul¨¤ el Taller de Circ de l¡¯Ateneu per a nens i nenes del barri, que acab¨¤ captant alumnes de tota la ciutat, tot infantant el Circ d¡¯Hivern mentre la programaci¨® de circ al llarg de l¡¯any es consolidava. D¡¯aquesta manera, el circ esdevingu¨¦ eina vehicular en l¡¯activitat i la filosofia d¡¯aquest espai p¨²blic autogestionat per l¡¯assemblea popular.

No ¨¦s per atzar que el circ i l¡¯Ateneu s¡¯hagin trobat. En la recerca d¡¯¨¤mbits d¡¯acci¨® llibert¨¤ria el circ, en ess¨¨ncia, ¨¦s un paradigma de marc vital d¡¯expressi¨® art¨ªstica i de possibilitat social. El circ ¨¦s un ofici de vida, on el rigor personal, la responsabilitat i la confian?a s¨®n eines b¨¤siques per al seu desenvolupament. ?s palesa, aix¨ª, la coincid¨¨ncia conceptual amb les reivindicacions socials, ja no alternatives, sin¨® respectuoses i compromeses.

El 1999, fruit d¡¯una necessitat imperativa, es cre¨¤ l¡¯Escola de Circ Rogelio Rivel com a centre de formaci¨® base per a artistes de circ com a eina independent per¨° vinculada a l¡¯Ateneu, amb el desig de generar un marc d¡¯aprenentatge i d¡¯intercanvi de coneixements. Un dels fets caracter¨ªstics eren els tres ¨¤mbits d¡¯acci¨® formativa: eix escol¨¤stic, eix de formaci¨® lliure i eix de descoberta i joc. Es volia entendre i abastar les diferents l¨ªnies formatives i de necessitat personal en l¡¯aprenentatge.

Tamb¨¦ era molt important la relaci¨® amb companyies i artistes professionals per poder desenvolupar un projecte formatiu, sempre cercant el flux comunicatiu tan necessari en el nostre territori.

Com no podia ser de cap altra manera quan generes una escola, l¡¯expansi¨® est¨¤ assegurada: els uns marxen a centres europeus per seguir la seva formaci¨®; els altres es queden per desenvolupar els seus projectes i les sinergies generen nous espais i centres d¡¯intervenci¨® art¨ªstica i social arreu del territori; alhora, els vells companys que havien marxat a l¡¯estranger tornen i aporten, com sempre ha estat, noves informacions i tend¨¨ncies.

El circ ha estat la darrera expressi¨® esc¨¨nica a ser reconeguda institucionalment i a poc a poc. Ara, l¡¯Ateneu compleix 40 anys i l¡¯Escola de Circ Rogelio Rivel, 18. A Barcelona hi ha La Central del Circ, espai p¨²blic i seu de l¡¯Associaci¨® de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), a m¨¦s d¡¯altres iniciatives; pel territori trobem diferents centres i projectes de circ m¨¦s enll¨¤ de les companyies: Cronopis, a Matar¨®; La Crica, a Manresa, o Tub d¡¯Assaig, a Terrassa, entre molts altres; en conjunt, s¡¯estan articulant col¡¤lectius per generar activitat, fins i tot petites escoles de formaci¨® de lleure, projectes d¡¯ambici¨® m¨¦s professionalitzadora o d¡¯¨¤mbit social.

Vull ser optimista, per¨° vull fer esment tamb¨¦ que la legislaci¨®, tan necess¨¤ria en el context social en qu¨¨ vivim, ha de ser respectuosa amb el flux hum¨¤ i escoltar les din¨¤miques que la societat genera. Posem les administracions al servei de les inquietuds i els creixements creatius. Que la curiositat ens serveixi per seguir creixent oberts de mires. Fem de l¡¯inconformisme una eina per seguir descobrint nous reptes, com d¡¯alguna manera es va fer als inicis a l¡¯Ateneu. Que la xarxa s¡¯estengui pel territori i creixi. No deixem el circ sense xarxa!

Marcel Escolano ¨¦s artista de circ, membre de Los Galindos i cofundador de l¡¯Escola de Circ Rogelio Rivel instal¡¤lada a l¡¯Ateneu Popular 9barris.