L¡¯esquerra i el progr¨¦s

Javier Fern¨¢ndez deia en el seu discurs al comit¨¨ federal del seu partit: ¡°L'exist¨¨ncia del PSOE no es justifica com un simple instrument per impedir que governi la dreta¡±. T¨¦ ra¨®, encara que la frase denota que segueix incomodant-li la decisi¨® de regalar a Rajoy la investidura. En qualsevol cas, encara es justifica menys l'exist¨¨ncia del PSOE si ¨¦s per garantir que la dreta governi eternament. I ¨¦s el que passar¨¤ si ¨¦s incapa? d'obrir-se a l¡¯esquerra. Thomas Piketty, davant el panorama desolador que ofereix el socialisme europeu, escrivia a Le Monde: ¡°?s necessari basar-se en els elements populistes m¨¦s interdependents per construir respostes precises si no es vol acabar en el replegament nacionalista i la xenof¨°bia¡±. I posava com a exemple d'aliats potencials Podem, Syriza, Sanders i Melenchon.

La crisi de la socialdemocr¨¤cia europea, per¨°, t¨¦ una envergadura tan gran que no es resol amb moviments t¨¤ctics i aliances estrat¨¨giques o amb petits canvis a la fa?ana. Els partits socialistes, si no volen donar per acabat el seu cicle (si ells desapareixen, l'esquerra seguir¨¤), necessiten una revisi¨® ideol¨°gica, que passa per repensar la idea de progr¨¦s. Amb el progr¨¦s van cr¨¦ixer i nom¨¦s associats al progr¨¦s renaixeran. Si la modernitat estava dominada per la confian?a en la ra¨® i la t¨¨cnica i la visi¨® de la hist¨°ria com un proc¨¦s de superaci¨®, en aquests temps postmoderns, amb les acceleracions d'una globalitzaci¨® descontrolada, hem vist com s'esfumaven les certeses adquirides i el futur es desdibuixava, passant de la utopia a la distopia, fermentant la nost¨¤lgia. La revoluci¨® neoliberal ha estat tan devastadora que ha provocat el desemparament i el desconcert fins a deixar la ciutadania sense expectatives. I en aquesta regressi¨®, que Trump simbolitza avui, la socialdemocr¨¤cia, que, encegada per la seva posici¨® acomodat¨ªcia de les ¨²ltimes d¨¨cades no ha anticipat la frenada, ha quedat obsoleta.

I, no obstant aix¨°, s'obre una finestra d'oportunitat per repensar el progr¨¦s. Com a concepte pol¨ªtic, ha desaparegut de l'horitz¨® per diverses raons. Jean Pisani-Ferry n¡¯assenyala unes quant: un prolongat estancament despr¨¦s de la brutal sacsejada de la crisi, que ha minat la confian?a de la gent; els riscos de la revoluci¨® digital, que creen inseguretat en les classes mitjanes, sobre les quals es basava la cohesi¨® social de les societats de postguerra; l'esbiaixada distribuci¨® de les rendes, que refor?a la idea que les pol¨ªtiques institucionals beneficien els que tenen m¨¦s, i la distribuci¨® espacial dels ciutadans, amb unes perif¨¨ries urbanes que produeixen ¨¤rees especialment deprimides en les quals el malestar es retroalimenta. Hi podr¨ªem afegir la fractura generacional, la sensaci¨® de les noves generacions que estan destinades a viure en pitjors condicions que els seus pares. La societat espanyola aporta m¨²ltiples indicis d'aquesta desconfian?a en el que pot passar. No nom¨¦s t¨¦ una de les taxes de natalitat m¨¦s baixes del m¨®n, sin¨® que ¨¦s r¨¨cord mundial en l'edat mitjana en qu¨¨ les dones tenen el primer fill: 31 anys.

La fe en el progr¨¦s va alimentar el contracte social que va fer possible l'Estat del benestar de postguerra. Als anys setanta, amb la crisi del petroli, va caure a Europa un primer tel¨® sobre el futur. L'euf¨°ria conservadora dels anys noranta va acabar bruscament amb la crisi del 2008. Estem en el moment de la contracci¨®: el replegament cap als espais propis i les receptes que col¡¤loquen els de casa primer, cosa que en un m¨®n irremeiablement interconnectat nom¨¦s pot ser font de conflictivitat, ressentiment i rebuig.

Per aix¨° el futur de l'esquerra comen?a per tornar a donar sentit al progr¨¦s. I per a aix¨° cal connectar amb la gent jove, que el PSOE va abandonar fa temps, i deixar de banda la reducci¨® economicista del progr¨¦s a creixement. L'aposta per la innovaci¨® cient¨ªfica i tecnol¨°gica no pot separar-se del canvi social, de la idea d'emancipaci¨®, dels equilibris sist¨¨mics i del benestar com a objectiu de l'acci¨® pol¨ªtica. El paper del treball est¨¤ canviant i la revoluci¨® digital i la biotecnol¨°gica ens obliguen a tornar-nos a preguntar qu¨¨ ens fa humans. L'alternativa: campi qui pugui, no hi ha l¨ªmits, condueix directament a l'autoritarisme, que a Europa est¨¤ en fase d'intens cultiu, la malenconia i la por.