Cinc bars on no ha passat el temps

Caf¨¨ de l¡¯?pera

Els artistes que actuen, i actuaven, al Gran Teatre del Liceu tenen una cita indispensable al local just davant del teatre. El Caf¨¨ de l'?pera, ubicat en un dels epicentres de la vida de la ciutat, la Rambla, data del 1929. La hist¨°ria del local ¨¦s molt m¨¦s antiga, i es remunta a finals del segle XVIII, quan hi havia una tasca-hostal. A mitjans del segle XIX va passar a ser una xocolateria d'estil vien¨¨s, de la qual encara es conserva la col¡¤lecci¨® de miralls, i anys m¨¦s tard es va convertir en un fam¨®s restaurant freq¨¹entat per l'alta burgesia, La Mallorquina. El caf¨¨ actual, patrimoni hist¨°ric de la ciutat, conserva l'estil modernista amb matisos neocl¨¤ssics del 1929. Per¨°, a m¨¦s de la decoraci¨® i els emblem¨¤tics cartells del teatre a les parets, la hist¨°ria tamb¨¦ la formen tots els escriptors, bohemis, intel¡¤lectuals, artistes i personalitats, com el rei Alfons XIII, que l'han freq¨¹entat durant gaireb¨¦ noranta anys. La Rambla, 74.

Caf¨¨ del Centre

1873 ¨¦s l'any que va n¨¦ixer un petit casino al carrer Girona, 69, que amb la posterior dictadura de Primo de Rivera, es va convertir en el Caf¨¨ del Centre actual. Conserva les taules, alguns mobles originaris, i fins i tot ampolles antigues, i nom¨¦s s'ha reformat una vegada, durant la d¨¨cada dels seixanta. El seu encant nost¨¤lgic sedueix tots els clients: artistes com Ovidi Montllor, Maruja Torres o Francisco Ib¨¢?ez, pol¨ªtics com Pasqual Maragall, i estrelles com Julianne Moore i G¨¦rard Depardieu, s¨®n alguns dels noms que han passat per aquest caf¨¨ ic¨°nic. ?s un lloc idoni per als esperits bohemis, que, envoltats d'olis antics, poden prendre's un caf¨¨ o una xocolata mentre agafen un llibre dels que el caf¨¨ ofereix. Tamb¨¦ s'hi fan tert¨²lies liter¨¤ries, presentacions de llibres i actuacions musicals. A m¨¦s, el fam¨®s caf¨¨ ha estat escenari de rodatges de pel¡¤l¨ªcules (Savage Grace, amb Elena Anaya i Eddie Redmayne), programes de TV3, videoclips de cantants com Joaqu¨ªn Sabina, o un documental sobre Joan Manuel Serrat. Carrer de Girona, 69.

El nom d'aquest bar ve imposat per la zarzuela La alegr¨ªa de la huerta, de l'any 1899. Ubicat origin¨¤riament a la zona portu¨¤ria, el Caf¨¨ Bar Alegria es va traslladar al cap de pocs anys a la zona m¨¦s urbana de la ciutat. La fa?ana, juntament amb la de la farm¨¤cia del costat, est¨¤ considerada patrimoni de la ciutat, i ¨¦s que la seva est¨¨tica antiga es conserva fidelment. Les portes i finestres de fusta vella, rajoles de cer¨¤mica, les taules de marbre i fins i tot les cadires Thonet. Es tracta d'un lloc que conserva tamb¨¦ una clientela fixa que ha mantingut durant anys, i on els esmorzars i les tapes tradicionals s¨®n tamb¨¦ protagonistes. Carrer Comte Borrell, 133.

El Paraigua

El Paraigua?¨¦s una de les parades indispensables en la ruta del Modernisme a Barcelona. Fundat l'abril del 1968, el local era a principis del segle XX una botiga de paraig¨¹es i ventalls. Conservant l'est¨¨tica de la botiga, El Paraigua tamb¨¦ t¨¦ diferents objectes, alguns fins i tot del segle XIX, com una caixa registradora del 1898 o les columnes barroques i daurades que hi ha a la barra. Als vuitanta, es va fer una ampliaci¨® del local a la part de baix, on es van aprofitar les bodegues d'origen medieval d'un convent contigu. Com els altres dos caf¨¨s, El Paraigua tamb¨¦ fa la seva hist¨°ria gr¨¤cies a les an¨¨cdotes de clients fixes, que afirmen que Dal¨ª i Mir¨® eren habituals. Actualment, el local tamb¨¦ s'ha adaptat als nous corrents, fent espectacles a la part de baix de blues, jazz, rumba catalana, i els dissabtes, espectacle amb guitarra espanyola i tablao. Carrer Pas de l'Ensenyan?a, 2.

Bar Past¨ªs

Una petita part de l'esperit dels bars del port de Marsella va arribar al Raval el 1947. Els senyors Folch van fundar el Bar Past¨ªs?amb la idea de fer un t¨ªpic bar franc¨¨s, on l'est¨¨tica i les refer¨¨ncies a la cultura francesa hi estiguessin presents. Els quadres existencialistes que s'hi poden veure els va pintar el primer propietari, cames de dones amb talons al sostre, un llum que recorda els de bordell, imatges d'actrius franceses ¨Cimport¨¤ncia superior a la figura d'?dith Piaf¨C, i altres objectes antics omplen el petit espai. Als vuitanta, el nou propietari va fer una modificaci¨® afegint un petit escenari per a espectacles de m¨²sica en viu. Els dimarts hi ha tango; dimecres, cantautors; dijous, poesia, i els caps de setmana, m¨²sica m¨¦s variada. ?s habitual demanar la beguda de la casa, i feta tamb¨¦ a casa, que dona nom al bar, el past¨ªs, pr¨°pia de Marsella. Es tracta d'un aperitiu fet a partir d'an¨ªs i regal¨¨ssia. Carrer de Santa M¨°nica, 4.?