Carmena recorda el ¡°preu¡± pagat pels advocats d¡¯Atocha per la llibertat

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va retre el seu homenatge als cinc advocats laboralistes assassinats el 1977 per un comando d'extrema dreta al despatx del carrer d'Atocha, 55, en el 40¨¨ aniversari de la matan?a. L'objectiu dels assassins era dinamitar ¡ªentre altres coses¡ª el proc¨¦s de transici¨® democr¨¤tica. Per¨° el suport a les v¨ªctimes durant els dies seg¨¹ents va demostrar que, un any despr¨¦s de la mort de Franco, el desig de democr¨¤cia a Espanya ja era madur. El comprom¨ªs d'aquells cinc joves advocats "va ser la causa de la seva mort", va recordar aquest dilluns Carmena, que va assenyalar: "Es va haver de pagar un preu que no corresponia, per¨° aix¨° va permetre aconseguir la llibertat i l'esperan?a de les quals tant gaudim avui".

La nit del 24 de gener, tres persones armades van entrar i van matar cinc joves advocats afins als llavors encara il¡¤legals Partit Comunista Espanyol i el sindicat Comissiones Obreres. Dues persones m¨¦s van resultar ferides.

Per Carmena, recordar aquesta ¨¨poca es converteix en una "estampa" de Madrid durant la Transici¨®. Amb 32 anys, era una de les fundadores del bufet i la m¨¦s veterana del grup. Havia llogat amb els seus companys dos pisos al carrer d'Atocha, des d'on defensava treballadors i associacions considerades il¡¤legals.

"Aquella nit [la de la matan?a] acab¨¤vem d'arribar a l'altre despatx, al carrer d'Atocha, 49, despr¨¦s d'acomiadar-nos dels nostres companys a Atocha, 55. Ens est¨¤vem traient els abrics quan vam sentir les sirenes de la policia", va relatar l'alcaldessa. Van trucar per tel¨¨fon a la seu d'Atocha, 55, per¨° no van obtenir resposta. "Vam baixar r¨¤pidament cap al portal de l'edifici, per¨° uns ve?ns ens van advertir: 'Correu, correu, estan matant els vostres companys'. ?bviament, no hi vam anar", va recordar Carmena.

Uns minuts abans, Enrique Valdelvira Ib¨¢?ez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo P¨¦rez del Arco, Seraf¨ªn Holgado i ?ngel Rodr¨ªguez Leal havien estat assassinats per un comando d'extrema dreta, que tenia com a objectiu liquidar els advocats i amb ells l'esperan?a de democr¨¤cia de la societat espanyola. "Els assassins volien truncar les llibertats i la democr¨¤cia", va rememorar Francisca Sauquillo, germana d'una de les v¨ªctimes mortals de l'atac.

La resposta va ser exemplar. El Col¡¤legi d'Advocats ¡ªque aquest dilluns va descobrir una placa en record dels col¡¤legues assassinats¡ª va acollir els cossos de les v¨ªctimes i el dia 25 de gener una marxa va condemnar els assassinats. El "silenci" d'aquella marxa es va convertir en un s¨ªmbol de la conquesta democr¨¤tica, va explicar Alejandro Ruiz-Huerta, ¨²nic supervivent del crim i president de la fundaci¨® Advocats d'Atocha. "Va fer possible que trenqu¨¦ssim amb el bucle de la viol¨¨ncia", va sostenir, i es va mostrar esperan?at que la placa col¡¤locada "recordi que nosaltres [els advocats d'Atocha] treballem per a la just¨ªcia, la llibertat, la pau i la democr¨¤cia".