La concentraci¨® sobiranista a favor de Mas indigna els jutges

El 6 de febrer?tindr¨¤ lloc al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya la primera sessi¨® del judici a Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® en el 9-N, la consulta independentista que es va celebrar el 2014 malgrat estar suspesa pel Constitucional. Com ha passat en altres ocasions en les quals alts c¨¤rrecs de la Generalitat han estat citats davant d'un tribunal, les entitats independentistes estan convocant per a aquest dia una concentraci¨® de suport als acusats. "El 6-F ens jutgen a tots" ¨¦s el lema de la manifestaci¨® convocada a les portes dels jutjats.

M¨¢s informaci¨®n

El TSJC processa a Artur Mas per desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨®

El TSJC jutjar¨¤ Mas el 6 de febrer per la consulta del 9-N

Un manifest de juristes catalans exigeix respecte a l¡¯Estat de dret

La iniciativa causa rebuig en dues de les tres associacions judicials: l'Associaci¨® Professional de la Magistratura (APM) i la Francisco de Vitoria, que la consideren un intent d'influir en la feina dels jutges. Jutges per la Democr¨¤cia, que reuneix al sector progressista de la carrera, ha acordat no pronunciar-se sobre aquest assumpte, segons va assenyalar ahir el seu portaveu, Ignacio Gonz¨¢lez.

L'APM, de tend¨¨ncia conservadora, denuncia el que considera una "intenci¨® d'inger¨¨ncia" en la tasca del tribunal. "Es pot donar suport a un acusat. La llibertat d'expressi¨® protegeix que qualsevol persona es pronunci? en defensa d'una altra que est¨¤ protegida per la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia. El que no ¨¦s presentable ¨¦s que aquest suport tingui una intenci¨® d'inger¨¨ncia i no diguem d'intimidaci¨®", assenyala Celso Rodr¨ªguez, portaveu d'aquesta associaci¨®.

Rodr¨ªguez admet que ¨¦s dif¨ªcil concretar la l¨ªnia que separa el "suport" acceptable de la "pressi¨®" censurable, per¨° creu que la intenci¨® dels convocants t¨¦ m¨¦s de la segona. En la mateixa l¨ªnia s'expressa l'Associaci¨® Francisco de Vitoria, que assenyala directament Artur Mas com a instigador de la concentraci¨®. "Resulta desencoratjador, innecessari i fins i tot injust que la tasca di¨¤ria es vegi enfosquida per mobilitzacions fomentades per qui no es resigna a ser un ciutad¨¤ m¨¦s que, com qualsevol, ha de quedar subjecte a l'acci¨® leg¨ªtima i necess¨¤ria dels tribunals", assenyala en un comunicat aquesta associaci¨®, que vaticina que el dilluns es produir¨¤ un "tumult innecessari" a les portes del tribunal, "a manera d'escrache institucional".

Respecte a l'Estat de dret

Un grup de juristes catalans va presentar dijous a Barcelona un manifest en qu¨¨ exigeixen respecte per l'Estat de dret, les resolucions judicials i la llarga tradici¨® jur¨ªdica d'aquesta comunitat. ?s la primera iniciativa rigorosa d'aquest tipus feta pel m¨®n acad¨¨mic que q¨¹estiona la legalitat del proc¨¦s sobiranista catal¨¤ i la possible unilateralitat per resoldre la situaci¨® pol¨ªtica actual.

Sota el t¨ªtol El Dret, al servei de les llibertats, els impulsors del manifest asseguren que no depenen de cap partit i que representen sensibilitats jur¨ªdiques molt diferents. Entre els primers 30 signants del manifest figuren Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Javier B¨¦jar, expresident de l'Audi¨¨ncia de Barcelona, i Pere Llu¨ªs Huguet, expresident del Consell de l'Advocacia Catalana.

Tamb¨¦ subscriuen el manifest catedr¨¤tics de Dret tan reconeguts com Juan Ram¨®n Capella, Pau Salvador Coderch o Santiago Ripol, aix¨ª com l'exdiputat i exdelegat del Govern de la Generalitat a Madrid Jordi Casas.

"No hi ha aut¨¨ntica democr¨¤cia fora de l'Estat de dret i de l'imperi de la llei", comen?a dient el manifest, en el qual tamb¨¦ s'admet que el marc jur¨ªdic pot "evolucionar pac¨ªficament", per¨° sempre dins de les vies previstes. El text expressa la seva preocupaci¨® perqu¨¨ en els ¨²ltims temps s'han estat emprant a Catalunya "termes i conceptes jur¨ªdics sense el m¨ªnim rigor exigible".

Els signants del manifest recalquen que "no ¨¦s mai una opci¨® l¨ªcita ni leg¨ªtima" el menyspreu de les decisions dels tribunals, "ja sigui mitjan?ant les seves resolucions de car¨¤cter jurisdiccional com a trav¨¦s d'aquelles emanades" del Tribunal Constitucional. "Aix¨° suposa, a m¨¦s, posar en perill el nostre sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l'esfor? i el comprom¨ªs de tots", afegeixen.

Pere Llu¨ªs Huguet ha insistit que els signants tenen "diverses sensibilitats ideol¨°giques" i que els uneix el respecte del compliment de la llei i el rigor jur¨ªdic. "No anem en contra de res ni en contra de ning¨², sin¨® a favor de l'Estat de dret i de la democr¨¤cia", ha dit.