Triomf, gl¨°ria i apoteosi del mal gust

A l¡¯apartament dels Trump a Manhattan s¡¯acumulen antiguitats de bronze, portes gravades amb l¨¤mines d¡¯or, diamants encastats en baranes, columnes i capitells de marbre, ornaments rivetats amb ivori, picaportes de plata i un mobiliari de fustes nobles i perfumades amb incrustacions. ?s com si a Llu¨ªs XIV li haguessin expropiat Versalles i l¡¯haguessin enviat amb totes les seves coses a un loft de Queens. Inclosa la perruca.

Des dels finestrals que s¡¯eleven per sobre dels gratacels de Nova York, la senyora de la casa confessa que es troba molt b¨¦ a la llar muntada per Donald, i que si depengu¨¦s d¡¯ella mai baixaria al carrer. ?s una pena que no hagi conven?ut el seu marit.

La doctrina del gust ha elaborat criteris d¡¯harmonia i equilibri, un sentit de la proporci¨® que no nom¨¦s concerneix la decoraci¨® i l¡¯arquitectura. D¡¯una manera que no deixa de ser inquietant, la indagaci¨® sobre l¡¯origen dels judicis est¨¨tics ha revelat certes correspond¨¨ncies entre la consci¨¨ncia del b¨¦ i la certesa del bell, entre el pressentiment del deure moral i la influ¨¨ncia educativa de la bellesa. La proposici¨® ¨¦s amena?adora, perqu¨¨ si segons els fil¨°sofs el b¨¦ concorda amb el bell, aix¨° vol dir que el lleig ¨¦s una impetuosa manifestaci¨® del mal?

Se¡¯ns ha educat en la creen?a vertebral del bon gust: el comportament agradable pertany a un ordre superior d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia; el respecte i la consideraci¨® que es deu als altres s¨®n formes elevades d¡¯una eleg¨¤ncia que contribueix amb els seus gestos a preservar l¡¯ordre del m¨®n.

La irrupci¨® de Trump en la vida de les nacions, l¡¯aparici¨® de l¡¯energumen que crida sense pudor, que of¨¨n i amena?a qui es posa al davant, que es vana amb orgull de la seva vulgaritat, ¨¦s un esdeveniment que altera els nostres costums, destrueix els nostres millors h¨¤bits i desmenteix amb for?a les nostres il¡¤lusions. La seva vict¨°ria va m¨¦s enll¨¤ de la pol¨ªtica.

La grolleria intel¡¤lectual de Trump, la negaci¨® estrafol¨¤ria de les nostres convencions culturals, la mofa que dedica als nostres valors, exerceix un poder de seducci¨® que ni hav¨ªem imaginat. La vict¨°ria de Trump anima els seus seguidors en qualsevol lloc del m¨®n a acabar amb la inhibici¨® que els fa infeli?os. El triomf de Trump allibera les forces reprimides, aquells anhels llargament condemnats, aquests desitjos perennement insatisfets.

Trump, amb la seva fortuna, el seu serrell i el seu inconcebible atreviment, lliure de l¡¯opini¨® coercitiva de les elits socials, ¨¦s un model exemplar per a l¡¯immens sector social dels maltractats. La poblaci¨® castigada i despitada ja veu en Trump una cosa que amb prou feines hem sabut t¨¦mer: la descomunal for?a redemptora del ressentiment, l¡¯energia creativa del rancor i la promesa que la set de venjan?a reserva als qui han estat menyspreats.

Aquest pas de m¨¦s en les transformacions socials ha estat inesperada: en lloc d¡¯encoratjar l¡¯afany de just¨ªcia, la humiliaci¨® de la poblaci¨® ha generat un odi immens i irreparable.

Als nord-americans els correspon arreglar les defici¨¨ncies d¡¯un sistema electoral que permet governar al candidat menys votat, per¨° no ho tindran f¨¤cil en una societat que tan massivament ha votat contra la Seguretat Social. Aquest pertorbador enlletgiment moral expressa fidelment l¡¯avorrici¨® que senten per si mateixos els votants de Donald Trump. La m¨¦s depurada expressi¨® del mal gust, el signe d¡¯un trastorn col¡¤lectiu, el s¨ªmptoma d¡¯un frac¨¤s lamentable.