Capitalisme contra capitalisme

Des de mitjan segle XIX la converg¨¨ncia de certes tradicions culturals de car¨¤cter teleol¨°gic que, d¡¯alguna manera o altra, veien la hist¨°ria com un proc¨¦s cap a la redempci¨® de la humanitat, fos al cel o a la terra, va anar fent plausible la idea del repte revolucionari del socialisme al capitalisme com un pas m¨¦s en el llarg cam¨ª cap a la gran reconciliaci¨®. Si el projecte socialista ja havia experimentat un considerable desprestigi amb l¡¯estalinisme i amb la realitat quotidiana de l¡¯anomenat socialisme real, la derrota de l¡¯URSS a la Guerra Freda va ser el principi de la fi d¡¯aquesta llegenda.

Mentre l¡¯URSS s¡¯enfonsava i R¨²ssia emprenia un ca¨°tic tr¨¤nsit cap al capitalisme, el partit comunista xin¨¨s condu?a l¡¯immens pa¨ªs cap a una r¨¤pida conversi¨® al capitalisme d¡¯Estat. El despotisme asi¨¤tic constru?a aix¨ª un sistema d¡¯explotaci¨® de proporcions gegantines, que va atorgar gran creixement i que va generar enveja en molts centres del poder econ¨°mic occidental. Una vegada m¨¦s, el capitalisme va demostrar la capacitat d¡¯adaptar-se a sistemes pol¨ªtics i culturals de tot tipus.

El segle XXI es va obrir amb la desaparici¨® del socialisme com a sistema alternatiu al capitalisme i amb aquesta es va esvair el vell mite de la revoluci¨®. No sabem si ¨¦s un par¨¨ntesi, ni si en aquest segle es dissenyar¨¤ un nou horitz¨® revolucionari. Enguany es commemorar¨¤ el centenari de la revoluci¨® russa i hi haur¨¤ temps per analitzar qu¨¨ queda com a llegat del comunisme, fins a quin punt la hist¨°ria l¡¯ha engolit, almenys per un temps, i en quines formes podria reapar¨¨ixer. L¡¯her¨¨ncia de la revoluci¨® de 1789 est¨¤ m¨¦s o menys codificada. Potser ¨¦s el moment de codificar la de 1917.

El fet ¨¦s que avui no hi ha a l¡¯horitz¨® cap sistema econ¨°mic i pol¨ªtic alternatiu al capitalisme. El que s¨ª que hi ha s¨®n diverses formes de decantaci¨® del capitalisme. En el moment del triomf d¡¯Occident en la Guerra Freda es va crear la utopia del capitalisme liberal com a sistema ¨²nic que inclo?a tot el planeta. Aviat va decaure. En realitat, es va confondre una globalitzaci¨® dels fluxos econ¨°mics amb una globalitzaci¨® del sistema perqu¨¨, com gaireb¨¦ sempre, no es van tenir en compte les rugositats de la realitat.

Recordo una conversa amb Arjun Appadurai, el qual, parlant del concepte de modernitat l¨ªquida de Bauman, va dir: ¡°Jo tamb¨¦ faig servir met¨¤fores del m¨®n de la f¨ªsica: energia, flux, mescla, hibridesa, combustibilitat, explosi¨®. Per¨° crec que el que ¨¦s l¨ªquid necessita alguna cosa m¨¦s. Hi ha condicions reals que no s¨®n prou l¨ªquides. En realitat s¨®n molt s¨°lides. Haur¨ªem de trobar una nova f¨ªsica que ens permeti entendre la liquiditat i la solidesa de la modernitat. No necess¨¤riament la vella topografia determinista marxista, en qu¨¨ el que ¨¦s s¨°lid ¨¦s a sota i el que ¨¦s l¨ªquid, a sobre. No tot ¨¦s s¨°lid, no tot ¨¦s l¨ªquid, no tot ¨¦s gas, sin¨® que hi ha molta interacci¨®¡±. Doncs b¨¦, en el viatge l¨ªquid cap a l¡¯hegemonia definitiva Occident va xocar amb s¨°lides barreres culturals i socials, en pa?sos que van veure l¡¯oportunitat de consolidar la revenja postcolonial. I d¡¯aquesta manera es van anar configurant diversos capitalismes que de mica en mica van entrant en confrontaci¨®.

No est¨¤ escrit enlloc que capitalisme i democr¨¤cia vagin plegats. La hist¨°ria recent de la Xina confirma l¡¯adaptaci¨® del capitalisme als sistemes autoritaris, de manera que hi ha raons per pensar que el m¨®n que ve estar¨¤ protagonitzat pel conflicte entre diversos capitalismes (el liberal americ¨¤, el social europeu, l¡¯autoritari rus, l¡¯aristocratisme petrolier del Golf, o el desp¨°tic xin¨¨s).

La pugna global se centrar¨¤ cada dia m¨¦s entre autoritarisme i democr¨¤cia. Si la pol¨ªtica es mostra incapa? de posar l¨ªmits als diners, els r¨¨gims autoritaris tenen totes les de guanyar. Per aix¨° espanta la figura de Trump, que es va configurant com el pla b del sistema americ¨¤, fabricant permanent de por, capa? de canviar cap a l¡¯autoritarisme si les fractures socials (i la nul¡¤la disposici¨® del poder dels diners a fer concessions importants) legitimen mesures de repressi¨®, exclusi¨® i control del malestar ciutad¨¤.

La defensa de la democr¨¤cia s¡¯est¨¤ convertint en prioritat pol¨ªtica. I a l¡¯esquerra li correspon assumir-la en la mesura que la dreta continu? despla?ant-se a l¡¯extrem. Qui sap si de les tensions que generi aquesta confrontaci¨® entre modes de capitalisme emergir¨¤ la utopia del segle XXI, el discurs emancipador de la nova ¨¨poca.