L¡¯est¨¨tica del perdedor

Molts amics seus, tots els seus amants, un gos, un ruc o una gavina morta, el corrent del riu Hudson, els suburbis ru?nosos i deprimits de Manhattan, una drag-queen maquillada amb exc¨¦s a punt per sortir a escena o despr¨¦s de la seva actuaci¨®, personatges an¨°nims del seu entorn que mostren, sense rubor, els seus cossos nus, fins i tot en plena erecci¨®, o el mateix fot¨°graf que salta, saluda el militar o mira simplement la c¨¤mera. Totes les imatges del nord-americ¨¤ Peter Hujar (1934-1987) estan tractades per igual; com si fossin retrats dels personatges, ¨¦ssers vius i els elements naturals m¨¦s nobles de l¡¯univers. Les seves imatges, totes en blanc i negre, s¨®n serenes i ¨ªntimes, dignifiquen els seus protagonistes i transformen el moment ef¨ªmer que capta una fotografia en una cosa eterna. S¨®n, malgrat que hi ha personatges coneguts com els escriptors amics Susan Sontag i William S. Burroughs, dues de les seves imatges m¨¦s conegudes, fotografies del m¨®n i univers marginal en el qual es movia Hujar, que va fer de la fotografia m¨¦s que una professi¨®, una manera de mirar el m¨®n.

L¡¯exposici¨® ¡°Peter Hujar: a la velocitat de la vida¡±, mostra 160 de les seves fotografies, en la retrospectiva m¨¦s gran sobre aquest artista nord-americ¨¤ realitzada fins ara. Aquesta exposici¨®, comissariada per Joel Smith, director del departament de fotografia de la Morgan Library & Museum de Nova York, centre que presta la majoria de les imatges (tamb¨¦ n¡¯hi ha de nou col¡¤leccionistes m¨¦s) es pot veure a la seu barcelonina de la Fundaci¨® Mapfre fins al 30 d¡¯abril. Despr¨¦s viatjar¨¤ a Nova York, a la seu de la Morgan Library.

¡°Hujar mirava sempre de tu a tu¡±, ha explicat Smith. Tamb¨¦, que passava dies sencers fins que aconseguia el que volia. ¡°De vegades, utilitzava fins a 20 rodets fins que captava el comportament natural de persones o animals¡±. Per aix¨°, les seves imatges destil¡¤len complot amb el retratat i una gran intimitat. A l¡¯excel¡¤lent cat¨¤leg que acompanya l¡¯exposici¨® se¡¯l veu, c¨¤mera en m¨¤, parlant amb un gos, amb els seus protagonistes preferits, intentant, potser, que adoptessin la posici¨® o el gest desitjat. ¡°Des de la rebel¡¤li¨® gai fins a l¡¯¨¨poca de la sida, va ser el retratista que amb m¨¦s fidelitat va captar l¡¯escena novaiorquesa, a m¨¦s de tot el que era alternatiu i trash de l¡¯East Village, el barri novaiorqu¨¨s on va viure¡±, va explicar l¡¯expert, que va avisar que l¡¯exposici¨® no est¨¤ organitzada cronol¨°gicament, malgrat que recorre les imatges d¡¯Hujar des del 1950 fins als seus ¨²ltims treballs realitzats poc abans de morir v¨ªctima de la sida, el 1987.

En efecte. Smith ha respectat la voluntat d¡¯Hujar d¡¯impactar i sorprendre l¡¯espectador reunint escenes, personatges i tem¨¤tiques que res tenen a veure, aparentment, les unes amb les altres, en una esp¨¨cie de constel¡¤lacions d¡¯imatges. En un grup de sis, els retratats cobreixen la cara amb un vel, una malla met¨¤l¡¤lica, s¡¯amaguen darrere d¡¯una cortina o de la seva pr¨°pia cabellera. En un altre, la posici¨® de dos ballarins nus, un gos assegut o el perfil d¡¯un volc¨¤ marquen una evident diagonal de tota la composici¨® donant-li unitat. Un altre dels trets del treball d¡¯Hujar, segons Smith, ¨¦s la falta de vergonya, realitzant retrats de cossos i rostres totalment desinhibits; com en les imatges d¡¯homes (el mateix Hujar) i dones que mostren el seu sexe de forma expl¨ªcita i sense cap timidesa. El tercer, la singularitat: ¡°Li interessava entendre el personatge com a ¨²nic i original, no com a part d¡¯un tot¡±.

Hujar, despr¨¦s de les seves primeres incursions al m¨®n de la moda, no va gaudir de l¡¯¨¨xit comercial que van tenir altres fot¨°grafs contemporanis com Robert Mapplethorpe ¡°a qui Hujar menyspreava per arribista, per controlar els galeristes i per notorietat immerescuda¡±, ha explicat Smith. Tan sols va publicar un llibre en vida; el 1976 Retratos de vida y muerte, per¨° la seva fama escassa el va alliberar per explotar altres facetes de la fotografia. ¡°Es plantejava reptes per veure si els superava¡±, com retratar persones cobertes per vels, captar el millor de la persona retratada tombada, en una posici¨® inc¨°moda o realitzar retrats dobles per veure la individualitat i, alhora, la interacci¨® entre els protagonistes i la c¨¤mera. En l¡¯exposici¨®, formada per fotografies originals vintage en format gaireb¨¦ quadrat que va copiar l¡¯artista, hi ha un bon nombre d¡¯exemples de tot aix¨°.