Mem¨°ria

Fidel Uriarte va morir a final del mes passat, amb 71 anys, despr¨¦s de confirmar en un ¨²ltim acte que no hi ha p¨¤tria m¨¦s profunda que la inf¨¤ncia, com va escriure Santiago Segurola en la necrol¨°gica de l'exquisit migcampista de l¡¯Athletic, pitxitxi de la Lliga en la temporada 1967-1968. Feia mesos que ja no es comunicava amb els seus familiars, ni els distingia, quan un dels seus nebots es va posar a jugar davant seu i de la seva dona, Bego?a. La pilota va arribar a les mans d¡¯Uriarte i va comen?ar a fer tocs amb el cap com quan rematava a San Mam¨¦s. La not¨ªcia va causar sensaci¨® a l'entorn de l'idolatrat jugador de l¡¯Athletic.

L'¨²ltima vegada que vaig veure una ll¨¤grima de deb¨° en la cara d'un futbolista va ser l'agost del 2002 a Budapest. Algunes de les celebritats del Madrid van acudir a l'homenatge de Pancho Puskas. Ni Marquinhos ni Santamar¨ªa van aconseguir, no obstant aix¨°, que Ca?oncito Pum, com se¡¯l coneixia a Chamart¨ªn, els fes cas, absent com estava, lliurat a un infermer, hospitalitzat des de feia temps, fins que se li va apropar Di St¨¦fano. A Puskas se li va il¡¤luminar la cara, va semblar que plorava i es va retirar amb els seus peus petits, com si fos un nad¨®, obrint i tancant els punys, com dient hola i ad¨¦u: "Agafa¡¯m, Alfredo".

Puskas tenia amb 75 anys una esclerosi cerebral i Uriarte era v¨ªctima de l¡¯alzheimer, la mateixa malaltia que va deixar fora de joc Juanito Segarra, el gran capit¨¤ del Bar?a, el mateix que en companyia de Rodri va jugar amb el Perafita a la festa major del 1969 per disputar un amist¨®s contra el Pradenc. No li vaig poder preguntar mai per qu¨¨ va deixar l'equip del meu poble a la mitja part amb 2-0 i va permetre la vict¨°ria per 2-5 dels ve?ns de Prats de Llu?an¨¨s, capitanejats pel periquito Baget. Segarra ens va ajudar a molts en els inicis period¨ªstics quan li deman¨¤vem que ens expliqu¨¦s hist¨°ries del Bar?a.

El futbol es transmetia en aquells temps per tradici¨® oral, i dif¨ªcilment hi havia cap font m¨¦s bona que els exjugadors, per m¨¦s que quan se n'ajuntaven dos per rememorar el mateix partit, tots dos el recordaven de manera diferent, sense necessitat que fossin d'equips rivals, del Madrid o del Bar?a. Encara que la paraula de l'un contrastava amb la certesa de l'altre, de manera que les mitges veritats es barrejaven amb mitges mentides, es va aconseguir construir una cr¨°nica de cada causa futbol¨ªstica, avui actualitzada pels millors historiadors i per periodistes com Alfredo Rela?o a les p¨¤gines dels dilluns a EL PA?S.

El diari Levante-EMV va reunir l'octubre del 2015 Guillot, Vilar, Adorno, Pablo Rodr¨ªguez, Sempere i Giner, hist¨°ria viva del Val¨¨ncia, al Centre de Dia de Benicalap de l¡¯Associaci¨® de Familiars de Malalts d¡¯Alzheimer de Val¨¨ncia. El reportatge de Vicent Chilet Torrent, Goles contra el olvido, descriu molt b¨¦ com van reaccionar els pacients despr¨¦s de recon¨¨ixer els exfutbolistes de Mestalla. ¡°El Val¨¨ncia representa il¡¤lusi¨®, ganes de viure i for?a moral¡±, va expressar euf¨°ric Pascual Carrascosa. ¡°Els records que em porten a la meva inf¨¤ncia ¨¦s el m¨¦s bonic que puc tenir. La meva il¡¤lusi¨® ¨¦s el Val¨¨ncia¡±.

Un estudi de la Fundaci¨® Salut i Envelliment de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, promogut per la Federaci¨® Espanyola d¡¯Associacions de Futbolistes Veterans, amb el suport d¡¯un informe de la Universitat de Glasgow, va certificar que parlar de futbol anima les persones amb alzheimer, deterioraci¨® cognitiva i dem¨¨ncia senil, perqu¨¨ estimula la seva mem¨°ria, atenci¨® i estat d'¨¤nim, evoca sentiments, i ajuda a mantenir la il¡¤lusi¨® de ser feli? al mateix temps que repercuteix en la qualitat de vida i fins i tot en l'humor, com es va constatar a Benicalap.

Avui les 58 associacions que integren la federaci¨® de veterans presidida per Juan Mari Zorriqueta organitzen diversos tallers. I, a la iniciativa, s¡¯hi va sumar tamb¨¦ la revista L¨ªbero, amb el projecte Futbol vs. Alzheimer. Hi ha qui argumenta que fins i tot s'arribar¨¤ a alentir la deterioraci¨® de la malaltia, el que s¨ª que ¨¦s evident ¨¦s que la ter¨¤pia augmenta l'autoestima i combat l'ansietat i la depressi¨®: ¡°Es pot perdre la mem¨°ria, per¨° no la passi¨®¡±. El que passa ¨¦s que alguns perden la mem¨°ria i d¡¯altres obliden la mem¨°ria, com si fos prescindible en el m¨®n de Google.

La ter¨¤pia els va b¨¦ als malalts d¡¯alzheimer, i exercitar la mem¨°ria hauria de ser tamb¨¦ un h¨¤bit pels que tenen bona salut i tamb¨¦ per als que entenen que no necessiten recordar a fi de no ser v¨ªctimes del passat, una t¨¤ctica que acostuma a funcionar tamb¨¦ en casos de persones pragm¨¤tiques i/o desmemoriades, vinculades al futbol i al Bar?a o no. La conversa i la lectura, la pausa i la reflexi¨®, la paraula i especialment el gest, haurien d'alternar-se amb la imatge, que avui dia s'utilitza sovint per explicar el que no es veu o el que s'intueix, especialment en el futbol i en la dura dial¨¨ctica Bar?a-Madrid.

Jos¨¦ F¨¦lix Pons assegurava que abans de transmetre un partit de futbol, tasca per a la qual es va entrenar durant un any en un estudi de Radio Nacional, llegia poesia, i com a prova recitava amb els ulls tancats l¡¯Oda a Platko cada vegada que l'hi demanava Pere Escobar a Ona Catalana. Els periodistes estem cada vegada m¨¦s incomunicats en l'era de la comunicaci¨®, ens menyspreen tant els clubs com els futbolistes i ens deixen els lectors, cansats de la nostra xerrameca, de manera que s'imposen solucions convencionals com la de recuperar el relat d¡¯Uriarte, Puskas i Segarra.

En temps de postveritat, evocar l'emoci¨® a partir dels exfutbolistes sembla una pr¨¤ctica period¨ªstica saludable, o almenys, m¨¦s reconfortant que interpretar els silencis de Messi. Ara mateix em maleeixo per no haver pogut preguntar a Segarra perqu¨¨ ens va deixar a la meitat d'aquell partit de festa major a Perafita. El dia que vaig voler, ja era massa tard perqu¨¨ llavors, com diu el t¨ªtol de la pel¡¤l¨ªcula de Mercero, em va respondre: ¡°I tu, qui ets?¡±.