La bellesa de la quietud

El so m¨¦s bonic despr¨¦s del silenci, podr¨ªem dir parafrasejant el concepte que va definir els enregistraments del segell ECM. Aquesta vegada seria ¨²til per ser aplicat a la m¨²sica de Lambchop, el grup que va obrir amb el seu brillant¨ªssim concert el Festival de Guitarra a la sala Barts. Kurt Wagner, l¨ªder del grup, la seva veu, ¨¤nima i compositor, aquest home amb aspecte de granger de l¡¯Oest Mitj¨¤ que amaga rere una camisa de quadres i una gorra fins a les ulleres una sensibilitat oce¨¤nica, va encap?alar una delicad¨ªssima actuaci¨® amb el seu trio d'acompanyament, una succinta banda que va situar la m¨²sica en un terreny en qu¨¨ la pausa i el mat¨ªs regnen, aliens al tr¨¤fec de la busca dels segons. ?s antiga en aquest sentit la m¨²sica de Lambchop, ja que creix al marge del rellotge, transmetent una quietud i assossec bals¨¤mics. Dues hores de temps susp¨¨s.

En el seu ¨²ltim i preci¨®s treball, Flotus, Wagner ha embolcallat la seva veu amb la joguina de moda de la m¨²sica actual, els sintetitzadors de veu, i el seu concert va estar pautat per aquestes mutacions. Tot i aix¨°, per¨°, no canvia res de Lambchop, un grup amb un vocalista que m¨¦s que cantar sembla que parla, i que atorga a les seves peces durades generoses que amplien el temps perqu¨¨ la hist¨°ria flueixi lenta, sense enrenou, aliena al temps. La gespa creix sota la nostra mirada. Aquest cantar propi d'un rondallaire, o d'un avi que coneix el pes de cada paraula, de cada gest, del to en qu¨¨ mussita, es mant¨¦ en un disc en qu¨¨ l'electr¨°nica humanitza de manera insospitadament convencional la m¨²sica ¨Cl'electr¨°nica sempre ¨¦s humana, tant com la pr¨°pia ¨¤nima¨C, aportant-li calor i assossec. I sobre l'escenari no va ser diferent, va ser, si ¨¦s possible, encara m¨¦s bonic.

I nom¨¦s van fer falta un baixista delicad¨ªssim, la m¨²sica de Lambchop ¨¦s una m¨²sica de baix mel¨°dic, suport de les paraules, un bateria que matisava el ritme com si es tract¨¦s d'un murmuri i un teclista que posava el ganxo minimalista d'un acord inspirat, en moltes ocasions detall que fa brillar la lletania que Wagner explica en forma de can?¨®. Res m¨¦s, per desplegar una instrumentaci¨® encaixada com peces de marqueteria o delicades filigranes d'orfebre perfilades amb programacions que eren com la decoraci¨® que corona una recepta. Amb Flotus i les seves troballes fent-se mestresses del repertori, el concert va permetre oblidar durant dues hores que la vida s'ha convertit en una cursa en qu¨¨ no sembla importar arribar, sin¨® seguir corrent sota l'angoixa. La m¨²sica de Lambchop ¨¦s just el contrari, descobrir la bellesa que hi ha en cada pas.