¡°La f¨®rmula dels Oscar est¨¤ acabada, per¨° cap acad¨¨mia ¨¦s prou autocr¨ªtica¡±

Pregunta. Al desembre va tancar la darrera emissi¨® de Cinema 3 amb un comiat molt breu. Amb prou feines dient que el programa plegava, per¨° que ning¨² s¡¯esver¨¦s, que la informaci¨® cinematogr¨¤fica continuava al Tria 33. No ens hem d¡¯esverar?

Resposta. No s¡¯han d¡¯esverar. Qu¨¨ va passar? Vaig fer una gravaci¨® en dues parts en un restaurant on f¨¨iem el dinar de Nadal i del meu comiat. Una ¨¦s aquesta que comenta i que es va emetre, i una altra, on deia que despr¨¦s de 32 anys de Cinema 3 ja era hora d¡¯agafar no un any sab¨¤tic sin¨® un lustre sab¨¤tic. Era un ad¨¦u molt definitiu. Per¨° s¡¯acaba el dinar i la productora de Tria 33 em diu que fa falta una cara que presenti el Tria 33 que cada setmana es dedicar¨¤ al cinema. Hem fet c¨¤stings, em diu, per¨° no n¡¯estem conven?uts i em pregunta si jo podria fer la presentaci¨® d¡¯un tema, triat per mi, que demana una gravaci¨® d¡¯un mat¨ª. Ho vaig acceptar i aquell segon tall de comiat que havia gravat no el vam emetre. Aquesta setmana, per exemple, he fet tres minuts sobre La la land, un film que fa un homenatge als musicals, per¨° que no t¨¦ la vida d¡¯aquests musicals. Cada setmana far¨¦ aix¨°. No ¨¦s un editorial. ?s una presentaci¨® del Tria 33 dels dijous que ser¨¤ una mena de Cinema 3 amb continguts no coordinats per mi. Em limitar¨¦ a fer aquesta presentaci¨®. I ja est¨¤. Tot ha estat molt casual. Molta gent deia que en Figueras se n¡¯anava perqu¨¨ havien posat Cinema 3 els dissabtes. No ¨¦s veritat. Cinema 3 continuava tenint una audi¨¨ncia respectable perqu¨¨ em trobava gent que el mirava un altre dia per internet. S¨ª que ens va molestar que quan ja ens havien col¡¤locat a la una del migdia dels dissabtes, una setmana, sense saber-ho, el van programar a les onze del mat¨ª. Per¨° la meva decisi¨® estava presa abans de tot aix¨°.

P. Ha estat un presentador gens solemne. Molt de la broma, d¡¯ironies. A TV-3 sempre recorden que va acabar la cr¨°nica d¡¯un festival de Canes amb els peus dins d¡¯una galleda, de cansament.

R. Llu¨ªs Maria G¨¹ell, que aleshores era el cap de programes, em va dir que no podia seguir aix¨ª, per¨° em van deixar fer. No he estat mai un presentador t¨ªpic i sempre he pensat que la millor manera de fer les coses era amb espontane?tat.

P. Es defineix com a cronista, no com a cr¨ªtic.

R. Jos¨¦ Luis Guarner i Cabrera Infante tamb¨¦ es presentaven com a cronistes. L¡¯any passat em van donar el Premio Nacional de Periodismo Cultural, per¨° el que jo he fet ¨¦s periodisme d¡¯entreteniment. Per entendre¡¯ns, les coses que he fet estan m¨¦s a prop de Fotogramas que de Cahiers du Cinema.

P. ?s un cronista que dona opini¨®.

R. ?s f¨¤cil transmetre entusiasme o decepci¨® i, sobretot, no recomanar all¨° que et sembla nefast.

P. Que reivindiqui la seva condici¨® de cronista no vol dir que tingui una imatge negativa del cr¨ªtic.

R. No. De cap manera. El que detesto s¨®n els cr¨ªtics que consideren el seu ego m¨¦s important que les pel¡¤l¨ªcules. Tenen m¨¦s en compte si els han donat un seient que els fa mal al cul que el film. De totes maneres, ara tothom ¨¦s cr¨ªtic. Comen?ant pels cunyats del dinar de Nadal. No pots opinar de res perqu¨¨ de seguida et diuen: ¡°Ah s¨ª, aix¨° t¡¯ha agradat?¡±.

P. Truffaut deia que tothom t¨¦ dos oficis: el seu i el de cr¨ªtic de cinema, perqu¨¨ el cinema no ¨¦s intimidant. Passa una mica com al futbol.

R. Tothom hi diu la seva.

P. Per¨° aix¨° ¨¦s saludable...

R. S¨ª, per¨° fins i tot hi ha gent del m¨®n del periodisme que opina sobre cine o futbol sense tenir el coneixement suficient, no tant per opinar, tothom pot opinar, sin¨® per dictaminar.

P. Amb Pere Fages i Antoni Kirchner, des del C¨ªrculo A, va ser l¡¯introductor del cinema d¡¯art i assaig. Per qu¨¨ van plegar?

