Crims entre gel i elfs

Curiosos, aquests islandesos: amb prou feines en s¨®n uns 350.000 (vindria a ser com els habitants de la C¨°rdova espanyola) i tenen una mitjana baix¨ªssima de crims per any, 1,8; en canvi, s¨®n dels millors escrivint novel¡¤les negrocriminals. I el cap de cartell, sens dubte, ¨¦s?Arnaldur Indridason, ell mateix un paradigma f¨ªsic (alt, corpulent, blanc de pell) i psicol¨°gic (fraseologia curta, agradable per¨° seri¨®s, aparen?a distant) de la ciutadania del seu pa¨ªs, que ahir dimarts, parlant d'assassinats i clima extrem, passant per l'exist¨¨ncia o no d'elfos, va ser l'estrella de la segona jornada del festival de novel¡¤la polic¨ªaca BCNegra.

Indridason (Reykjav¨ªk, 1961) ha publicat llibre aquests dies a Espanya, Bett??(RBA), que ¨¦s una mica com un?El carter sempre truca dues vegades molt sui generis, amb una femme fatale al capdavant, i que va escriure el 2003 ¡°com a par¨¨ntesi¡± de la s¨¨rie del seu comissari Erlendur Sveinsson. No ¨¦s estrany que el pare prengui dist¨¤ncia amb la criatura si se la coneix: el seu nom significa ¡°estranger¡± i va arrossegant per la vida diverses culpes: un germ¨¤ mort despr¨¦s de perdre's durant una tempesta en l'¨¤rid paratge de l'illa, un divorci, una filla toxic¨°mana, un fill alcoh¨°lic... ¡°Amb Bett??volia provar els aires del negre nord-americ¨¤ tipus Chandler o Cain, un punt narratiu afrancesat... Seria capa? de fer-ho? I podria aplicar-ho a la realitat islandesa?¡±, es va preguntar davant de les prop de 300 persones que omplien l'auditori del Conservatori del Liceu, en la que potser va ser la seva intervenci¨® m¨¦s llarga.

L'autor de La dona de verd assenyala?que les dones ¡°sempre estan presents en les meves obres, m'obsessionen, tot i que intento no donar-los un tracte diferent dels homes¡± i que aquesta novel¡¤la va sorgir, com totes les de l'autor, a partir d'una idea primig¨¨nia amb la qual es posa a escriure i que despr¨¦s ¡°no s¨¦ mai com acabar¨¤: m'assec a l'ordinador i comen?o i llavors les petites idees es posen en funcionament i van encaixant i m'autosorprenc¡±.

No obstant aix¨°, a?Bett??hi ha esquin?alls de pell reconeixibles pels fidels lectors d'un autor que ha venut m¨¦s de 10 milions d'exemplars i s'ha tradu?t a gaireb¨¦ 40 lleng¨¹es. ¡°En el fons, ¨¦s una novel¡¤la sobre una confian?a trencada i l'efecte devastador que aix¨° sempre produeix en una persona; i tamb¨¦ hi apareix l'autoengany: el m¨¦s dif¨ªcil a la vida ¨¦s mirar-se a un mateix i acceptar-se amb els errors... o aix¨° deia el meu professor de Filosofia¡±. Tot un savi...

No apareix a?Bett??un dels personatges preferits d'Indridason, el clima ¡ª¡°com pot no afectar-te tenir nom¨¦s quatre hores al dia de llum solar? Aix¨° explica el car¨¤cter dels meus personatges¡±¡ª, per¨° s¨ª el pes del temps i del passat ¡ª¡°en menys de 50 anys hem passat d'una societat rural molt pobra a una de les m¨¦s modernes; aqu¨ª s'ha quedat molta gent enrere; encara avui mitja Isl¨¤ndia no s'ha habituat als canvis despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial¡±. Potser per aix¨° treballa en una trilogia sobre la Isl¨¤ndia ocupada pels anglesos i els nord-americans durant aquell conflicte, amb un policia de l'ex¨¨rcit invasor que ha de treballar amb un de local.

Indridason admet algunes coses xocants, com que el Govern island¨¨s ajuda amb pagues extraordin¨¤ries els escriptors en un pa¨ªs on prop del 10% acabar¨¤ fent almenys un llibre en la seva vida i que el departament de carreteres, quan asfaltant cal?ades es troba una gran pedra, pregunta als del poble que hi ha m¨¦s a prop si saben si all¨¤ hi viu algun elf: ¡°Si ¨¦s aix¨ª, la dipositen amb molta cura molt a prop d'on era¡±. Les llegendes i sagues vikingues han deixat empremta, admet. Per¨° ell, per descansar, llegeix poesia, mai novel¡¤la negra: ¡°Per construir alguna frase moltes vegades he necessitat tot un dia¡±, diu qui es mostra preocupat per l'island¨¨s davant del ¡°bombardeig de l'angl¨¨s: han pronosticat que perdrem l'idioma d'aqu¨ª a uns 100 anys¡±. Nom¨¦s en saber que a tot Espanya els organitzadors no havien trobat cap traductor simultani d'island¨¨s va accedir a fer servir l'angl¨¨s.

L'iceberg Indridason nom¨¦s va donar s¨ªmptomes de desgla? quan Jos¨¦ Luis, una de les 50 persones que al final van anar a demanar-li un aut¨°graf, li va demanar que l'hi dediqu¨¦s en island¨¨s; i quan va admetre per qu¨¨ es quedar¨¤ a Barcelona fins dissabte: ¡°Per veure jugar el Bar?a, ¨¦s clar!¡±. Curiosos, aquests islandesos.