Postveritats i exageracions de l¡¯independentisme

L'exsenador d'ERC Santiago Vidal va explicar en quatre confer¨¨ncies de finals del 2016 presumptes preparatius que feia la Generalitat per a la independ¨¨ncia. EL PA?S va revelar algunes de les seves sorprenents declaracions: el Govern ja tenia les dades fiscals dels ciutadans "i no dir¨¦ com s'han aconseguit perqu¨¨ les hem aconseguit d'una manera absolutament il¡¤legal", es tenien llistes de jutges fidels i oposats al proc¨¦s, i la promesa d'un salari m¨ªnim de 1.000 euros per a tots. La Generalitat va negar les frases de Vidal i va dir que eren nom¨¦s "opinions".

El context de les afirmacions de Santiago Vidal ¡ªxerrades a diferents ciutats catalanes¡ª ha estat un canal com¨² de conformaci¨® de l'opini¨® p¨²blica en els ¨²ltims anys. L¨ªders d'opini¨® han utilitzat aquests f¨°rums per difondre a vegades exageracions o mitges veritats. Les opinions s¨®n all¨¤ m¨¦s lliures perqu¨¨ les paraules queden en una sala petita. Per¨° YouTube ha fet que la sensaci¨® d'intimitat desaparegui. Una vegada el v¨ªdeo es penja al web, les confer¨¨ncies tenen m¨¦s audi¨¨ncia.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ¨¦s l'associaci¨® m¨¦s destacada a l'hora de muntar xerrades: t¨¦ 584 seus locals que organitzen trobades freq¨¹ents amb l'objectiu d'animar els afiliats. ?mnium, o els mateixos partits pol¨ªtics, tamb¨¦ en s¨®n organitzadors habituals.

En el cas de l'ANC, les territorials s¨®n sobiranes. No hi ha cap filtre que els impedeixi portar conferenciants. Segons fonts de l'associaci¨®, nom¨¦s hi ha hagut una petici¨® de veto des de la central. Va ser precisament amb Santiago Vidal i recomanaven que no el convidessin a m¨¦s actes des de fa uns mesos. Fins al cas de Vidal, des de l'ANC, tot el que feien per filtrar era enviar una carta dient que un conferenciant estava m¨¦s disposat o estava cremat i que el deixessin descansar. Cada seu fa el que vol.

Aquesta llibertat provoca declaracions sorprenents, fins i tot noticiables. El 7 d'octubre del 2016, a Bellaterra, el director del digital Vilaweb, Vicent Partal, va fer una xerrada per a l'ANC local. All¨¤ va dir que "la major part de la vida quotidiana dels catalans ja la controla la Generalitat i nom¨¦s es necessita un plus, un percentatge petit" per a la independ¨¨ncia. L'opini¨® de Partal seria menys valuosa si no fos perqu¨¨, segons va dir, li han ensenyat "coses que no serien tan confidencials com m¨¦s aviat discretes". I que li van confirmar que "tot estar¨¤ preparat [per a la independ¨¨ncia] al juny" i a m¨¦s "no far¨¤ falta que ning¨² faci res". Cap catal¨¤ haur¨¤ de fer "res ins¨°lit" perqu¨¨ ser¨¤ "molt normal, molt tranquil", va dir Partal.

Despr¨¦s d'aquestes frases, una assistent va preguntar a Partal si realment era aix¨ª, si realment podia mirar-se amb una amiga i sospirar. Partal va contestar que s¨ª i va passar a explicar detalls d'assumptes en elaboraci¨®: l'Institut Cartogr¨¤fic est¨¤ delimitant la frontera amb Espanya, s'ha nomenat ja un encarregat per a un Laboratori de Proves Animals perqu¨¨ un organisme aix¨ª ¨¦s necessari per entrar a la Uni¨® Europea. "Aix¨° ¨¦s un gran puzle en el qual has d'anar movent totes les peces perqu¨¨ encaixin el dia que toqui sense que l'Estat tingui tot el dibuix", va afegir. Ning¨² s'assabentar¨¤ de res fins que arribi el dia exacte, segons Partal: "Ens la jugarem en dos dies. Si declarem la independ¨¨ncia i, l'endem¨¤, Espanya segueix manant, haurem fet el rid¨ªcul". Per evitar-ho, "quan toqui, tots els regidors, policies, directors d'empreses p¨²bliques rebran un protocol que els dir¨¤ qu¨¨ hauran de fer aquell mat¨ª". La nit de la independ¨¨ncia hi haur¨¤ milers de persones llegint el dossier que els canviar¨¤ la vida.

Miquel Sellar¨¨s, fundador de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya i antic director general de Seguretat Ciutadana, en una confer¨¨ncia al barri de Gr¨¤cia (Barcelona) el 25 d'octubre del 2016, era menys optimista sobre el proc¨¦s de la independ¨¨ncia: "Ens enfrontem a un Estat. Arribar¨¤ un moment en qu¨¨ [la desobedi¨¨ncia civil] ser¨¤ normal. I si s¨®n tan rucs, que els fiquin a la pres¨®. Ens volen portar a la pres¨®? Que ens hi portin, 500 persones a la pres¨®!", celebrava. A Sellar¨¨s el preocupen els tentacles de l'Estat: "Des de Fort Apache [la delegaci¨® del Govern central a Catalunya] ordenen el que els dona la gana als Mossos", va dir. O donava per fet que "l'Estat infiltra gent d'extrema dreta dins dels Mossos".

Sellar¨¨s creia tamb¨¦ que l'establishment espanyol sempre s'oposaria a la independ¨¨ncia: "A Madrid s'ha fet ara un informe genial que espero que els de Podem publiquin", va dir. "?s una base de dades amb tots els noms i cognoms del franquisme, i despr¨¦s de Ciutadans i del PP: s¨®n els mateixos", va afegir.

En el circuit de petites xerrades, es donen de vegades opinions dif¨ªcils de trobar en altres f¨°rums. Mireia Mata, nova directora general d'Igualtat de la Generalitat, va dir en un acte a Cabrils l'octubre del 2016 que la seva inf¨¤ncia i joventut a la Catalunya espanyola havia estat terror¨ªfica: "Hem crescut tutelats, dirigits, envoltats i reprimits per un sistema estatal sota un imperi colonial, despr¨¦s real, i ara auton¨°mic, basat en la repressi¨® i en la desigualtat i a molts els han aconseguit dominar la ment de manera que sembli natural la repressi¨®, la injust¨ªcia com un mal div¨ª". El problema era, segons Mata, tamb¨¦ cultural: "Vivim en un Estat amb la cultura espanyola dels murris, la literatura espanyola ¨¦s l'¨²nica que ha creat la bestiola, la que fastigueja, el Lazarillo de Tormes".