R. Aquest any es commemoren els 50 anys de l¡¯estrena al cinema Publi de la primera pel¡¤l¨ªcula d¡¯art i assaig, Repulsi¨®n, de Polanski. Nosaltres, llevat dels Arkadin, no ¨¦rem empresaris, ¨¦rem els programadors d¡¯unes sales que tenien altres propietaris. Qu¨¨ passava? Quan ten¨ªem les sales en plena marxa, els empresaris es consideraven prou llestos per fer-ho ells sols, i com que no ten¨ªem cap mena de contracte de res... aix¨ª es van acabar el Publi, l¡¯Arc¨¤dia, el Casablanca, etc. No va ser una decisi¨® personal. L¡¯art i assaig va ser una manera d¡¯aprofitar una escletxa de la censura, oberta per Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa Escudero [dues vegades director general de Cinematograf¨ªa al franquisme], a canvi de fer versions originals, amb sales que no podien tenir m¨¦s de 500 butaques, etc. Hi ha gent que ho associa a films de pit i cuixa i no va ser aix¨°. Per aquesta escletxa van entrar a Espanya Amarcord i Belle de jour. Per exemple, quan el fenomen Helga [un film de divulgaci¨® sexual], el propietari de l¡¯Atenas no volia desaprofitar el previsible ¨¨xit i programar-la com a art i assaig. Nosaltres vam considerar que seria un frau lamentable i en vam sortir. Casualment, avui fan membre d¡¯honor de l¡¯Acad¨¨mia del Cine Catal¨¤ en Kirchner i m¡¯han demanat que en faci la glossa.

P. Com compaginava ser exhibidor i cronista?

R. Amb tranquil¡¤litat. No vaig tenir mai la sensaci¨® que hi hagu¨¦s interfer¨¨ncies. En canvi, un any em van negar la possibilitat de ser jurar dels premis Sant Jordi de RNE perqu¨¨ era exhibidor. Va ser una etapa enriquidora. Vam fer coses molt diferents. Les sessions golfes ens les vam inventar nosaltres; les sessions sorpresa ens les vam inventar nosaltres...

P. En aquest tema era gat vell, perqu¨¨ amb 24 anys havia estat cap de publicitat d¡¯una multinacional a Espanya, CB Films.

R. Vaig aprendre molt sobre la ind¨²stria i els seus mecanismes d¡¯aleshores. Per exemple, la mida de les lletres dels noms dels actors als cartells havien de tenir una mesura determinada. A Una mujer de paja, Gina Lollobrigida havia d¡¯anar per sobre de Sean Connery, a Europa. I la Lollobrigida havia exigit per contracte que la mida del seu nom fos la mateixa que la del t¨ªtol de la pel¡¤l¨ªcula, i del mateix color. No ho vam fer i vam haver de corregir tota la cartelleria. Cantinflas i Sara Montiel sempre havien d¡¯anar per sobre del t¨ªtol del film. Eren els que venien el producte.

P. All¨° era l¡¯star system que existia perqu¨¨ hi havia ind¨²stria que el fabricava. Ara tot ¨¦s diferent. Comen?ant per la ind¨²stria. T¨¦ sentit avui perpetuar les cerim¨°nies dels Oscar, els Goya o els Gaud¨ª?

R. Tots copien el model dels Oscar. Els m¨¦s avorrits s¨®n els Cesar francesos. La f¨®rmula est¨¤ acabada, per¨° cap acad¨¨mia ¨¦s prou autocr¨ªtica. Haurien de fer com al concurs Ahora caigo, qui s¡¯enrotlli massa... tirar-lo al pou. Un dels problemes ¨¦s qui vota les nominacions i amb quin coneixement dels films.

P. Recomanaria no fer aquestes cerim¨°nies?

R. Fer-les d¡¯una altra manera. Que el presentador, per exemple, no vulgui fer-se massa el graci¨®s... Quan penses que la gran estrella dels Goya de l¡¯any passat va ser Isabel Preysler... alguna cosa falla.

P. Una altra de les seves activitats ha estat a Fotogramas. Porta el consultori de Mr. Belvedere.

R. Fa molt anys que ho faig. Ara no hi ha les preguntes d¡¯abans sobre qui era l¡¯enginyer de so de tal pel¡¤l¨ªcula. Aix¨°, una base de dades com IMDB ho ha solucionat. El m¨¦s curi¨®s d¡¯aquella ¨¨poca amb la censura ¨¦s que podies dir que existia i explicar qu¨¨ censurava. Ara el meu paper ¨¦s proposar debats.

P. Quin paper ha tingut Fotogramas?

R. A l¡¯¨¨poca de la dictadura era una finestra oberta a la modernitat, era, com diu Toni Ulled, l¡¯avantguarda del nou periodisme. Tenia un planter espl¨¨ndid de col¡¤laboradors. Despr¨¦s va saber estar atenta al fenomen del v¨ªdeo i ara... de les s¨¨ries.

P. Segueix les s¨¨ries?

P. No gaire. Admeto que m¡¯estic quedant enrere. Jo soc mon¨°gam de Mad Men. Per a mi ¨¦s el millor audiovisual del segle XXI. Va parlar d¡¯una manera s¨¤via i tangencial de coses tan importants com Bah¨ªa de Cochinos, la mort de Marilyn o el duel entre Nixon i Kennedy. Ho entens m¨¦s clarament que llegint les hemeroteques. Mad Men ja ¨¦s hist¨°ria. Ara m¡¯hauria de fer fan d¡¯una altra.