Models de la Catalunya independent

Prototips successius, tantes vegades contradictoris, han il¡¤luminat la via secessionista, comen?ant pel Quebec, els pa?sos b¨¤ltics, l'ex-Iugosl¨¤via, Puerto Rico i Esc¨°cia. Ara ¨¦s Dinamarca. Dem¨¤ potser seran Singapur, Sib¨¨ria o Hawaii. L¡¯expresident de la Generalitat Artur Mas diu que desitja que Catalunya es converteixi, d¡¯aqu¨ª una generaci¨®, en la Dinamarca mediterr¨¤nia. Les raons que addueix s¨®n una obvietat: alta ocupaci¨®, salaris dignes, Estat del benestar sostenible, economia innovadora i tants altres m¨¨rits danesos. En primer lloc, queda per exposar com seria factible una Catalunya com una Dinamarca mediterr¨¤nia fora d'Espanya i de la Uni¨® Europea. En segon lloc, m¨¦s anecd¨°tic, ve a la mem¨°ria el comentari de Josep Pla quan Jordi Pujol va proposar per a Catalunya el model suec. Va dir que el problema era que a Catalunya no hi havia suecs. De vegades es fa dif¨ªcil escriure sobre aquest tema sense rec¨®rrer a la ironia perqu¨¨ ¨Cper exemple¨C als pa?sos n¨°rdics no es posa en q¨¹esti¨® l¡¯Estat de dret, ni se¡¯l supedita a les urnes il¡¤legals.

Certament, hi ha un obstacle afegit que sens dubte no se li escapa, a Artur Mas: Dinamarca ¨¦s una monarquia parlament¨¤ria. Si el que el secessionisme reivindica ¨¦s una Rep¨²blica catalana independent, perqu¨¨ es tria el regne de Dinamarca com a model? ?s un c¨¤lcul estrany, m¨¦s aviat ahist¨°ric. Ocupa el tron la reina Margarita II. En el cas catal¨¤, si es volgu¨¦s seguir el model dan¨¨s, hi ha una falta de dinasties aspirants al ceptre reial. L'¨²nica dinastia a la vista, l'encap?alada per Jordi Pujol, t¨¦ ara mateix m¨¦s car¨¤cter patrimonial en mans dels jutges que d'aspiraci¨® a la corona, encara que en altres temps va haver-hi un intent manifest que el fill fos el successor del pare. On es pot buscar un pr¨ªncep o una princesa per coronar? Potser el paradigma seria la Rurit¨¤nia d¡¯El presoner de Zenda o tal vegada la dictadura balc¨¤nica que en el film El fill de Monte Cristo acaba sent deposada per entronitzar amb alegria la gran duquessa Zona. On ser¨¤ la gran duquessa Zona de Catalunya perqu¨¨ el fill de Monte Cristo la salvi?

En la Uni¨® Europea, Dinamarca t¨¦ un estatus espec¨ªfic i no pertany a l'eurozona. Va negociar degudament la seva integraci¨® en finir el vot de De Gaulle i va quedar ratificada en refer¨¨ndum. Amb el Tractat de Maastricht, va guanyar el no i, de forma h¨¤bil i sobretot seriosa, Dinamarca va renegociar unes quantes cl¨¤usules optatives i va donar el s¨ª en un segon refer¨¨ndum. La corona segueix en circulaci¨® com a moneda nacional, i no l'euro. Sent un pa¨ªs amb sectors euroesc¨¨ptics, a Brussel¡¤les actua amb rigor i lleialtat institucional. Aix¨° ¨¦s una cosa molt diferent d'anar-se¡¯n d'Espanya, quedar fora de la Uni¨® Europea i haver d'aconseguir ser membre de les Nacions Unides per teixir la llarga seq¨¹¨¨ncia de tractats que s¨®n imprescindibles per negociar l'ingr¨¦s en una comunitat europea en la qual, d'altra banda, hi ha la possibilitat que un Estat membre exerceixi el veto a noves incorporacions.

Hi ha una pr¨¤ctica danesa per la qual qui sap si el que queda de Converg¨¨ncia est¨¤ preparat o el que ara com ara tenim com a bloc secessionista. Diu aix¨ª: Dinamarca ¨¦s un exemple de transpar¨¨ncia. Si, per exemple, conviden a alg¨² en un sopar oficial a la resid¨¨ncia de l'ambaixador dan¨¨s a Madrid, a l'entrada hi ha un llibre de signatures. No es tracta d'estampar l¡¯empremta dels honorables assistents, sin¨® una pauta de control per saber quants hi assisteixen i, per tant, justificar les despeses de l'¨¤gape. Per¨° per emular aquesta transpar¨¨ncia no fa falta independitzar-se sin¨® simplement depurar els quadres dels partits pol¨ªtics, els seus c¨¤rrecs dubtosos, els seus intermediaris i aquest m¨ªnim del 3%.

Tal vegada Artur Mas s'hagi fet mon¨¤rquic entre les xiulades al rei Felip VI al Camp Nou, per¨° en qualsevol cas, un proc¨¦s de secessi¨® liderat ¨Cprevisiblement¨C per ERC ¨¦s partidari d¡¯una altra cosa. De totes maneres, l'apel¡¤laci¨® de Mas al model dan¨¨s porta a preguntar-nos quines garanties es podrien posar en la balan?a d'un refer¨¨ndum avalant que Catalunya acabaria sent com Dinamarca. Desestimar l'argument que a Catalunya li va menys malament estar on est¨¤ que fora no serveix com a demostraci¨® que l'ocupaci¨®, l'estabilitat o els serveis p¨²blics no estarien m¨¦s ben garantits seguint al regne d'Espanya.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor