Barcelona en gris

La literatura dram¨¤tica catalana no ha estat gaire propensa a sondejar el temps infaust de la dictadura franquista. Tot i ser un per¨ªode tan ple de conflictes i de tensions, tan apte per esdevenir mat¨¨ria teatral, els dramaturgs han tendit a no allunyar-se de la zona de confort. Tret d¡¯algunes excepcions, el franquisme no ha inspirat textos teatrals capa?os d¡¯il¡¤luminar cr¨ªticament les barrabassades de la historiografia pror¨¨gim o del revisionisme hist¨°ric. Ni de denunciar la impunitat intacta dels victimaris i donar veu als ven?uts, represaliats, torturats o assassinats.

VICT?RIA

Pau Mir¨®

Arola

184 p¨¤gs. 12 euros

Vict¨°ria, de Pau Mir¨®, estrenada la temporada passada al Teatre Nacional de Catalunya, situa l¡¯acci¨® a Barcelona el 1951, en ple franquisme. Vict¨°ria, la v¨ªdua d¡¯un barber del Districte Cinqu¨¨, lluita per mantenir el negoci en un medi hostil. Des de la ignor¨¤ncia i la poruguesa inicials, gradualment, la protagonista descobreix la part fosca del marit ¡ªconfident de la policia i faldiller¡ª i el m¨®n miserable i pervers en qu¨¨ viu, dominat per l¡¯amn¨¨sia, les pen¨²ries, les suspic¨¤cies, les aparences, la delaci¨®, la repressi¨®, les prohibicions i la por.

La resta dels personatges oscil¡¤len entre els vencedors i els ven?uts en una societat depredadora i vertical que reprimeix qualsevol dissid¨¨ncia. Hi pren un relleu important el Mestre, conf¨¦s republic¨¤ i catalanista, que es nega a col¡¤laborar amb el franquisme, i, m¨¦s secund¨¤riament, els qui pateixen la humiliaci¨® quotidiana i estan atrapats pels mecanismes de submissi¨® del r¨¨gim (un simpatitzant de la CNT i una excantant de music hall). Amb un plus de suspens, la Noia, vinguda de Fran?a, introdueix la dimensi¨® hist¨°rica de la repressi¨® pol¨ªtica del franquisme i dels camps de concentraci¨® nazis.

La relaci¨® sentimental entre Vict¨°ria i el Mestre, dos perdedors, ¨¦s la que dona m¨¦s joc ideol¨°gic a la pe?a i la que serveix d¡¯esper¨® decisiu per al desvetllament de l¡¯esveradissa hero?na. Tots dos personatges es converteixen en els resistents abatuts que, sense gaires escarafalls, no es resignen a acceptar l¡¯alienaci¨® i, al final, preserven el testimoni de la ignom¨ªnia. En el pol antag¨°nic, el Falangista, enamorat tamb¨¦ de Vict¨°ria, es presenta com un desvergonyit par¨¤sit aprofitat, un bur¨°crata delator del r¨¨gim, un dels subalterns de la repressi¨®.

Vict¨°ria ofereix una p¨¤tina m¨¦s aviat difusa del temps de la Barcelona en gris de la postguerra en qu¨¨ s¡¯ambienta: la vaga dels tramvies del 1951, la fal¡¤lera per la boxa, l¡¯¨¨xit dels c¨°mics franquistes, els intercanvis del mercat negre i l¡¯estraperlo, el paper galvanitzador del Bar?a, els su?cidis per desesperaci¨®, la iniciaci¨® sexual amb les prostitutes del Xino, les cont¨ªnues apagades de llum, les delacions abjectes¡­

Mir¨® ha optat per una faula que reincideix en alguns dels llocs comuns i els estereotips ic¨°nics de la postguerra franquista. S¡¯acosta perillosament, a estones, a l¡¯imaginari edulcorat dels serials televisius d¡¯¨¨poca, perpetradors d¡¯un descarat revisionisme hist¨°ric a c¨°pia de melodrama i de recursos fulletonescos. Si el registre naturalista remet a la seva espl¨¨ndida Plou a Barcelona, la hist¨°ria de Vict¨°ria esdev¨¦, en el fons, m¨¦s inn¨°cua i tova, de tan pol¨ªticament correcta. Aix¨ª i tot, en les darreres escenes aflora amb un punt d¡¯¨¨pica la c¨¤rrega ideol¨°gica progressista del text, vinculada a la t¨¨nue presa de consci¨¨ncia de l¡¯hero?na.