La cultura, segons G¨®mez

Durant els meus mesos de mili a l¡¯ex¨¨rcit argent¨ª, vaig tenir l¡¯ocasi¨® de con¨¨ixer un company (tots dos exerc¨ªem de policies militars al mateix regiment) a qui sempre veia llegint, aix¨° quan no hav¨ªem d¡¯ocupar-nos de si un soldat portava correctament cordat l¡¯uniforme durant les patrulles. Recordo que era molt escrupol¨®s en la seva tasca escrutadora. Per¨° no hi posava la mateixa passi¨® que posava en el que, al meu parer, era la seva feina primordial: llegir. Un dia em va preguntar si jo tamb¨¦ ho feia. Li vaig contestar afirmativament, tot i que li vaig aclarir que no amb la perseveran?a d¡¯ell.

En realitat jo comen?ava, mentre ell mostrava una dedicaci¨® gaireb¨¦ professional i una experi¨¨ncia lectora que li devia venir de fam¨ªlia, pensava jo, una mica aix¨ª com d¡¯una antiga estirp cultivada que jo inferia per la manera que tenia de fer anar els volums, de passar les p¨¤gines, d¡¯a?llar-se de tot, com si aquestes lectures tinguessin per a ell una missi¨® m¨¦s enll¨¤ del simple plaer o la formaci¨® intel¡¤lectual. ¡°Has llegit aquest llibre?¡±, em va interrogar una tarda en qu¨¨ no est¨¤vem de servei. Es tractava de Los siete pilares de la sabidur¨ªa, de T. H. Lawrence. Li vaig contestar gaireb¨¦ amb por que no. Si un dia arribo a president, suggerir¨¦ que aquest llibre, juntament amb Vuelo nocturno, d¡¯Antoine de Saint-Exupery; La condici¨®n humana, d¡¯Andr¨¦ Malraux; Don Segundo Sombra, de Ricardo Guiraldes; la Simfonia concertant de Mozart, siguin de lectura i escolta obligades.

Em va dir aix¨° perqu¨¨ en aquell temps li rondava pel cap la idea de quedar-se a l¡¯ex¨¨rcit i formar part d¡¯un pret¨¨s sector progressista per arribar al poder i instaurar un r¨¨gim a l¡¯altura, segons el seu inapel¡¤lable dictamen, del que el poble argent¨ª es mereixia. Recordo que es deia G¨®mez, per¨° m¡¯¨¦s impossible recordar-ne el nom de pila. Amb el temps vaig saber que havia deixat l¡¯ex¨¨rcit per enrolar-se en un grup guerriller. No en vaig saber mai m¨¦s res.

Despr¨¦s de gaireb¨¦ cinquanta anys, m¡¯han quedat sempre a la mem¨°ria les fervoroses recomanacions de G¨®mez. Em van canviar la vida. Cap a l¡¯any 1992 es va estrenar a Barcelona la pel¡¤l¨ªcula Un lugar en el mundo, dirigida pel conegut director argent¨ª Adolfo Aristarain. Vaig veure la cinta i em va commoure, entre altres raons perqu¨¨ el protagonista porta sempre com a llibre de cap?alera Don Segundo Sombra, la mateixa novel¡¤la que un dia em va recomanar aquell G¨®mez. Els mateixos dies, un periodista li feia una entrevista a l¡¯aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol. Entre les preguntes n¡¯hi havia una que feia refer¨¨ncia a l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que havia mirat l¡¯expresident. Em va sorprendre molt gratament que contest¨¦s que havia vist i que li havia agradat molt Un lugar en el mundo. Em van alegrar dues coses: la pregunta del periodista i la resposta de l¡¯entrevistat.

Ho vaig recordar quan fa uns quants mesos, a TV3 i en hora de m¨¤xima audi¨¨ncia, la periodista i tertuliana Pilar Rahola li feia una entrevista a la nostra primera dama. Les preguntes se succe?en, per¨° no hi havia cap que satisf¨¦s les meves expectatives. Esperava informar-me sobre els seus gustos de pel¡¤l¨ªcula, sobre el g¨¨nere de literatura que consumeix. No hi va haver manera, per¨° s¨ª que em vaig assabentar de la curiositat de Pilar Rahola per informar-se de l¡¯activitat sexual de la dona del nostre president, l¡¯hora preferent i el lloc, segons si era a la cuina o la sala d¡¯estar. Al final em vaig quedar sense saber quina va ser l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que va mirar i l¡¯¨²ltim llibre que va llegir.

Immersos com estem en el proc¨¦s cap a la desconnexi¨® d¡¯Espanya per instaurar una rep¨²blica catalana, crec que els ciutadans d¡¯aquest pa¨ªs tenim dret a saber els llibres que llegeixen i les pel¡¤l¨ªcules que miren els qui ens portaran a aquest lloc tan prometedor. Tenim dret tamb¨¦ a saber si els agrada llegir i anar al cinema, per actuar en conseq¨¹¨¨ncia. Per¨° esclar, per saber-ho potser caldr¨¤ buscar els periodistes ad hoc. Gent tamb¨¦ cultivada que tingui la sana curiositat de saber per a nosaltres de quina mena de gent parlem quan parlem dels qui ens donaran tants dies de goig i felicitat. Tinc dret a saber si aquestes persones amb prop¨°sits tan nobles es prenen tan seriosament la cultura com se la prenia G¨®mez. Mentrestant no sabem qu¨¨ llegeixen, no sabem quina pel¡¤l¨ªcula els ha agradat, quina exposici¨® de pintura els ha commogut. No sabem res del que realment importa, en aquest pa¨ªs o en el que vindr¨¤, si ve.